Capgròs
L’arquitecte mataroní Lluís Grau i Molist és el responsable de dues promocions d’habitatge social fetes fa més de 10 anys i que són exemples que l’aposta per la sostenibilitat i el disseny exemplar d’habitatges no és una decisió només aplicable a gran promocions de desenes de metres quadrats. Al contrari. Els edificis de Grau són estudiats i, curiosament, han portat a Mataró davant i dins d’edificis de protecció oficial a estudiants francesos captivats per l’aplicació en habitatge de promoció públics de criteris d’alta sostenibilitat. Al carrer de Teià i al carrer de Menéndez Valdés, PUMSA va impulsar des promocions de pisos que són exemplars cara enfora i per com bateguen portes endins. “Es dona la circumstància que són més reconegudes a fora que no pas a Mataró aquestes promocions d’habitatge públic que són exemple de com amb menys recursos els edificis poden ser igualment sostenibles”, explica Grau.
Grau constata que totes dues promocions ensenyen “que hi ha vies per la sostenibilitat en arquitectura per a tot tipus de pisos” i reivindica que “a diferència d’altres casos, en aquests veiem que han funcionat la mar de bé”. Per l’arquitecte els punts forts d’aquesta doble promoció és que “són apostes acurades en el disseny exterior i que respiren el mateix per dins” i reivindica que les polítiques de promoció pública d’habitatge i de pisos socials “sempre haurien de tenir present l’entorn, per a qui estan pensades, com poden funcionar” en una mena d’estudi social que sigui previ a l’arquitectònic i que permeti que el resultat satisfaci les necessitats.
La sostenibilitat de sengles promocions signades per Grau es demostra en que, per exemple, els habitants del carrer Teià no paguen rebut de l’electricitat perquè l’edifici la genera. “L’objectiu de la sostenibilitat és doble, que costi poc a l’usuari i que també costi poc al planeta. Per això vam apostar per exemple per la geotèrmia, que aprofita la inèrcia tèrmica dels formigons amb els que treballàvem, fins i tot a les cuines. Si sumes a la geotèrmia la captació social ja tens la clau de la sostenibilitat: escalfes a l’hivern i refredes a l’estiu sense petjada ecològica”.
La necessitat d’adaptar normativa i codi tècnic
Lluís Grau ha escrit i teoritzat sobre com promoure habitatge social, sent curós amb l’entorn i les necessitats a les que va dirigides. “En aquest país no hi ha prou habitatge públic, no hi ha història ni cultura, només ha passat a batzegades en alguns casos i amb mals resultats”. En aquest sentit celebra que el que fa lustres era quasi una mirada única i singular com la de l’aposta per la sostenibilitat que distingeix les dues promocions reconegudes a Mataró poc a poc vagi convertint-se en un criteri aplicable a la resta de promocions, mitjançant la normativa és clar.
L’arquitecte mataroní, però, veu Espanya singularment endarrerida en tot el que seria l’aplicació tècnica dels criteris ambientals. “Tenim una normativa europea que s’imposa i un codi tècnic derivat però queda molt recorregut per fer. Fa falta un impuls propi perquè fins ara el que s’ha fet ha estat manllevar normatives, criteris i materials del nord d’Europa on tenen avantatge d’anys però també un clima totalment diferent. Tenim un marc normatiu pensat pel fred quan la gran problemàtica a tot el continent ara és la calor”, explica. Amb veu autoritzada, Grau reclama un “canvi de criteri a l’hora de redactar les normatives” per adaptar-nos a la calor i denuncia que en aquest aspecte Espanya no està fent els deures “mentre Itàlia, Portugal i França ja s’estan movent”.
Comentaris