Portador de figures: un còctel únic d’emoció i responsabilitat

Bea Roger, portadora de la Família Robafaves 

“Sóc portadora de la família Robafaves des de fa 15 anys”, es presenta la Bea. “Per mi és un fet natural ser portadora, forma part del meu dia a dia i de Les Santes”.  Ser responsable de donar vida a la Família Robafaves no és una tasca fàcil i s’ha d’estar molt preparat físicament. “Primer es comença portant la Toneta i a poc a poc vas agafant tècnica i vas aprenent a portar cada figura. Cada gegant té les seves característiques i no es porten tots iguals”, explica. 

Per aconseguir dominar-ho, ella i la colla assagen molt. “Cada portador té la seva tècnica per portar-los, això és molt personal. No hi ha una forma concreta de fer-ho bé però sí que s’ha de ser molt responsable i constant”. Es viuen moments de molt cansament durant els actes de dia perquè els portadors passen molta calor i fa que físicament resulti més complicat. 

“Cada portador té la seva tècnica, això és molt personal. No hi ha una forma concreta de portar bé les figures, però cal ser responsable i constant”

Tot i així, la Bea assegura que viu cada acte de Les Santes amb molta emoció però que potser el més especial és el moment de fer la dormida. “Quan arribes amb els gegants a l’Ajuntament i sents els crits dels nens i de tothom és espectacular. El fet de fer la dormida amb totes les figures i escoltar com els nens coregen ‘No n’hi ha prou!’ fa que sigui un moment màgic”, assegura amb un somriure.

Ferran Camps, portador de l'Àliga

En Ferran sempre ha estat molt involucrat amb Les Santes com a voluntari, durant 10 anys va ser tabaler a la colla del Drac i l’any 2011 va entrar a formar part de la colla de l’Àliga, primer com a músic i poc després com a portador de la figura.Com a santero, viu la Festa Major amb molta il·lusió. “Són uns dies molt esperats per tots els que hi participem. Els membres de la colla de l’Àliga som gent força jove amb moltes ganes de Santes”. 

Portar aquesta figura comporta hores d’assaig i preparació per superar les jornades de Les Santes. “Has d’estar preparat físicament. Normalment fem canvi de portador quan acaba una peça musical. Durant la Passada moltes vegades triem quina peça musical volem tenint en compte la durada de la cançó perquè és un acte llarg i cansat. Si puc triar, jo sóc més de ballar amb versions de temes més actuals perquè crec que et pots divertir més amb l’Àliga ballant una mica al teu aire i no seguint tant el protocol”, comenta. 

“Passem molts nervis en moments com la Crida, quan l’Àliga surt de l’Ajuntament, o durant el ball davant de Santa Maria i de les relíquies”

Durant la Crida es viu un moment tens per a la colla. Un instant d’eufòria santera en que l’Àliga surt de l’Ajuntament i es dona el tret de sortida a Les Santes. “També passem molts nervis durant el ball propi davant de Santa Maria. Allà es realitza el ball de les relíquies a les patrones Santa Juliana i Santa Semproniana i tot ha de ser perfecte”.

Un dels moments que la colla de l’Àliga viu amb més intensitat és durant l’acte del No n’hi ha prou!. “És quan la nostra figura està més fora del seu tarannà solemne. Es tracta de l’única vegada que l’Àliga surt de nit i es converteix en un moment boig per poder saltar-nos les normes i protocols”, explica emocionat en Ferran. 

Josep Floriach, portador del Drac

Portar la figura del Drac és una experiència molt gratificant. Així ho assegura en Josep que fa 10 anys que és portador. “Aquesta afició em ve de jove perquè la meva mare té molta fal·lera per les Santes i ens portava des de petits. M’agradava molt veure els gegants i les figures. Com que em cridaven molt l’atenció les figures de foc em vaig acabar apuntant a la colla del Drac”, recorda. 

El Drac és una figura molt característica, ja que a més dels moviments i balls inclou foc. “Portar-lo implica compromís, anar als assajos, reunions i preparar-te perquè tot surti perfecte”. Per ser portador cal superar algunes proves, “la persona ha de poder aguantar la figura que pesa entre 70 i 80 quilos durant com a mínim 4 minuts que és el que dura una patum. Al principi costa però s’acaba aconseguint amb el temps i a base d’assaig”, assegura en Josep.

“Especialment cal controlar que no et facin caure perquè desplomar-te amb una figura d’aquestes característiques et pot fer molt de mal”

Portar el Drac pot ser molt emocionant però també comporta molta responsabilitat. “Els darrers anys l’acte del ‘No n’hi ha prou!’ se’ns està fent una mica feixuc perquè està molt massificat i l’espai és reduït. Hem de vigilar molt perquè portem pirotècnica i és un factor de risc”, explica. És durant aquests moments festius que hi ha tanta gent que han de vigilar molt. “Especialment controlar que no et facin caure perquè desplomar-te amb una figura d’aquestes característiques et pot fer molt mal”. Per això treballen molt en equip i intenten que el portador se senti el més segur possible quan estigui a càrrec del Drac.