Quan la tecnologia s’adapta a les persones

“Res del que hi havia al mercat a nivell informàtic ens era útil per als nens”. Amb aquesta frase de Núria Vilà, mestra i logopeda de l’escola d’educació especial l’Arboç, es resumeix el motiu pel qual la Fundació el Maresme – entitat amb prop de mig segle d’història que promou i impulsa la integració social de les persones de la nostra comarca amb discapacitat intel·lectual – va haver de crear, ara fa quatre anys, una àrea específica d’innovació i comunicació, que literalment inventés eines relacionades amb les noves tecnologies que s’adaptessin a les necessitats dels seus usuaris. “En el cas dels infants, en tenim de molt afectats a nivell motriu però amb capacitats cognitives conservades, i per tant amb possibilitats de realitzar un procés acadèmic; però si no hi poses tecnologia pel mig, tot es fa molt més difícil”, explica Esteve Buscà, responsable d’Innovació i Comunicació de la Fundació, afegint la seva satisfacció pels “fruits que va donant la feina feta; és un servei que fa servei”.

Es pot comprovar amb la Farah, una nena riallera i que té especial devoció pel programa batejat com Galeria de les emocions. Amb un polsador vermell i un de groc connectats al ratolí – la Fundació ha desenvolupat tant hardware com software -, la Farah pot passar imatges endavant, seleccionar-ne, i interactuar. Van apareixent en pantalla personatges mandrosos, que tenen gana, que estan contents, que tenen por... “Per ells és una manera d’expressar-se, i que nosaltres entenguem què volen, què necessiten... Amb la Farah treballem molt tota la qüestió de les pors”, exposa Núria Vilà. En Max, amb paràlisi cerebral, mostra com fa servir el programa A Mida, que permet la creació de presentacions totalment personalitzades, i per exemple hi apareixen fotografies de persones properes a ell donant-li algun missatge. “Les tecnologies són importants però les persones també ho segueixen sent, i en aquest cas la col·laboració de la família és imprescindible. Van enregistrar les seves veus i ho hem incorporat al programa”, informa Vilà. L’Àrea d’Innovació i Desenvolupament treballa en la idea que el sistema pugui funcionar a través de la càmera web i per tant usuaris com ell ho puguin tenir més fàcil.

Transversals i universals
Abans de desenvolupar cap recurs, des de la Fundació es comprova que realment aquest no existeixi. La participació, sigui en el finançament, sigui en l’apartat tècnic, de l’Escola Universitària Politècnica de Mataró, de la Fundació TecnoCampus Mataró-Maresme, de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya, i del Plan Avanza del Ministeri d’Indústria, han estat imprescindibles per tirar endavant els projectes, que no només acaben beneficiant els 1.800 usuaris de la Fundació el Maresme, sinó que “una vegada s’han desenvolupat, tots programes es troben a la xarxa i de manera gratuïta”, informa Esteve Buscà. I si bé als primers als que anaven dirigits els “invents” eren els infants de l’escola l’Arboç, els centres d’adults de l’entitat també en treuen un bon rendiment. “A les persones adultes, les noves tecnologies els permeten mantenir els coneixements i apropar-los-en d’altres als que potser mai havien pogut accedir. Guanyen en comunicació i en estimulació a nivell cognitiu”, explica la pedagoga Sandra Delgado. Així, a Les Sureres, on la Fundació hi té un Servei de Teràpia Ocupacional (STO) per a més grans de 40 anys, la Isabel, la Txell, la Laura, l’Ángeles i en Joan realitzen una sessió grupal que seria impossible de fer sense l’aplicació de les noves tecnologies. Relacionen elements que els apareixen en la pantalla amb les botigues on es poden comprar, o juguen a versions adaptades del trencaclosques o del “Memory”. I se’ls veu gaudir quan encerten els problemes que se’ls plantegen.

Al STO Parera, al polígon industrial de Can Negoci, a Argentona, hi ha habilitada una aula d’informàtica. Al centre hi ha persones d’entre 18 i 40 anys. “Són els mateixos usuaris els que han triat fer aquesta activitat, i durant el primer trimestre observem les seves habilitats i què és el que més els motiva i agrada a cadascun”, diu l’educadora Anna Calle. Una de les qüestions importants és que duguin a terme treballs que vegin que són útils; d’aquesta manera, en Xavi està elaborant un mapa amb la previsió meteorològica que penjaran a la cartellera del centre, en Moha està buscant per internet música que sonarà en una festa, o en Ricard redacta una carta informativa que s’enviarà a les famílies. “Al principi em va costar molt, però ara m’ho passo molt bé amb l’ordinador. És que jo estava acostumat a l’Olivetti!”, deixa anar en Ricard, encarregat de tirar endavant el blog de l’STO.

Discapacitat intel·lectual profunda
El cas de la Llar Santa Maria, a la ronda d’Alfons XII, mereix un punt i apart ja que aquí s’hi troben persones en edat adulta amb discapacitat intel·lectual profunda, amb greus disfuncions i amb una necessitat de suport extens i generalitzat. Però també en aquest cas des de la Fundació es cerca la manera que les noves tecnologies siguin útils a la vintena d’usuaris d’aquest centre. El cas més impactant és el d’en Carles, un noi que resta quasi sempre endormiscat en la cadira de rodes però que a través del programa SATI “interactua amb el nostre món”, en paraules de la fisioterapeuta Mònica Terrén. El SATI va ser desenvolupat per una entitat tarragonina i emet uns sons estridents però que “desvetllen” i semblen fer somriure en Carles, que a través del moviment del cap i gràcies a una càmera web que té al davant va controlant la intensitat i la freqüència del so. “Volem que per una estona mantingui un contacte amb el món, i és una activitat que fa un dia a la setmana”, diu Terrén.

Les noves tecnologies al servei de les persones, pràcticament personalitzades a les necessitats de cada usuari, i no, com potser passa sovint en el nostre dia a dia, les persones adaptant-nos al que ens demanen i exigeixen les tecnologies.