Por i ràbia: la crisi bielorussa vista des de Mataró

Por, ràbia i esperança. Són els sentiments més recurrents entre la comunitat bielorussa resident a Catalunya. Consideren que els seus compatriotes estan "més units que mai" per enderrocar el règim d’Alexander G. Lukaixenko i desfer-se, 26 anys després, de l’epítet de "darrera dictadura d’Europa". Com per exemple la Natalia, mataronina. 

Zhukouskaya espera que el règim sigui enderrocat: "No poden empresonar a tothom"

Natallia Zhukouskaya viu a Mataró i fa 19 anys que va traslladar-se a Catalunya, des d’on segueix àvidament l’actualitat del seu país. Explica que el fill d’una amiga va estar detingut dos dies, durant els quals ningú li va comunicar que es trobava sota custòdia policial. Amb desenes de desapareguts, la seva amiga es va témer el pitjor. Després de buscar-lo per tots els hospitals, va rebre una trucada dient-li que el seu fill estava a la comissaria. Va ser alliberat amb càrrecs, que considera fabricats, i haurà d’anar a judici. Però Zhukouskaya espera que el règim sigui enderrocat abans i mai se celebri. "No poden empresonar a tothom", diu.

Veient les imatges de brutalitat policial, Zhukouskaya assegura que li va venir al cap el referèndum de l’1 d’octubre, però aviat va veure que els cossos de seguretat belarussos estaven disposats a anar més enllà. "És molt pitjor. Molt violent (...) Hi ha moltes imatges i testimonis de brutalitat policial difícil de creure", explica.

Una comunitat en creixement

Segons les dades més recents d’IDESCAT, a Catalunya hi viuen 1.823 bielorussos (o belarussos, gentilici de Belarús, denominació que els entrevistats prefereixen per al seu país). La xifra només suposa el 0,16% del total de població estrangera, però aquesta ha crescut de manera exponencial d’ençà el primer registre, l’any 2000, quan només constaven 67 bielorrussos residents a Catalunya.

Lukaixenko, president etern

Lukaixenko ha encadenat sis victòries electorals fraudulentes

Des que fora escollit primer president de la República de Belarús el 1994, tres anys després del desmembrament de la Unió Soviètica, Lukaixenko ha encadenat sis victòries electorals que les Nacions Unides ha qualificat de fraudulentes. El passat 9 d’agost, quan els resultats provisionals d’uns nous comicis li auguraven un 80% dels vots, la indignació va esclatar. Les forces de seguretat van respondre amb violència, i la indignació va créixer encara més, encenent així les protestes més massives que es recorden.