“Municipalitzar el servei de funeràries pot suposar un estalvi del 30%”

En Francesc és un mataroní que ha treballat deu anys com a assessor i director d’assessors en funeràries de Barcelona. Té signat un contracte de prohibició de revelació de secrets de dos anys de durada, i per això prefereix mantenir l’anonimat, però es mostra disposats a explicar com es treballa en el sector. Ell, que ha viscut des de dins el funcionament del sistema, admet que va acabar marxant-ne per les pràctiques habituals en un món en el que “hi ha un sobrecost important i s’hi mouen molts, molts diners”.
“Les funeràries obtenen un marge de benefici molt gran en el que cobren per cedir els espais de vetlla i en els taüts”, explica Francesc, que afegeix: “si busques empreses espanyoles que facin taüts, veuràs que en cap posa el preu; en canvi en empreses xineses es notifica el que costen segons material, mida... Aquí hi ha un dels grans negocis que repercuteix en les famílies”.

Segons la seva versió a través de l’experiència viscuda com a treballador, el cost de muntar un funeral està la majoria de casos per sobre del que es podria ajustar. I això es deu a molts motius. Un d’ells és el propi sistema: a llocs com al Maresme només actua una funerària com Cabré i Junqueras, i això “a la pràctica és un monopoli on si no tens competència, poses el preu que consideres”. “A Barcelona -afegeix- les funeràries però actuen com oligopoli, pactant preus a l’alça com passava amb les operadores de telefonia anys enrere”. Per això considera que la municipalització és necessària a tot Catalunya. “Implica que l’Ajuntament podrà oferir els seus preus, que hi haurà una competència de serveis i que la gent podrà escollir”, defensa. Per ell, això podria suposar “un estalvi d’un 30% en el cost que han de pagar les famílies”, ja que segons la seva experiència es fan pressupostos ple de coses innecessàries.

A finals d’abril, la periodista Selena Soro del Diari Ara va fer un reportatge sobre aquest cas, on va accedir a comunicacions internes de l’empresa barcelonina Mémora on s’instava als agents a encarir les factures amb tot tipus d’extres. La llei obliga a adquirir el fèretre, trasllat del cadàver i el sepeli o cremació, però això no els impedeix a l’hora de fer un pac on hi hagi entapissats, creus superiors, cobredifunts, esmorzars i altres extres que poden apujar la factura fins els 2.000 euros, expliquen a l’Ara. Passa el mateix amb el taüt: la periodista va anar a l’empresa com a possible client, i li van oferir un taüt de 893 euros. Segons l’agent, el més barat, tot i que a la web de Mémora n’hi havia de sis encara més econòmics.

“Això és el millor que vol pel seu pare?”
Davant això, Francesc amplia: “alguns assessors et diuen que existeixen, però que aquests taüts més barats són dolents; però no és així, simplement és més barat”. I aquí entra un altre peça per entendre aquest encariment: la figura de l’assessor. Un comercial que té un paper controvertit: “Els assessors tenen el seu sou, però també van a comissió, així que com més extres vens, més cobres”. Un sistema pervers que s’aprofita “d’un moment sensible per les famílies que en aquell moment diuen sí a tot el que se’ls posa davant”. Els assessors, pressionats pels seus caps, actuen com a comercials purs i durs en molts casos, explica l’extreballador. De fet, a les funeràries no és estrany que hi hagi “decàlegs amb maneres d’afrontar l’assessoria segons si ha mort un pare, un fill, etc, on hi ha frases com preguntar-li a la família si això és el millor que vol pel seu pare”.
A banda, també es denuncien pràctiques abusives. “He vist pressupostos de funeràries on és més car recollir un mort d’un hospital que d’una casa per suposats costos del centre mèdic, cosa que és mentida; però hi ha funeràries que tenen acords econòmics per recollir difunts d’hospitals o”, desgrana Francesc, que alerta: “Això és il·legal”.

Quina és la solució?

Per aquest ex-assessor, la municipalització ha de suposar competència de preus i transparència en la informació per poder escollir i saber què ofereix cada cas en funerària, lloc de vetlla, etc. Naturalment cal veure, explica, quin tipus de municipalització es vol fer. “No és el mateix que Mataró vulgui construir un tanatori que gestionar, per exemple, algunes sales de vetlla del que hi ha existent”. Francesc afegeix que per al sector “la competència és el millor que pot passar; l’operador privat amb la seva oferta i una d’altra pública al davant perquè la gent esculli”.