Presenten una guia per fomentar l’accessibilitat dels habitatges

La porta d’entrada massa estreta o pesada, les escales sense passamans continus, els botons de la cabina d’ascensor massa elevats o una cuina o cambra de bany petita que no permeten un radi de gir, entre altres petit detalls, poden convertir l’habitatge d’una persona amb mobilitat reduïda o discapacitat sensorial en la seva pròpia presó. Per millorar l’autonomia d’aquestes persones a casa seva, la Fundacio Viure i Conviure de Caixa Catalunya ha editat la Guia per un habitatge accessible, que es va presentar dimecres passat, dia 26, a la biblioteca Pompeu Fabra. El regidor d’Habitatge, Francesc Teixidó, i la Consellera Delegada de Benestar Social, Carme Esteban, van acompanyar en la presentació al coordinador de la guia, Enric Llarch, que va assegurar que la publicació es dirigeix a “fer que els responsables polítics i tècnics, els promotors i les institucions, però també els ciutadans en general, siguin sensibles a la qüestió de l’accessibilitat”.

L’Organització Mundial de la Salut defensa que no hi ha persones discapacitades, sinó entorns que incapaciten. “Hem d’aconseguir que les nostres llars no siguin incapacitants”, va afirmar Llarch. Tal i com va recordar el director de la guia, les dificultats de moviment o la pèrdua de visió o oïda “ens poden acabar afectant a tots”, ja que són processos vinculats molt sovint a l’envelliment. “Per tant, l’accessibilitat és una qüestió que ha de preocupar a tothom”, va recalcar. La guia presenta un llarg llistat de recomanacions per fer més accessible l’entorn domèstic, en àmbits com l’accés exterior i interior, les escales i rampes, els ascensors, l’interior de l’habitatge o l’aparcament. Inclou desenes de consells, molts dels quals “semblen obvis”, com va dir Llarch, però que sovint s’obliden. Per exemple, l’ús de videointerfons per facilitar la vida a persones amb sordesa; encastar franges indicadores al terra abans de les escales per avisar del canvi de nivell; instal·lar mecanismes d’avís sonors i visuals als ascensors; situar els pulsadors a una alçada correcta; o habilitar en les zones de pas espais d’un diàmetre mínim de 150 cm per facilitar el gir complet de la cadira de rodes, entre molts d’altres. Llarch va afirmar que aquests detalls parteixen d’un “disseny universal”, és a dir, que faciliten la vida a les persones discapacitades sense que això suposi una rèmora per les que no ho són, de cara a poder-se aplicar sense distinció a tots els habitatges.

Segons el director de la guia, la crisi immobiliària pot esperonar la creació d’habitatges plenament accessibles o fàcilment transformables en aquesta categoria. “Si compleix amb aquestes característiques, el pis té un element més diferencial que el fa més atractiu per al comprador”, va destacar. En aquest sentit, Francesc Teixidó va assegurar que des de Prohabitatge s’aposta per “incorporar solucions per a una millor accessibilitat” en les promocions d’habitatges que impulsa. Per la seva banda, Carme Esteban va anunciar que des de l’Ajuntament s’està treballant amb les entitats de Mataró per promoure un Pla d’Universal d’Accessibilitat a la ciutat.