'No pots desmoralitzar-te per no tenir feina, has de seguir endavant'

Sergio Vela, de 28 anys, és electricista, tot i que des de fa dos anys no treballa perquè ningú el contracta per fer aquesta feina. Ni per cap altra. Viu a Cerdanyola amb els seus pares, que també són aturats de llarga durada. Mal que bé, tiren endavant amb el subsidi per a majors de 55 anys que rep el seu pare, i la Renta Activa d’Inserció de la seva mare. Ho complementen amb el suport familiar del qual poden disposar: diners que els dóna l’àvia de la seva pensió i també la germana, l’única del nucli familiar que té feina i que s’ha pogut independitzar. “No sé com s’ho fa la gent en la meva situació que està sola”, es pregunta en Sergio. Tant ell com el seus pares formen part d’una realitat molt comuna a la ciutat, la dels prop de 7.000 mataronins sense feina i sense cap prestació d’atur.

L’última vegada que va treballar com a electricista va ser l’any 2013, durant tres mesos. L'empresa va tancar i va deixar a l'atur a ell i al seu pare, que també hi treballava. Des de llavors, cap dels dos ha tornat a tenir feina. “N’he buscat de totes les maneres possibles, però en tots aquests anys només he fet una entrevista". Com a electricista li és impossible trobar res, arran del desplomament de la construcció, i en altres sectors (comerç, indústria) no troba cap porta d’entrada perquè li manca experiència. “Al final et canses de llençar currículums i trucar a totes les portes”. Ha fet diversos cursos al SOC i ha esperat a que l’INEM li busqués alguna sortida. “Però en tot aquest temps ni a mi ni al meu pare ens ha arribat cap oferta d’ells, per això tanta gent se n’acaba desapuntant”.

Tota aquesta situació el va portar a desesperar-se, embotat al sofà de casa sense poder fer res. “Estava com tothom, enfadat i desil·lusionat, però ho vaig superar. Vaig entendre que no em podia desmoralitzar, que havia de seguir endavant”, afirma. Ja fa anys que ha recuperat els estudis, i avui cursa un grau superior d’automatització i robòtica industrial al Miquel Biada. “Si el país per alguna raó es recupera, m’ha de trobar preparat”, afirma. Veu millor futur per a ell que per al seu pare, a l’atur amb 56 anys. “Si per mi, imagina’t per a algú amb l’edat que té ell”, lamenta.

Deixar i recuperar els estudis
En Sergio va acabar l’ESO però va deixar el Batxillerat. “Tenia el cap ple de pardals, els estudis em costaven, i em semblava una pèrdua de temps qun podia estar treballant i ajudant a la família”, recorda. Llavors, fa 10 anys, en època anterior a la crisi, la feina vinculada a la construcció abundava, i ell va decidir seguir els passos del seu pare. Molts amics de la seva generació també ho van fer. “No em penedeixo de les coses que vaig fer" diu avui. "Per què? Per donar-hi voltes tot el dia i que no em deixi fer res?”.

Alguns d’aquells amics, avui amb fills, han quedat atrapats per l’atur i per una hipoteca que no poden pagar. En Sergio com a mínim s’ha lliurat d’això. “Vaig marxar a viure sol, però de lloguer, simplement perquè no m’arribava per pagar-me un pis de propietat”, recorda. També es va comprar un cotxe, que fa temps que s’ha venut. Obligat per les circumstàncies, ha descobert que “es pot viure amb poca cosa”. “Però això ho veus ara, quan t’hi trobes, i els éssers humans som tan tontos que segur que si torno a tenir diners, caic de nou en el d’abans”, reconeix amb un somriure.