PSC i CIU es disputen les alcaldies de la comarca

Al Maresme hi ha més aspirants que mai a regidor. Un total de 190 candidatures – 36 més que en 2003- es repartiran les 434 cadires – Sant Vicenç de Montalt i Sant Iscle de Vallalta guanyen dos representants municipals- que conformaran els 30 ajuntaments de la comarca en la vuitena legislatura democràtica que està a punt de començar. Més de 3.000 candidats maresmencs, sense comptar els suplents, pugnen per entrar a les urnes el 27 de maig.

Guanyi qui guanyi, a Arenys de Munt, Vilassar de Mar, Calella, Cabrils i Òrrius ja tenen segur que canviaran d'alcalde, perquè les persones que ocupen actualment l'alcaldia –Andreu Majó, Pere Almera, Josep Basart, Manel Pérez i Francesc de P. Cunill- no repeteixen com a candidats. A la resta, les possibilitats estan més obertes que mai pel increment de candidatures i les dificultats per aconseguir majories absolutes, el que fa que s'imposi la política de pactes.

La pugna CiU-PSC es manté a la majoria de municipis del Maresme i al conjunt de la comarca. Els nacionalistes van recuperar a les últimes municipals l'hegemonia perduda el 1999 i van ser la opció més votada amb 49.905 paperetes que els va donar dret a 143 regidors. CiU va guanyar a 13 dels 30 municipis, però no va aconseguir governar en tots i acaba la legislatura amb deu alcaldes de la seva formació. Amb prop de 1.000 vots menys que CiU, els socialistes van patir un fort càstig als passats comicis, amb la pèrdua de més de 4.000 vots. Van obtenir 48.961 que els van suposar 117 regidors, sent la força majoritària a 8 municipis. Tot i això, gràcies, en molts casos, al suport de les altres forces d'esquerra –ICV i ERC- té alcaldies a 12 municipis del Maresme.

El creixement més espectacular del 2003, el va tenir ERC, que es va convertir en la tercera força política del Maresme, amb prop de 26.000 votants i 68 edils. Els republicans van ser la força més votada i tenen les alcaldies de Teià, Alella, Calella i Cabrera.

El PP encara les eleccions amb un rèdit de 22.606 vots dels passats comicis, 37 regidors i un alcalde, Víctor Ros de Sant Andreu de Llaveneres, que va recuperar l'alcaldia gràcies al suport del PSC. Els populars, igual que CiU, PSC i ERC, han presentat candidatura en aquests comicis als 30 municipis del Maresme.

ICV presenta llistes pròpies a 14 municipis i en altres vuit computa pel Consell Comarcal del Maresme i la Diputació amb candidatures independents d'Entesa pel Progrés Municipal. Als passats comicis va aconseguir prop de 17.000 vots, el que el va permetre obtenir 34 regidors. A Cabrera i Mataró, membres de EUiA presenten llistes separades de ICV, amb el nom d'Esquerra Unitària.

A més dels partits majoritaris, en aquests comicis hi ha moltes llistes i cares noves. Ciutadans- Partit de la Ciutadania presenta 11, la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) 6, la Plataforma x Catalunya 2 y 1 el CDS (a Argentona), el Partit Humanista (a Dosrius) i el Partit Republicà Català. A més hi ha 32 llistes de plataformes o agrupacions d'electors –les anomenades independents-, algunes amb noms tan curiosos com Amor per Alella, que té com a sigles C.O.R.

La paritat no arriba als alcaldables Les municipals del 27 de maig són les primeres eleccions de la paritat. La llei per l'Igualtat aprovada aquest any pel Congrés obliga a les llistes electorals –dels municipis de més de 5.000 habitants- a no tenir més d'un 60% -ni menys del 40%- dels seus membres del mateix sexe. Aquesta paritat, obligada a les llistes, no es dona però als primers llocs de les candidatures. Al Maresme, només 34 dels 190 alcaldables són dones, es a dir les aspirants a ocupar l'alcaldia del sexe femení no arriben al 18%. Deu dels 30 municipis no tenen cap dona al capdavant dels cartels electorals. El PSC, amb vuit fèmines, és el que més té. CiU i PP presenten 5, 4 ICV, 3 Ciutadans i la resta pertanyen a llistes independents. En quan a municipis destaca Malgrat de Mar, amb 4 dones a les principals formacions –PSC, CiU, PP i ERC- front els dos homes de ICV i Plataforma per Catalunya.