Quan acompanyar a un jove extutelat és treballar per la cohesió

Rocafonda, una de les parts de Mataró que sovint surt a les notícies dels mitjans en sentit pejoratiu també ha demostrat en més d’una ocasió que és un barri que mira d’organitzar-se i buscar solucions als seus problemes estructurals. És en aquest sentit que cal entendre que per sol·licitud de l’associació de veïns i amb el suport de l’Ajuntament hi comenci el projecte Referents Mataró. Aquest programa el coordina Punt de Referència, una entitat de voluntariat (els mentors sempre són voluntaris) amb 24 anys d’experiència en aquest camp i que ara arriba a la capital del Maresme. Acompanyar a un jove en el seu procés d’emancipació és el propòsit d’aquesta iniciativa, que busca voluntaris i que dilluns va fer una xerrada informativa. Acompanyar, donar suport, crear vincle -afirmen els impulsors- és treballar per la cohesió social.

Rita Grané és la directora de Punt de Referència i explica Referents com la possibilitat “que nois i noies que han viscut al sistema de protecció de menors tinguin qui els acompanya en l’emancipació. Són persones que s’han d’emancipar sense la família al costat, sense una xarxa relacional pròpia: la mentoria serveix de suport i és molt important perquè està demostrat els beneficis que suposa tant per qui és mentorat com per qui fa l’acompanyament”. 

Referents Mataró començarà amb un objectiu de 10 mentories, però segueix buscant noves persones que en vulguin participar. Els requisits són clars: tenir més de 30 anys, ser empàtic, una disponibilitat d’un mínim de dues hores a la setmana i estar predisposat a la coneixença. Els programes de mentoria tenen un èxit del 75% en el sentit que passat el període de mentoria amb seguiment de la coordinació del programa (en el cas de Mataró, deu mesos) el vincle i la relació entre les dues persones es manté.

Una eina contra els perjudicis

Ja fa temps que Rocafonda alerta de la necessitat d’atendre el jovent, de reforçar i combatre el desarrelament. “La mentoria té beneficis de reforç i inclusió de les persones i alhora està demostrar que millora la cohesió social, la comunitat. Cada cop que es coneixen dues persones de trajectòries vitals ben diferents, al conèixer algú aquella persona deixa de formar part d’un col·lectiu i passa a ser una persona. Deixa de ser “un” per tenir un nom. És coneixent-se, parlant dels somnis, del potencial de les persones que es fa forta la relació i es trenquen estereotips. La persona mentorada és algú jove, amb les seves il·lusions i potencialitats i la mentoria un programa així els ajuda a tirar endavant”.

Les mentories, doncs, són coneixença i aprenentatge mutus i un punt de suport bàsic per un la sèrie de nois i noies, amb els seus noms, a qui ajuden les persones voluntàries. “Són nois i noies extutelats i la seva és una sensació de soledat no ens la podem ni imaginar… amb el programa oferim suport emocional. No ets conscient del que suposa tenir algú amb qui confiar i que ell confia en tu. La mentoria permet efectes positius clars en seguretat, autoestima, confiança o millora de competències”, rebla Grané. 

Mataró emprèn de forma coordinada a Rocafonda una eina social d’ajuda per a la millora personal i col·lectiva. Es tracta de possibilitar un futur millor per a les persones. De construir entesa, vincles i oportunitats personals i compartides. Petits granets de sorra que van sumant.

La mentoria social no és nova per a diferents mataronins si bé fins ara no s’havia replicat un model de programa organitzat i localitzat com vol ser aquest Referents. A la pregunta lògica si qualsevol pot oferir-se voluntari, hi respon la coordinadora de l’entitat Mercè Grané que explica que “poden oferir-se de mentors persones d’un mínim d’edat, ja emancipades i i que siguin empàtiques, que sàpiguen escoltar i que tinguin disponibilitat de temps per poder assumir la dedicació que suposen”. A partir d’aquí, la llista és oberta i el programa Referents es manté obert al màxim de persones que s’hi vulguin interessar. El programa fa una formació i acompanyament en tot el procés de selecció de les persones que seran mentores i de la mentoria en sí. Una coordinació i responsabilitat que es complementa, al final dels deu mesos mínim del programa, amb una entrevista personalitzada en la que es valora el funcionament de la relació.

