Nou enfocament comercial per a la urbanització dels entorns del Sorrall

L’Ajuntament ha capgirat com un mitjó el planejament urbanístic dels entorns del Sorrall. D’un projecte basat en la construcció d’habitatges es passa a una nova ordenació urbanística centrada en edificis comercials i terciaris, a més de la millora dels accessos a la ciutat des d’Argentona i el Vallès. El planejament preveu ara uns 40.000 m2 d’edificis d’una o dues plantes pensats especialment per a afavorir la implementació de superfícies comercials mitjanes. I s’elimina tot el sol residencial previst en l’anterior projecte. “El descartem perquè no és el que necessita ara la ciutat”, va dir la regidora d’Urbanisme, Montse Rodríguez, en la roda de premsa posterior al Ple de juny, on es va aprovar inicialment el projecte.

L’actual govern municipal considera que el projecte urbanístic previst fins ara, que datava de 2006, partia d’unes directrius econòmiques que avui en dia han quedat obsoletes –a causa de la pèrdua de recursos municipals i la davallada del sector immobiliari- i per tant era impossible d’executar en el context actual. Aquell projecte es basava en l’expropiació de terrenys, cessions per sistemes de sòl públic i en la construcció de prop de 200 habitatges. “Era inviable econòmicament”, va resumir l’alcalde, Joan Mora.

El nou planejament se centra en “generar activitat econòmica a la ciutat i donar serveis al barri”, en paraules de Rodríguez. L’objectiu és molt clar: captar una tipologia d’empreses i comerços de tipus mitjà, com ara de venda de productes de bricolatge, jardineria o de la llar. Mora va detallar que no tenen cap “proposta concreta” d’implementació en aquest sector, però que hi ha diferents operadors d’aquesta mena interessats en instal·lar-se a la ciutat, que són els que han de fer viable econòmicament la transformació urbanística. “Mataró és una ciutat atractiva per aquestes empreses i els hem de poder oferir espais per instal·lar-se”, va apuntar l’alcalde.

La modificació del Pla General d’Ordenació aprovada en el darrer ple afecta l’àmbit entre la riera d’Argentona i el barri de Cerdanyola, de més de 233.000 m2. La zona d’aprofitament privat –amb el citat sostre comercial i terciari de fins a 40.000m2- es delimita als entorns de la carretera d’Argentona i el complex esportiu El Sorrall. A més de les empreses i comerços, també es permetran altres usos terciaris com ara hotels, restauració i oficines. El sol d’equipaments se situa ara a l’alçada del passeig Ramon Berenguer III i també es preveuen aparcaments davant la nova zona edificada. El nou planejament elimina el vial previst en l’anterior pla que travessava la zona dels garroferes i pinedes propers al turó de Cerdanyola. També es deixaran lliures els espais paral·lels a la riera, i s’habilitarà una zona d’horts urbans a tocar de la torre de Can Palauet.

Millores en els accessos
Un dels aspectes més destacats és la millora de les connexions amb la carretera d’Argentona, la C-60 i l’avinguda Puig i Cadafalch, amb la construcció de dues noves rotondes i nous accessos. L’objectiu és dignificar aquesta entrada a la ciutat i connectar millor el complex esportiu del Sorrall amb els seus entorns. El consistori espera que tot el projecte es pugui aprovar definitivament al desembre de 2013, un cop rebi el vistiplau de la Generalitat, que també ha d’aprovar la inclusió d’aquest sector dins la Trama Urbana Consolidada mataronina.

Més canvis
Altres elements que desapareixen en aquest nou planejament respecte a l'aprovat el 2006 són la torre d'oficines de 9 plantes, l'equipament escolar o els dos nous camps de futbol previstos. L'anterior projecte urbanístic era de naturalesa discontinua, ja que a més del sector del Sorrall també abarcava el camp de futbol del Camí del Mig i el sector ocupat pel Mercat de Cerdanyola. Als 200 pisos que s'havien de construir davant del Sorrall, s'hi sumaven uns 200 més planificats als terrenys del Camí del Mig, on també s'hi havia de fer d'un nou poliesportiu. El mercat, per la seva banda, havia d'anar a terra i el solar s'havia de destinar a usos residencials. L'associació de veïns de Cerdanyola es va mostrar llavors contrària a la previsió de tants nous habitatges, ja que temien que l'operació urbanística massificaria el barri. Tant el camp de futbol com el mercat, però, segueixen avui dempeus i no estan contemplats dins del nou planejament urbanístic dels entorns del Sorrall.