Ramon Salicrú: ‘Les escoles han de desvetllar valors’

Després de gairebé quatre dècades en el món de l'ensenyament, Ramon Salicrú no se n'ha cansat: “si tornés a néixer, tornaria a ser mestre”. Professor de Geografia i Història, diu que durant aquests anys ha fet “el millor curset que es pot fer: quasi quaranta anys en una escola” i que, ara que deixa la direcció i passa a fer només mitja jornada, tindrà temps per llegir i estudiar.

- Porta 34 anys treballant al GEM. Ha canviat gaire l'escola en aquest temps?
- L'escola ha canviat perquè ha canviat la societat. Les escoles són un reflex de la societat i, com que és incomparable la vida social, econòmica, política o cultural d'ara amb la de fa trenta anys, són realitats completament diferents. L'arribada de la nova immigració o l'ús creixent de les noves tecnologies, per posar dos exemples clars, han fet replantejar moltes coses de la manera d'ensenyar. Però també ha canviat el concepte d'autoritat, d'actitud, de vestir, de forma d'actuar: fa trenta anys els mestres eren uns senyors venerables a qui es tractava de vostè, ara a l'aula tots ens tutegem.

- No s'assembla de res una classe seva de fa trenta anys amb una d'aquesta setmana?
- No. O almenys no s'hi hauria d'assemblar de res. El que passa és que hem anat evolucionant, però tampoc al ritme que hagués calgut. Més que avançar-nos a les circumstàncies, hem anat una mica a remolc. Les escoles ens hem posat ordinadors quan els nanos a casa ja en tenien un de més bo. Ens hem plantejat què fer amb els mòbils quan tothom té mòbil. Em fa la sensació que a vegades arribem tard a una sèrie de problemes i, en lloc d'anar avançats, hem d'actuar a posteriori.

- Precisament el GEM és una escola que es va crear com una escola que pretenia ser avançada...
- El GEM, com l'Anxaneta o moltes altres escoles, pretenien ser diferents dels dos tipus d'escola que hi havia en aquell moment: les escuelas nacionales i les escoles religioses. Nosaltres vam intentar obrir un tercer camí: ser una escola plural, una escola catalana, aconfessional, de pedagogia activa, aprenent les coses tocant-les i fent-les per la pràctica, integradora de diferents capes socials, ... Es va intentar obrir una sèrie de camins que, sortosament, ara són normals.

- Encara és una escola avançada?
- Si ja no ho és perquè la resta d'escoles també s'han llançat a l'avançada, benvingut sigui. El GEM es va crear com una escola amb uns principis, que després ha adquirit molta gent.

- Abans, però, comentava que l'escola està endarrerida en molts aspectes...
- Potser perquè l'ensenyament i l'escola al nostre país no han tingut el relleu, la dotació pressupostària ni la consideració social que caldria. Encara devem ser, m'imagino, dels darrers del rànquing de pressupostos. Els països de nivell més alt destinen a l'educació esforços, recerca, diners, gent, ... i aquí és una mica el parent pobre.

- És vigent, encara, el model del GEM?
- Jo crec que sí, totalment. Jo fins i tot diria que, en una societat lliure, és bo que hi hagi escoles de diferent caire (escoles muntades directament per l'administració, escoles de cooperatives, escoles de pares, fundacions...) sempre que no tanquin portes a ningú,... No només tenen dret a existir, sinó que han d'existir. Perquè la societat és plural.

- A la festa dels 40 anys de l'escola va demanar als exalumnes que fossin “persones solidàries, honestes i rectes”. Són aquests els valors que ha inculcat l'escola?
- Segurament n'hagués pogut dir més. Aquell dia jo no havia de fer cap discurs i, quan em van fer parlar, em va sortir el que em va sortir. Però una mica ja és això: la solidaritat entesa com el no egoïsme; rectes en el sentit de ser fidels a uns principis i honestes, és a dir, jugar net. Jo penso que són aquests valors, però no els únics. L'educació ha d'anar per aquí: desvetllar valors.

- Més que no pas ensenyar continguts?
- Cada vegada menys, perquè ja te'ls donen. Si jo vull saber qui era l'Einstein, em poso a Internet i al cap d'un moment ja ho sé. L'escola, si de cas, m'ha d'ensenyar a tenir mètode, a aprendre a aprendre: les escoles han d'ensenyar perquè la gent pugui aprendre, però ets tu qui s'ha d'obrir camí. Això també ha canviat respecte fa 40 anys: abans el mestre era qui ho ensenyava tot, ara ja no. Què ha de transmetre l'escola? Essencialment valors, de manera que tu a internet hi busquis qui era l'Einstein i no t'entretinguis amb tonteries.

- I la societat funciona amb aquests valors?
- Jo vull ser optimista: penso que hi ha més joc net del que ens pensem a la vida, més honradesa del que ens pensem, més solidaritat del que ens pensem. El que passa és que això no es diu, no surt als diaris, no es veu tant.

- (...)
- Hem de ser optimistes. Si hem de tirar el barret al foc, jo no li tiro. Si tu actues amb fermesa i de forma correcta, en el fons això és el record que queda d'un mestre en l'alumne. Almenys això és el que em passa a mi amb els meus mestres: valoro més si han estat bons pedagogs, si t'han ensenyat, no pas que tinguessin més o menys encert en l'assignatura que donessin.