Capgròs
Abed Chalhoub va arribar a Catalunya l’any 1983. Amb només 23 anys deixava el seu país d’origen, el Líban, després de ser contractat com a cuiner al primer restaurant libanès que s’obria a Barcelona. Allà hi va estar treballant durant uns anys i fins i tot va guanyar un premi a la millor cuina estrangera i va cuinar per a nombroses personalitats. Amb el pas del temps va decidir venir a viure a Mataró i muntar el seu propi restaurant, Les Mil i Una Nits, que neix l’any 1999 fruït del seu esperit emprenedor. “El primer any va ser més fluix pel desconeixement de les persones cap al menjar libanès i hi havia una mica de desconfiança”, recorda Abed, però explica que “a poc a poc la gent ens va anar acceptant, van anar entrant a tastar el menjar i ara estic molt content d’haver aconseguit uns clients molt bons”.
Chalhoub va arribar al paísfa 33 anys i va obrir Les Mil i Una Nits l’any 1999
Et vas adaptar bé?
Al principi el que més em va costar va ser l’idioma, perquè no sabia res ni de castellà ni de català. Al venir a treballar a un restaurant libanès el meu idioma el practicava allà, però a poc a poc vaig haver d’anar aprenent el castellà quan sortia al carrer, anava a comprar o a prendre un cafè. Vaig aprendre l’idioma al carrer i amb el dia a dia. Però més enllà d’això, no vaig tenir cap altre problema per adaptar-me. Jo valoro el respecte a la gent: com tu els tractes, ells et tracten a tu.
Què et va sorprendre en arribar?
Que el Líban i aquesta part de Barcelona són molt semblants, no hi ha tanta diferència. Tot molt mediterrani, els aliments, la platja, la muntanya, les autopistes... El Líban és molt europeu, podríem dir. Hi ha països àrabs que sí que són més tancats, però allà no. La meva dona, que és de Barcelona, quan visitem el Líban pot anar vestida com aquí o passejar sola pel carrer i mai s’ha sentit observada.
Quines diferències notes respecte a la vida allà?
Al meu país d’origen podríem dir que el ritme de vida és més tranquil, mentre que a Catalunya la gent va com més accelerada i estressada. La gent libanesa és molt emprenedora i tothom treballa però tot és com més pausat. Una altra diferència és que allà són més familiars a l’hora d’anar a visitar algú a casa seva. De seguida ets ben rebut, t’obren les portes i t’ofereixen de tot. Aquí és força diferent, ja que abans de tot has de trucar a veure si va bé que hi vagis.
Què trobes a faltar?
Sobretot a la família, perquè la vaig deixar allà quan vaig venir. Ara ja he muntat la meva família aquí i de tant en tant encara continuo viatjant allà. Però, a part d’això, no trobo a faltar res més. Avui dia tot el que necessites i que és propi del país (espècies, menjars, vi, cervesa...) ja hi ha empreses que t’ho porten fins a aquí.
Què t’agrada de Mataró? Què milloraries?
Mataró és una ciutat més tranquil·la que Barcelona, amb molta menys gent i trobo que s’hi viu millor. Té bones platges i bones comunicacions però crec que fa falta més turisme i més hotels. Els turistes es queden a Barcelona i aquí els negocis no acaben de fluir perquè els mataronins no tenen feina i llavors no gasten. El turisme ens va bé per complementar tot això.
Com et planteges el futur?
Ja estic molt acostumat a viure a Mataró. He muntat la meva família i la meva vida aquí i estic molt content i satisfet de la clientela de Les Mil i Una Nits. Per això no m’he plantejat tornar al meu país. Ara el que m’agradaria és seguir treballant i poder seguir endavant amb el meu restaurant tot el que es pugui.
.
Comentaris