Nebrera qüestiona el dret a vot com a mesura per a integrar immigrants

Les objeccions que el PPC ha posat al Pacte Nacional per la Immigració tenen a veure amb la obtenció del dret a vot per part dels immigrants, l’aprenentatge del català com a mesura prioritària per a la seva integració, i la definició religiosa. La diputada popular al Parlament, Montse Nebrera, va ser dilluns, dia 15, a Mataró, per explicar el posicionament de la seva formació davant aquest document que ultimen els grups catalans. Nebrera va participar en un acte organitzat pel PPC de Mataró a la biblioteca Pompeu Fabra, i que va comptar amb una destacada presència de membres del col·lectiu immigrant de la ciutat, que van participar en un animat debat posterior.

Segons va explicar Nebrera a la conferència, el PPC ha posat objeccions en els tres punts que poden ser origen de conflictes. El principal aspecte té a veure amb les condicions per garantir el dret a vot dels immigrants. El document que es vol aprovar, va explicar, parteix del fet que l’immigrant que acaba d'arribar al país pugui tenir el mateix dret a vot que les persones amb la nacionalitat espanyola. Per Nebrera, defensar el dret a vot dels immigrants nouvinguts -tal i com per exemple, ha fet el PP de Madrid- respon a "una concepció de les persones com a vots". Per la diputada, per plantejar-se aquest tema cal primer distingir l’immigrant que acaba d'arribar del ciutadà nacional pel que fa al seu accés a la funció pública i al dret a vot, però a canvi cal reduir el període de temps de residència a l'estat segons el qual l’immigrant obté la plena ciutadania, condició amb la qual podrà llavors exercir el dret a vot.  

Llengua i religió
Un segon aspecte problemàtic, segons els populars, tenen a veure amb la "veritable integració". "Per nosaltres ha de partir de la base dels valors i principis que conformen una democràcia i que han de ser acceptats per aquells que arribin, i no tant en les qüestions de caire identitari que sobretot des d’ERC s’han posar sobre la taula”, va explicar Nebrera, per a qui l’aprenentatge del català "no és imprescindible per conviure a Catalunya". El tercer problema fa referència a la definició d’una "cultura pública comuna". Per Nebrera, "per ser totalment generosos amb els que arriben s’ha de fer des de la pròpia definició". "Hem de reconèixer qui som i qui hem estat i la nostra tradició és la judeo-cristiana", va afirmar la diputada popular, que va mostrar la seva oposició al plantejament d’ICV que defensa la definició d’un espai laic.

Per la diputada popular, el document en el seu conjunt s’hauria de replantejar perquè aborda qüestions que no són competència de la Generalitat i perquè es va redactar abans de l’esclat de la crisi, "quan immigració era important des del punt de vista econòmic i no presentava cap problema de tipus social". No obstant, Nebrera creu que el seu partit podria "fer l’esforç" d’acceptar-lo si es resolen aquests tres problemes. Tot i això, durant la conferència va ironitzar sobre el fet que el seu grup parlamentari ja hagués pres la decisió de votar-hi en contra.