"El Nosaltres ha de ser útil generant simpatia i curiositat"

El Nosaltres és el nom propi de la cultura l'estiu a la ciutat de Mataró. Ja fa un lustre que, en plena pandèmia, es va concebre aquest festival que defensa i abandera la cooperativa Clack i que desafia les lògiques redoblant la seva aposta per programar a l'agost. Ho fan d'una manera conscient, pensada i explicada. I cada any, en cada vespre i nit però també quan en tenen oportunitat com en aquesta entrevista, els seus artífexs aprofiten per explicar-se, per desenvolupar la idea de cultura comunitària necessària i per reivindicar la tasca que fan. L'Agnès Chiva i l'Eloi Aymerich són codirectors del festival i atenen a Capgròs quan ja ha començat a caminar una edició plena d'al·licients. 

Ja ha començat el cinquè Nosaltres. Què té d’igual i què té de diferent d’aquell primer, en plena pandèmia?

(Eloi) Arribem a la cinquena edició. Cinc anys! Això et fa adonar que han passat cinc anys i sembla que n’hagin passat deu! El context de l’estiu del 2024 no té res a veure amb l’estiu del 2020. Llavors estàvem en commoció, sortint d’una pandèmia, estàvem pensant en  resistir culturalment i retrobar-nos. Ara volem ser útils a la ciutat, però en un context diferent. 

Per qui encara no conegui el Nosaltres: com el definitiu i com treballeu cadascuna de les potes del seu eslògan?

Volem ser un festival d’estiu que generi comunitat, que empoderi la cultura quilòmetre zero i que sigui un laboratori de pràctiques que apostin pels drets culturals i la sostenibilitat. Si hem arribat fins aquí, crec que tenim camí per recórrer. De fet, crec que el model que tenim actualment evolucionarà per guanyar impacte i compromís. 

En un moment de tants festivals, què creieu que marca la diferència o la personalitat del Nosaltres?

El Nosaltres no vol ser un macrofestival ni ser un negoci estrictament. Vol ser un projecte propi de la ciutat i la comarca, que generi simpatia i curiositat. I que sigui el màxim de plural i divers en la seva programació. Crec que el calendari festivalero de la ciutat és força coherent, però l’hem de cuidar entre tots. I aquí el Nosaltres hi té a dir i és coherent en el calendari. Tenim altres projectes que estimem molt, com el Panòptic, el Lavs o el 2Terços, que si no existíssin gairebé que s’haurien d’inventar. 

Cinc anys després seguim preguntant el mateix: per què els dijous i per què a l’agost? Què genera el Nosaltres a Mataró i el Maresme.

Els dijous és un dia fora del cap de setmana, on pots anar al vespre a veure un espectacle a peu des de casa i tornar abans de les onze de la nit. Vam decidir programar al llarg de moltes setmanes perquè el que volem és ser útils. Programar més intensament en moments de l’any on ja es programa molt no té gaire sentit. En cultura, es tracta de ser útil. I organitzar un festival que cobreix el pont entre Les Santes i l’inici de curs, al mes d’agost, quan la ciutat decideix simbòlicament, “tancar per vacances”, no només és important, sinó que diria que és una responsabilitat fer-lo. Hi ha setmanes d’agost en que som la única activitat escènica que es programa a la setena ciutat de Catalunya. Fort, no? 

Fins a quin punt és important la xarxa d’entitats i companyies locals que sempre intenteu teixir i potenciar des del festival?

(Eloi) És imprescindible. Comptem amb una quarantena d’entitats, cooperatives i institucions culturals. Són moltes i diverses. També els patrocinadors i proveïdors oficials, que ens ajuden moltíssim. Aquest és el gran tresor. Hem aconseguit teixit una xarxa enorme de complicitats que volen que hi hagi un festival d’estiu com el Nosaltres. Aquesta xarxa la volem envigorir i potenciar perquè hi creiem. Si anem junts, el Nosaltres serà cada vegada més útil i tindrà més impacte a la ciutat. Aquest és el pla d’acció. 

Com valoreu, després de dos anys, el programa de beques? Quina és la importància que esdeveniments com el vostre ajudin a la creació local?

(Agnès) La capacitat que tenim de donar suport a les creadores, no ens enganyarem, és limitada si la posem al costat d’altres programes de suport que tenen la indústria molt més a favor. De totes maneres, creiem que el programa de beques persegueix diferents objectius: acompanyar una proposta artística que es trobi en fase de creació i producció (i que després es pugui presentar al Nosaltres); conèixer, a través de la convocatòria, l’estat de la creació emergent de la comarca; oferir-los un petit recorregut posterior al festival a les propostes guanyadores; i posar de relleu la importància de donar un suport local a les creacions. 

(Eloi) El Nosaltres havia de tenir un programa de suport a la creació. Són llavors modestes que plantem però que mica en mica van creixent. Ara penso en la MIRS, que l’any passat va estrenar “Veus de la Maresma”, o les mateixes Meraki. Hem d’ajudar i consolidar. 

Cada cop més la programació es concentra i teniu a fer dijous temàtics: és una idea buscada, què us genera?

(Agnès) És el primer any que treballo pel Nosaltres i, sense haver-hi assistit en massa ocasions abans, ja ho tenia com una estructura pròpia del festival. Crec que al final el que busquem és que el públic que ve es senti atret per les diferents propostes que hi ha en un mateix dia, encara que alguna d’elles no la conegui. 

