RESUM DE L'ANY: Art a la Nau Gaudí

La gran notícia en l’àmbit cultural mataroní d’aquest 2010 és la inauguració de la Nau Gaudí com a seu provisional de la col·lecció Bassat d’art contemporani català. Un esdeveniment que traspassa les fronteres de la ciutat i que adquireix categoria de país. La fusió de la primera obra arquitectònica del genial arquitecte reusenc amb peces d’artistes de la talla de Picasso, Tàpies, Ràfols Casamada o Guinovart, entre molts altres, atreu totes les mirades cap a la capital del Maresme. L’acte inaugural, que té lloc l’11 de novembre, reuneix el president del Parlament, Ernest Benach, el conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, i el delegat del Govern, Joan Rangel. Els discursos de tots ells van obviar l’element artístic per centrar-se en el projecte de construcció nacional de Catalunya i el paper que elements com aquest nou museu hi poden jugar des d’un dels nòduls de la potent xarxa de ciutats mitjanes del país.

L’acte inaugural és la culminació d’un llarg procés que s’inicia l’any 2007 quan l’alcalde Joan Antoni Baron s’interessa per la possibilitat d’instal·lar la col·lecció del publicista Lluís Bassat a Mataró, després de la temptativa fallida a Llavaneres. Les converses sembla que arribaran ràpidament a bon port, però els esculls no triguen a aparèixer. El principal pren la forma d’antiga nau industrial. Bassat s’enamora ràpidament de l’edifici gaudinià, que veu com un element de projecció perfecte per a les seves obres d’art. El govern municipal, amb Baron al capdavant, vol mantenir el seu pla d’usos com a telecentre. La pressió de Bassat, però, els acaba fent cedir. El maridatge entre Nau Gaudí i art català contemporani convenç pràcticament tothom. En el primer cap de setmana, el museu rep més d’un miler de visitants. Malgrat que es presenta tan sols com a “seu provisional”, la Nau Gaudí serà durant molts anys el continent de la col·lecció Bassat, ja que l’edifici definitiu, a la farinera Ylla i Aliberch, és encara un projecte ‘sine die’.

La primera exposició, que durarà sis mesos, recull les obres de la col·lecció Bassat que van de l’any 1947 al 1969. Reuneix 79 quadres de 21 artistes, com Guinovart, Hernández Pijuan, Tàpies, Ràfols Casamada, Joan Brotat, Argimon o Tharrats, la majoria dels quals en els inicis de la seva trajectòria. Durant aquest 2010, d’altra banda, el govern proposa Perecoll i Rosa Codina-Esteve, artistes mataronins, com a vocals del Consell General del Consorci Museu d’Art Contemporani de Mataró, encarregat de gestionar l’equipament.