Pla d'en Boet: un resum de Mataró en forma de barri

Pot semblar escorat, allà a la cantonada de ponent si un es mira l’esquema o el mapa de la ciutat. Però no és cap realitat aliena a Mataró, no. El Pla d’en Boet és de fet com una síntesi. Com un tastet de la ciutat. Té la sort d’haver estat fet amb més ordre i pauta que d’altres zones i per això la disposició de l’espai públic deixa lloc per a tot de realitats i potencials. Escoles, instal·lacions esportives, indústria, espais verds, la vil·la romana, diferents models d’edificis. Podríem ben bé dir del Pla d’en Boet que és com un resum de Mataró. 

El Pla d’en Boet és un d’aquells exemples de barri amb els que un pot entendre i explicar l’evolució global de la ciutat a partir del cas particular. Va néixer com una zona residencial bàsicament obrera a l’empara de l’antic “Polígono Espartero”, l’antecedent de l’actual Polígon del Pla d’en Boet i les Hortes del Camí Ral.
Actualment el Pla d’en Boet és un barri dinàmic des del punt de vist associatiu, comercial i convivencial, que ha sabut aprofitar el seu disseny urbanístic quadriculat per guanyar espais compartits. Segurament la imatge més compartida que tenim d’aquest barri són les seves places, passatges i carrers. I la molta vida que s’hi fa gràcies a ser com és.

Mantenint la matriu obrera, el barri ha anat diversificant la tipologia de gent que hi viu amb un mestissatge realment exemplar. A nivell d’equipaments, a més, està ben ubicat i dotat amb escoles, instal·lacions esportives o la comissaria dels Mossos d’Esquadra. I tot, a recer de la vil·la romana de Torre Llauder, la seva gran icona. 

Un barri exemple

La millora manifesta del Pla d’en Boet, que a inicis de segle tenia una mala reputació real i ha acabat espolsant-se per complet perjudicis i antigues fames ha de ser un exemple a reivindicar a nivell local i fins i tot nacional. El Pla d’en Boet, amb la tenacitat dels seus veïns i les intervencions públiques oportunes, és ara totalment diferent a com era. Hi ha marge de millora si es vol i s’hi inverteix. És la lliçó.

Reptes

El Rengle

La zona més emergent de Mataró, tota la del Rengle, correspon en la divisió per barris al propi Pla d’en Boet. Però són com dues realitats allunyades, sense continuïtat. Si a això s’hi suma el tipus de construcció que s’hi està fent, de grans edficis que en molts casos atreuen a nous mataronins a la ciutat, el repte ja no és tant de tipus urbanístic (connectar el barri antic amb la part nova) sinó sobretot social o econòmic. Està en joc que el Rengle no sigui un barri dormitori sinó una part més connectada amb la ciutat i el Pla d’en Boet, a través de la qual se circuli i es correspongui. Que tot el barri sigui barri, vaja. 

Francesc Macià

Parlar del Pla d’en Boet és fer-ho de les avingudes amb nom de President republicà de Catalunya: la de Lluís Companys el delimita amb el polígon, la de Francesc Macià fa de columna vertebral de vida de barri  i sobretot activitat comercial i de restauració. El Pla d’en Boet ha reclamat en més d’una ocasió una reforma de Francesc Macià que reforci el seu potencial, potser en forma de boulevard i que permeti dinamitzar una mica més una zona que, amb el desenvolupament que es preveu a la part inferior del Pla d’en Boet, tindrà una nova centralitat a nivell de Mataró. Entomar el repte d’esbossar com ha de ser la Francesc Macià del futur no ha de ser una carta als Reis.

La zona d'oci nocturn

Mataró té, al Polígon del Pla d’en Boet, un dels principals epicentres d’oci nocturn de tot Catalunya. Això genera riquesa i llocs de treball, sí, però també tot d’externalitats negatives que en molts casos repercuteix en el Pla d’en Boet. Incivisme, sorolls, molèsties, inseguretat... El barri demana mesures efectives perquè els milers de joves que cada cap de setmana venen a gaudir a Mataró no ho facin a costa dels que hi viuen. Més enllà del pla de reforma i llicències, cal seguir actuant perquè la situació no es descontroli i Mataró sigui ciutat de discoteques però no la llei de la selva nocturna.