Com és habitual per aquestes dates, la preocupació de les famílies per l’escolarització dels seus infants arriba als mitjans de comunicació. Dies enrere llegíem que un grup de pares i mares, preocupats davant la possibilitat que els seus fills no tinguessin plaça a l’escola pública que ells consideraven idònia, es dirigien a les administracions demanant un increment de places a les escoles on hi havia més demanda.
Pocs dies després, en aquestes mateixes pàgines, hi trobàvem la resposta de l’administració: no només no hi ha manca de places educatives a la ciutat sinó que, tot i havent disminuït les ràtios, hi ha més places que sol·licituds.
Durant molts anys, a Mataró i a altres indrets de Catalunya, ha calgut gestionar l’escolarització sota la pressió demogràfica que, afegida a les incorporacions continuades al llarg del curs escolar, sotmetien als nostres centres escolars i als professionals de l’ensenyament a una forta tensió en el desenvolupament de la seva tasca quotidiana.
Per sort, al menys de moment, això s’ha acabat i permet que les administracions encarin altres reptes tant o més importants: reforçar la qualitat educativa i la cohesió social. Pel que fa a la primera, és evident que la reducció del nombre de nens i nenes a les aules, i més en aquestes edats infantils, comportarà la millora de l’atenció que puguin rebre dels seus mestres i educadors. I l’atenció és, sens dubte, un element cabdal de qualitat educativa!
I pel que fa a la cohesió social? Creiem que la concentració de la demanda de les famílies en unes tres o quatre escoles només s’explica pel desconeixement de la realitat educativa de la nostra ciutat, desconeixement que enguany s’ha vist aguditzat per les mesures de prevenció sanitària que han dificultat les visites presencials als centres educatius en les jornades de portes obertes. Si moltes vegades la tria de les famílies es regeix per la informació de l’entorn de confiança, enguany aquesta font d’informació ha tingut encara un pes més gran.
Estem convençudes que actualment tots els centres escolars de la ciutat gaudeixen d’un alt nivell educatiu explicitat en el seus projectes educatius i d’uns equips de professionals ben preparats que els concreten dia rere dia a les aules. Cada centre compta amb característiques pròpies que l’enriqueixen: alguns posen l’èmfasi en els temes artístics, d’altres en els científics, d’altres en els tecnològics, alguns tenen projectes compartits amb altres centres educatius de la ciutat i d’arreu de Catalunya i el món, i tots, tots garanteixen l’estima i l’atenció que els nostres infants es mereixen i que són imprescindibles per a qualsevol aprenentatge.
Per tant, ara que no hi ha a la ciutat la pressió demogràfica és el moment perquè les administracions posin fil a l’agulla: cal mostrar a les famílies que no han tingut plaça al primer centre demanat, en particular, però també a tota la ciutadania en general, els projectes i el dia a dia d’aquelles escoles que no han estat tan demanades senzillament perquè se’n desconeix el seu projecte i el seu bon funcionament.
Potser moltes famílies descobriran que determinats centres que els semblaven “allunyats” del seu domicili, tenen un tarannà pedagògic igual o equivalent al que havien demanat inicialment. I potser també descobriran, amb un senzill clic al Google Maps que la “llunyania” era més de caire social i cultural que geogràfic. Massa vegades el desconeixement prima per damunt de la realitat .
Mataró és una ciutat gran, la vuitena per nombre d’habitants de Catalunya i té una ciutadania diversa. Diversa per orígens, per llengües, per costums, per classes socials, diversitat que cal veure com una riquesa i que cal conèixer per estimar-la. Avui, la xarxa d’escoles públiques de la nostra ciutat pot oferir a tots els nens i nenes l’oportunitat de conviure també amb aquells que no són del nostre cercle proper, Aquesta oportunitat, sense cap dubte, els farà uns mataronins i mataronines més segurs, sense por al diferent perquè el coneixen, perquè és el seu company o companya i hi hauran conviscut colze a colze al llarg de tota la seva escolarització.
Un context tan engrescador com aquest no es dóna sovint. Les administracions l’han d’aprofitar i han de posar els mitjans que els pertoqui si realment volem una Mataró de ciutadans respectuosos amb les diferències i una ciutat acollidora on tothom s’hi pugui sentir bé.
Comentaris (4)