(Eloi) És una manera de deixar espai a la sorpresa, a la descoberta. El Nosaltres vol ser també un lloc on puguis descobrir propostes tant fantàstiques com la Sayo, la Júlia Colom o DJ Sharky. Els dijous temàtics són una manera maca i fàcil de donar a entendre el que programem. 

Vosaltres que en sou part i aparador: com valoreu l’estat de salut de la cultura i la creació mataronines i maresmenques. En quin moment estem?

(Agnès) La creació artística i cultural a Mataró ha estat, des que tinc memòria, molt potent. És així perquè som una ciutat gran (i cada cop més), per tant necessàriament hi ha més persones creant. També és gràcies a la bona oferta formativa i a la creació d’espais com Can Fugarolas per posar un exemple puntal. De totes maneres, això no és suficient. No crec que existeixi (en general a les diferents administracions) un interès real per promoure la creació artística i per regular laboralment les condicions dels creadors. Això ja fa segles que funciona així, la cultura acaba convertint-se en una arma del poder per promoure el seu discurs dominant i amb el capitalisme, un bé de mercat més subjecte a aquestes lògiques. Poca cosa es pot fer en aquest marc sense molta voluntat política. No cal ser molt espavilat per veure que no forma part de les prioritats del govern local. 

(Eloi) El Nosaltres s’impulsa des d’una cooperativa de treball sense afany de lucre. Enguany l’Ajuntament ens ha retallat un 63% el pressupost. Ha estat dolorós, però també una lliçó: hem de trobar altres suports, finançaments i complicitats. L’Ajuntament ajuda com li sembla. I ho respectem. Evidentment, ens agradaria que l’aposta fos més quantiosa, decidida i amb mirada estratègica. Per exemple, que hagués volgut continuar coorganitzant. Però no ha pogut ser. El Nosaltres pot ser el petit gran festival d’estiu de la ciutat, que es relliga amb Les Santes o el Posidònia fest. El parèntesi d’estiu. Treballem en això, i segur que trobarem la fórmula. Amb cinc anys a les esquenes, tenim la resiliència i la il·lusió per continuar construint aquest projecte cultural. 

Què destacaríeu com l’al·licient potser menys conegut d’alguna de les nits de festival. En podeu dir tres. Què aconselleu?

(Agnès) Totes les nits tenen alguna cosa especial i precisament els eixos temàtics permeten que cada dia sigui diferent. Dels vespres que ara queden jo potser destacaria l’1 d’agost que estrenem una de les beques. És l’espectacle “Llavor” de la companyia Meraki, un projecte força immersiu de poesia, música i dansa. També destacaria el show inèdit que estan preparant els de 304 collective pel 22 d’agost, l’últim dia de festival. Estarà ple de col·laboracions i hi estan posant unes ganes que crec que valdrà molt la pena. (Eloi) La vesprada del 8 d’agost on reestrenarem “La emoción de las cosas” em sembla molt entranyable i potent. L’espectacle va omplir el Monumental amb una proposta de la poesia d’Antonio Machado, música flamenca i teatre. I ara es torna a oferir la proposta, en petit format i a l’aire lliure. Amb artistes locals com Toni Abellán o Manuel Patricio. Serà emocionant. Crec que el Nosaltres ha de fer també això: projectes quilòmetre zero que ho han fet molt bé, reprogramar-los amb valor afegit a dins el festival. 

Aquest any estreneu podcast. Fins a quin punt la filosofia, la reflexió i l’anar-se explicant i coneixent és important en l’ADN del Nosaltres?

(Agnès) El pòdcast, que porta per títol “Epistolari comú” neix de la idea d’oferir una activitat paral·lela al festival i oberta a tothom. Vol ocupar l’espai quehavia estat el +Nosaltres. Com ja estan fent molts festivals, el format “radiofònic” permet ampliar el relat i inclús l’experiència del mateix. La Carla González i jo (les dues persones que dinamitzem el pòdcast) som consumidores diàries d’aquest format i teníem moltes idees. De seguida vam pensar d’agafar tot allò que ens suggeria el festival i estirar-ho per dur-ho al nostre terreny. És per això que acabem lligant aquests temes amb llibres que hem llegit, música que coneixem i artistes que acabem convidant per parlar en directe amb nosaltres, com els Tarta Relena o el Leo Espluga. Hem provat també de fer participar a la gent que ens escolta. És quelcom que estem experimentant i que no sempre dona els resultats que esperem, però sempre ens dona sorpreses interessants. També ens semblava important que tot allò que poguéssin dir persones especialitzades en el tema, els hi faríem dir a elles, per això dins de cada capítol hi ha tantes col·laboracions. 

(Eloi) A mi m’encanta. Que dues dones de menys de trenta anys liderin un pòdcast que s’emet en directe a les biblioteques municipals a Santes-Escorxador o a Peramàs-Esmandies en ple estiu em sembla una passada. I diu molt del suport que ha tingut també de la Fundació Iluro, on també fem un directe. El Nosaltres hauria de ser això: una cultura que cada any muta, canvia i s’acosta més a la ciutadania durant l’estiu. Tingui la forma que tingui. La cultura com una invitació a descobrir.