'Quan ens traguem els complexos, farem el gran pas per a la llengua'

 Ha estat vuit anys al capdavant d’una entitat que enguany celebra el seu quaranta aniversari i que a la comarca compta amb 1.500 associats. Mercè Colomer, que continuarà a la junta d’Òmnium Mataró – Maresme com a vocal, fa balanç d’aquesta etapa.

Llengua, cultura i país són les tres paraules que sempre acompanyen Òmnium. En aquests vuit anys alguna ha pesat més que les altres?
Penso que les tres potes les hem desenvolupat per igual. Ha estat una època d’arribada de nouvinguts, i hi hem parat especial atenció, i en aquest cas tot va junt, la llengua, la cultura i el país. En col·laboració amb d’altres entitats de la ciutat, ens hem centrat força en les dones d’origen magrebí, fent un esforç per dur a terme els cursos en els horaris en què els seus fills són a l’escola.

Llengua. Veu la seva situació millor o pitjor que ara fa uns anys?
No és la meva especialitat ni tinc criteris científics al respecte, però només sé que quan jo tenia 15 anys no s’estudiava i poca gent l’escrivia, i ara en canvi la sap tothom. En aquest sentit estem molt millor i no podem tenir moral de derrota; portem a sobre un complex lingüístic enorme des de fa segles, com si tinguéssim una llengua de segona o de tercera, ho tenim molt gravat i som incapaços de valorar la nostra llengua com se’n valora una altra. En aquest cas, l’entrenador del Girona va donar tota una lliçó. Quan els catalanoparlants ens traguem el complex del damunt, farem el gran pas per a la llengua.

País. Li correspon a una entitat com Òmnium convocar manifestacions com la del 10 de juliol de l’any passat?
Crec profundament en la feina de la societat civil. Els partits polítics han d’existir i fer la seva funció, però tenen unes limitacions, estan lligats i moltes coses no les dur a terme. La societat civil no té aquests problemes, i en aquest cas Òmnium, que té voluntat de ser una entitat transversal i de referència en la societat, fa aquesta feina, perquè desacomplexadament pot dir el què vulgui.

Precisament per aquesta transversalitat, de segur que no tots els socis han estat d’acord amb el recolzament de l’entitat a les consultes sobre la independència de Catalunya o amb la manifestació que esmentàvem.
Tan sols una carta vam rebre l’any passat d’un soci que no hi estava d’acord, la vam llegir a l’Assemblea i aquesta va donar tot el seu suport, per unanimitat, a les decisions de la junta.

En quin moment es troba l’entitat?
La meva presidència ha coincidit pràcticament tot el temps amb la de Jordi Porta a nivell nacional, i aquest li va donar un gran impuls, sense menysprear el que s’havia fet fins aleshores, ja que Òmnium fa temps que és referència en molts aspectes. S’ha impulsat una nova distribució geogràfica que en el cas de la nostra comarca ha estat especialment positiva, ja que des de 2009 hem passat a ser Òmnium Mataró – Maresme, cobrint tota la comarca i creant seccions segons la voluntat dels associats i per acostar més l’entitat als municipis. Ara mateix n’hi ha dues, la de Premià i la del Montnegre, i de ben segur a finals d’aquest any n’hi haurà en funcionament dues o tres més. Al 2010 ha entrat força gent nova, penso que Òmnium està en un bon moment.

Algun consell per al nou president, Antoni Pous?
Comptarà amb una junta amb ganes de treballar i que ara s’ha ampliat amb tres membres més. Es funciona, a més a més, de manera molt coordinada amb la seu central. Simplement, que faci en cada moment el què cregui que ha de fer.