L’empatia és clau perquè la mentoria funcioni i tots els voluntaris asseguren haver après amb l’experiència

Una cosa important és que la mentoria social representa una experiència positiva també per aquestes persones que s’ofereixen per esdevenir ‘Referents’. “Totes les persones mentores ens diuen que n’han tret coses positives i s’han conegut més i descobert noves aptituds”, diu la coordinadora de Punt de Referència. 

Els beneficis per als mentors

A nivell general, de la mateixa manera que amb aquests programes els mentors afavoreixen que els mentorats tinguin més seguretat en ells mateixos, descobreixin més llocs del seu nou entorn o coneguin persones locals i se sentin més inclosos hi ha els beneficis que aporta la mentoria a les persones mentores. Totes les persones entrevistades coincideixen que els proporciona l’oportunitat de desenvolupar o posar en pràctica aptituds i habilitats que els serviran per a altres àmbits de la seva vida personal i professional. La majoria de mentores conceben la relació amb la seva mentorada com una responsabilitat, ja que entenen que estan incidint en la vida i en la personalitat de un adolescent que està creant la seva identitat. En diferents casos s’han hagut de posar en pràctica habilitats no cognitives com la persistència i l’auto-regulació emocional a més de desenvolupar competències interculturals.” Tot això requereix que siguin crítics amb ells mateixos i no caiguin en patrons o hàbits propis de la seva personalitat, identificats a través del seu autoconeixement, per a donar exemple al noi o noia de la millor manera possible”, recull l’informe de Punt de Referència. 

No es pot dur a terme una relació de confiança i proximitat que pretengui generar suport sense empatia, que és una dels aprenentatges més rellevants per a les mentores. Per això és el principal requisit que es demana i l’ingredient que permet lligar la relació.

Els programes de mentoria social com el Referents no són una aposta recent a Espanya, sinó que compten amb prou recorregut com perquè els seus efectes positius estiguin estudiats i acreditats. Un triple estudi d’impacte d’aquests programes a l’estat confirma que “la mentoria actua com a coixí atenuant alguns efectes negatius derivats dels processos migratoris i d’adaptació al nou context”. Les millores principals que genera la mentoria són una millora més acusada en competències lingüístiques, l’increment en la percepció del suport social i un cert reajustament de les expectatives educatives. Les persones mentorades identifiquen un major domini de la llengua catalana pel fet que els adolescents han tingut accés a un espai i relació de confiança per a practicar-la i corregir possibles errors que cometen. 

La relació entre mentor i mentorat es basa en la confiança i la seguretat mútues

El mentor es consolida com una figura de suport i ajuda important en la vida del mentorat, provocant que l’adolescent se senti més recolzat i segur.” La creació d’aquests espais segurs els permet teixir més xarxes socials i identificar més fonts de suport”, revela l’informe que recull també com “la relació amb les seves mentores els permet construir un coneixement més profund de si mateixes que els ajuda a construir una millor autopercepció de l’eficàcia acadèmica i una readaptació de les pròpies expectatives educatives, afavorint l’eliminació de falses creences i evitant frustracions o fracassos futurs”

Un procés curós i sostingut

Les relacions de mentoria no creen de forma instantània el seu objectiu d’establir un espai de seguretat, confiança i proximitat. És un procés curós i sostingut que els estudis recull com “els participants tenen una elevada percepció del suport social pel fet que s’inclouen més agents de suport en diversos àmbits, afavorint una major disponibilitat de capital social dels mentorats”.  És rellevant destacar les dificultats i obstacles que apareixen en els primers mesos d’adaptació al nou context (com a sentiments de not-belonging, canvis en la personalitat per a passar a tenir més inseguretats o ser més introvertits, no posseir una xarxa d’amistats, etc.) que solen apaivagar-se amb la consolidació del vincle amb els mentors. 

L’informe recull com “els beneficis de la mentoria són prou interessants i significatius com per a ser tinguts en compte com a eina útil per a contribuir en la inclusió efectiva dels adolescents d’origen immigrant. A més, com que es tracta d’una relació personal de confiança i proximitat, els beneficis són bidireccionals i també concerneixen les persones mentores i a la societat en general.