PSC: amb el desgast de trenta anys en el govern

El PSC s’enfrontarà el 22 de maig a un dels reptes més complicats que hagi tingut en els darrers anys: revalidar de nou l’alcaldia que ostenten ininterrompudament des de l’any 1979. No és un repte fàcil a tenor de les circumstàncies, amb una crisi econòmica que afecta els ajuntaments i per extensió als partits que els governen, i amb un CIU ascendent que intentarà aprofitar l’inèrcia dels resultats que a les autonòmiques els van retornar a la Generalitat i que pot tenir al seu favor un cert desig de canvi per part de l’electorat.
El PSC, que a nivell general ha decidit relegar les seves sigles a un segon terme davant el desgast que pateix la marca, ha decidit apostar -també a Mataró- per potenciar les figures dels alcaldes. En el cas de Mataró, Joan Antoni Baron ha arribat a la campanya amb tres grans maldecaps pràcticament resolts: l’afer dels macroprostíbuls, el tancament anunciat del centre de menors de La Ribera i l’arxivament de la causa de Can Fàbregas, que obre les portes a l’arribada del Corte Inglès. Són tres notícies que han aportat als socialistes una mica d’oxígen després d’un mandat tens a nivell municipal, i complicat també a nivell intern de la formació. La marxa de pesos pesats com Ramon Bassas i Alícia Romero i les dificultats per configurar una llista renovada són factors que juguen a la contra de la formació socialista a Mataró. Els rumors d’empat tècnic que corren des de fa dies an dependre el futur govern de les sumes i pactes postelectorals. El PSC, per tant, depèn també, més que mai, dels resultats que puguin fer els seus socis, ICV-EUiA i ERC, per revalidar el tripartit d’esquerres. L’alternativa, una sociovergència, sembla menys problable.