RESUM DE L'ANY: Gir judicial a l'afer de Can Fàbregas

L’afer de Can Fàbregas fa un tomb inesperat només començar l’any. Amb les obres de trasllat pràcticament finalitzades i l’acord ja signat entre l’Ajuntament i el Corte Inglès, el procés es veu de sobte paralitzat per ordre judicial. El titular del jutjat número 3 de Mataró accepta a principis d’any la querella del fiscal a tràmit i imputa l’alcalde, Joan Antoni Baron, el regidor d’Urbanisme, Ramon Bassas, i la lletrada del Servei d’Urbanisme Lluïsa Guanyabens, per dos presumptes delictes sobre l’ordenació del territori i un altre sobre el patrimoni històric. A més, el jutge decreta mesures cautelars per paralitzar les obres de desmuntatge i trasllat de la nau i prohibeix la destrucció dels elements del subsòl de l'edifici. La imputació arriba el 14 de gener i l’alcalde la fa pública durant el ple ordinari que té lloc aquell mateix dia. Els grups de l’oposició reaccionen de formes diverses. Mentre que CiU reclama una reestructuració del govern, el PP reclama la dimissió de l’alcalde i la CUP celebra que la querella hagi estat admesa a tràmit. Les tres formacions reclamen llavors que s’aturin temporalment els treballs de desmuntatge de la nau, si bé, amb matisos, ja que en la declaració conjunta de Ciu i el PP s’explicita la voluntat de fer arribar a Mataró el Corte Inglès, cosa que no expressarà la CUP.

Tot i les pressions polítiques, Baron manté que les coses s’han fet correctament i assegura que no dimitirà. El seu partit, el PSC, li dóna suport, i així s’escenifica amb un acte que omple Can Palauet el 22 de gener. Un mes més tard, el 24 de febrer, més de 200 persones fan pinya amb l’alcalde en un acte celebrat al Casal Nova Aliança dos dies abans que Baron i Bassas siguin cridats a declarar davant el jutge. També al mes de febrer, d’altra banda, el govern tripartit estén la mà a CiU per tal de fer arribar al Corte Inglès un missatge d’unitat política i evitar que puguin prendre una decisió precipitada, un gest del qual quedarà exclòs el PP i la CUP.

El 26 de febrer l’alcalde i el regidor d’Urbanisme declaren davant el jutge. En la declaració, Baron i Bassas responen les preguntes del jutge i el fiscal però no a les de les acusacions particulars, la CUP i Plataforma Salvem Can Fàbregas. L'advocat dels tres imputats, Emili Zegrí, assegura que la declaració dels responsables municipals és correcta i que les imputacions de les acusacions particulars han quedat desprestigiades. Dos mesos més tard, el 9 d’abril, el titular del jutjat autoritza l’acabament de les obres de trasllat de les restes de la fàbrica que encara es troben en el seu emplaçament original al solar del carrer Biada, tot i que obliga, encara, a mantenir intacte els elements dels subsòl. Així, malgrat finalitzar el trasllat de la part visible de la nau, el procés queda aturat ja que no es pot realitzar cap pas per iniciar la construcció del Corte Inglès. El titular del jutjat amplia també la querella i imputa a una arquitecta municipal així com cita a declarar a nous testimonis. A principis de juny queda desestimada la imputació del regidor d?urbanisme i es dóna per nul·la la seva declaració. No obstant, dues setmanes més tard, i amb un canvi de jutge per entremig, el regidor Ramon Bassas torna a ser imputat pels mateixos delictes i citat novament a declarar. A l’agost, les imputacions s’amplien també al gerent de l’empresa municipal d’Urbanisme César Fernàndez, citat a declarar a principis d’octubre. Al novembre, però, la querella contra el gerent de Pumsa quedarà arxivada.

Paral·lelament a tot el procés penal, la justícia també resol favorablement per l’ajuntament diversos recursos contenciosos presentats per la CUP i la Plataforma Salvem Can Fàbregas en relació als tràmits urbanístics realitzats per fer possible el trasllat de la nau i l’arribada del Corte Inglès. L’alcalde assegura, en acabar el 2010, que el Corte Inglès manté el seu interès per implantar l’establiment comercial a la ciutat i considera que amb tot aquest procés judicial aquest ha estat “un any perdut”.