El reptes de Mataró aquest 2021

Tancada la carpeta del 2020, l’any de la Covid-19 que tot ho va trastocar, l’enquadernador mataroní d’aquest 2021 nou de trinca és encara buit però se sap de què es pot anar omplint. Si deixem la pandèmia de banda (2021 ha de ser l’any de la vacuna, hauria de ser l’any de la progressiva recuperació de la normalitat perduda) a rebuf de l’entrevista amb l’Alcalde i de l’Anuari 2020 publicat la setmana abans és pertinent d’identificar alguns dels reptes que hi ha pels propers mesos. 

Perquè Mataró com a ciutat (des de l’Ajuntament a les entitats, la ciutadania organitzada i cadascuna de les famílies i éssers que comparteixen la ciutat) ha de fer valer els aprenentatges i lliçons del 2020. La pandèmia seguirà sent el gran condicionant, però la ciutat ha de saber tenir resiliència, inventiva, projecció i capacitat d’adaptació. 2021 hauria de ser l’any en què es veiessin resolts alguns nusos que 2020 deixa amb una solució que, en el millor dels casos, no sembla fàcil.

1. Respostes davant l’accés desigual a l’habitatge

La realitat de l’habitatge de Mataró és palmària: hi ha un parc immobiliari antic, amb centenars i centenars de pisos tancats (molts propietats de grans tenidors com entitats bancàries) i per contra massa gent no es pot permetre un habitatge per la impossibilitat dels preus de lloguer o la manca de política pública històrica. Aprofundir en el que es pugui des de Mataró per generar noves respostes a l’actual problemàtica (des de projectes com el Lloguem, a incentivar l’adquisició pública d’immobles, la penalització impositiva dels pisos buits o la regulació de preus) és un repte d’urgència davant l’emergència d’accés a l’habitatge latent.

2. Revertir les percepcions d’inseguretat i deixadesa

El relat que s’ha imposat, per via de la col·lecció de percepcions personals i l’amplificador de les xarxes socials, és que Mataró és una ciutat més insegura i més deixada que temps enrere. La reversió d’aquesta tendència, mitjançant una política efectiva a efectes de seguretat pública i neteja (amb el nou contracte de la recollida de brossa i neteja com a element estelar) haurà de venir acompanyada d’un major compromís col·lectiu en pro de la convivència i el civisme. Una ciutat més respectuosa entre totes les seves parts, persones i espais és un repte inajornable. 

3. No tornar a perdre el calendari festiu

La Covid-19 seguirà sent una companya de vida durant mesos i les restriccions, limitacions i impediment que susciten les necessàries precaucions per no accelerar-ne la propagació seguiran impedint que moltes de les tradicions i festes destacades del calendari mataroní es puguin fer en el seu format habitual. Això no treu que, amb un any de marge, la ciutat es pugui tornar a permetre perdre tot el pòsit d’identificació col·lectiva i emocional que suposen els seus dies més esperats. Toca tirar d’imaginació, repensar formats, establir plans B, C i D. Mataró no pot tornar a llençar tot un any, culturalment, a la brossa.

4. Desinhibir-se en l’aposta per la sostenibilitat

Els últims anys han estat fecunds, a nivell local, en plans i polítiques  que s’insereixin en la coneguda com Agenda 2030 de Desenvolupament Sostenible. Ara toca passar dels dits als fets i deixar-se estar d’excuses i recances a l’hora d’apostar, per exemple, per una mobilitat que prioritzi el vianant, la bicicleta i el transport públic, un entorn natural que es cuidi i es revaloritzi o el desenvolupament de l’aposta per l’economia circular. Cal deixar els vells patrons de raonament i dotar de contingut tota la paperassa i decàlegs de bones intencions acumulades. Sense dilacions. 

5. Que els fons de reconstrucció europeus no passin de llarg

Mataró necessita l’empenta i l’estímul del programa de subvencions aprovat per la Comissió Europea per tal de superar el tràngol econòmic de la Covid-19. A hores d’ara es treballa des de l’Ajuntament en una triple aposta, que necessitarà el màxim de complicitats i suma, que permeti abanderar projectes de transformació ciutadana, en la línia programàtica que motiva aquestes ajudes, amb les quals els euros emesos per Europa arribin a Mataró. I es notin. Jugar bé aquesta part de la partida és primordial. 

6. Activar els nous equipaments i espais de la ciutat

Per combatre el pessimisme endèmic de la ciutat envers els seus potencials, 2021 ha de servir per posar en funcionament nous equipaments i espais de ciutat i, també, per esbossar com han de ser els nous pols d’acció dels propers anys. El Cafè Nou està enllestit, al davant hi té la Presó i a la plaça de la Muralla s’hi treballa per la nova Oficina d’Atenció al Ciutadà. Són exemples, com també el Parc d’Economia Circular o el Pla de les Cinc Sénies. Urgeix saber tocar les tecles que diferenciïn i puguin singularitzar la ciutat. També que la puguin canviar.

7. Reconnectar amb el Port.Aquest cop sí?

Reactivar, aprofitar, reconnectar, rellançar, projectar. Tots aquests verbs s’han conjugat del dret i del revés sobre el Port de Mataró. Durant anys. És potser la cançó de l’enfadós més pesada de totes les de l’actualitat mataronina. Però resulta que 2021 comença amb les obres a ple rendiment, el Port potes enalire i la data de Setmana Santa subratllada per l’estrena de les obres. Que tots els bons propòsits espeteguin amb un “nou” Port que finalment sigui un pol esportiu, comercial i econòmic que doni al litoral l’empenta que ja té com escenari social compartit és quasi un prec històric. Pot ser un o ara o mai.