Què suposa la sentència del Suprem sobre la venda d’accions de Bankia?

El Tribunal Suprem ha confirmat aquesta setmana dues sentències de les audiències provincials de valència i Oviedo que obliga a Bankia a retornar a dos compradors d’accions de l’entitat els diners invertits per mentir en el follet informatiu sobre l’oferta de títols de l’entitat, que va sortir a borsa l’estiu de fa cinc anys. El Suprem també indica en el seu fallo que la causa penal oberta en una audiència Nacional no pot paralitzar en cap cas les reclamacions per via civil. Això, que ha estat rebut com una gran notícia entre els afectats, suposa que milers d’afectats, ente ells molts mataronins i mataronines pel pes que tenia Caixa Laietana en el territori, puguin tenir més garanties per recuperar els seus diners. Però al 100%?

Carolina Poyatos, advocada mataronina especialitzada en participacions preferents i obligacions subordinades, recalca que tot i el “sensacionalisme” amb el que s’ha donat la notícia en molts mitjans generalistes, cal entendre que el Suprem “no ha anul•lat la sortida a borsa de l’entitat, sinó la compra de les dues famílies que van demandar”. Per això recorda que cada cas “tindrà la seva resolució individual”.

L’advocada afegeix, això sí, que “seria estrany que un jutge dictés una sentència diferent a la del Suprem, però podria fer-ho”. Poyatos recorda que el jutjat de primera instància número 8 de Mataró fins ara retornava dos terços dels diners demandats, i que ara caldrà veure “si manté el criteri o el canvia. El Suprem no és vinculant, només és una referència perquè al cap i a la fi, cada jutge és independent”. Per ella, la bona notícia de tot plegat és que la resolució del Suprem nega que s’hagi d’aturar el procés civil fins que es resolgui el penal. “Alguns jutges de fora de Mataró suspenien els procediments i els deixaven en el limbo, ara no ho podran fer”.

Poyatos també recorda que no hi ha cap sentència que indiqui si les demandes que es posin ara i fins el maig de 2016 podran tenir recorregut. “Molts advocats, entre els que m’incloc, pensen que encara es poden posar, però cal avisar als clients que ens podríem trobar amb una sorpresa al final del procediment: tenim raó però hem demandat tard i per tant, perdéssim”, explica. “Hi ha un efecto llamada perquè la gent s’animi a demandar, i segurament es guanyaran amb un 95% de probabilitats, però si es decideix que les noves reclamacions estan fora de termini [depèn de com es calculi quan comença la pressuposada estafa, si quan es va informar amb les dades malament, quan surt l’empresa a borsa o quan se sap que es van maquillar els comptes] això “seria dramàtic”.