El passat diumenge dia 7 de maig el Grup de Recerca de Memòria Històrica de Mataró, amb la col•laboració dels familiars dels mataronins deportats, va netejar les Llambordes Stolpersteine col•locades en record dels quinze veïns de Mataró deportats. L’acte es va fer coincidint amb la commemoració de l'alliberament del Camp d'extermini de Mauthausen i altres camps nazis.
Diferents països europeus, entre ells Espanya; van instaurar el 5 de maig com a 'Dia d'Homenatge als espanyols deportats i morts en Mauthausen i en altres camps i a totes les víctimes del nazisme d'Espanya'. La data triada coincideix amb la commemoració de l'alliberament en 1945 del camp de Mauthausen - Gusen, a Àustria, on 10.000 espanyols van patir l'horror de l'extermini nazi.
El nazisme alemany va assassinar i va humiliar a milions de persones de tot el món, especialment a Europa. Per a fomentar la memòria històrica d'aquest moment, però sobretot per a dignificar la vida i respecte d'aquestes persones, des de fa anys es col•loquen el que han anomenat llambordes 'Stolpersteine', davant de les seves cases. Per a no oblidar l'horror comès pels nazis. Per això amb el lema 'Una pedra, un nom, una persona' Stolpersteine, l’acte va recordar als mataronins assassinats als camps nazis en l'aniversari de l'alliberament del camp de Mauthausen.
“Volem honrar la memòria d'aquests i reconèixer que representen una part fonamental de la nostra història democràtica, pel seu exemple insuperable de sacrifici i lluita per la democràcia i la llibertat”, expliquen els organitzadors. L’acte va acabar amb la lectura del "Manifest de Mai Més" i també els noms i biografies dels mataronins deportats. “Volem donar les gràcies a totes les persones que han vingut, per voler acompanyar a les famílies dels deportats, i en la col•laboració de la neteja de les llambordes”, expliquen des del GRMHM.
La llista de 12 que Mataró no vol oblidar
Entre els deportats mataronins als camps d'extermini, els camps de la mort, de Mauthausen, Gusen, Dachau, Hartheim i Buchenwald, dotze mataronins van ser assassinats, dos alliberats el 1945, i un veí que consta com desaparegut.
- Francesc Verdalet Guardiola, 27 anys.
- Josep Herrera Altimira, 38 anys.
- Josep Durán Martori, 41 anys.
- Juli Pey Torrents, 36 anys.
- Joan Peiró Belis, 55 anys.
- Josep Astort Masip, 32 anys.
- Josep Maria Julià Mendoza, 41 anys.
- Joaquim Mir Brugada, 35 anys.
- Josep Ferrer Coll, 42 anys.
- Camil Quintana Bassas, 35 anys.
- Elies Soriano González, 27 anys.
- Ramon Aniento Carmen, 37 anys.
Dos van ser alliberats el 1945, els seus noms;
- Pere Guillaume Reixach
- Niabel Belis Miralles.
I un veí que consta com desaparegut, en
- Josep Guasch i Pons.
Comentaris (2)