Capgròs
La mataronina Núria Masafrets i Aymà ha mort avui de forma sobtada en caure accidentalment per un penya-segat al terme municipal de Cadaqués. Masafrets ha relliscat quan feia juntament amb el seu marit Víctor Ligos el camí de ronda pels contorns de Port Lligat. Masafrets era mestra, historiadora i ha estat una persona molt compromesa política i socialment a Mataró i el Maresme, on era molt coneguda. Els darrers anys, per exemple, s’havia bolcat en coordinar el Gran Recapte del Banc dels Aliments a nivell comarcal.
La mort, per sobtada i accidental, ha trasbalsat de valent a tota la gent que coneixia i apreciava la Núria Masafrets. El mitjà local Empordà.info assegura que el cos de la mataronina s’ha precipitat a un punt de difícil accés i ha fet falta un desplegament de Bombers, SEM amb helicòpter, Mossos, Policia Local i Salvament Marítim. El marit de Masafrets, Víctor Ligos, també historiador i professor molt conegut a la ciutat era amb ella fent aquesta passejada quan s’ha esdevingut el fatal succés.
Militant antifranquista
Núria Masafrets va ser una de les mataronines més implicades l’activisme clandestí en els darrers lustres de franquisme, enrolada i molt activa amb els moviments d’oposició i la militància en moviments comunistes. La seva militància antifranquista la va arribar a dur a ser empresonada, com també va passar amb el propi Ligos, patint repressió per part del règim. Si algun atribut públic ha tingut Masafrets, com tants d’altres perfils de la mateixa època que no no van prosseguir a implicació pública en cap càrrec públic, és el de les fermes conviccions a favor de la justícia social i la militància obstinada en les causes que creia justes. Aquest és el fil que uneix la militància de la seva joventut, la seva feina i implicació en moviments socials i solidaris o la gran implicació d’aquests darrers anys amb el Gran Recapte, que coordinava a nivell comunicatiu i de mobilització de persones voluntàries a nivell comarcal.
L’educació com a millor manera d’ajudar a formar a les persones era la seva vocació. Havia treballat a l'ensenyament. A l'escola Bons Amics, cooperativa d'ensenyament del carrer València, a Cerdanyola. Després, a l'escola bressol municipal de Cerdanyola. Més tard va estudiar Història i després va ser professora de l'escola d'adults de can Noè, a Rocafonda, fins a la seva jubilació.
La Núria era enèrgica i afable a la vegada, decidida i generosa. En poden donar fe els molts adults de qui va ser professora o tothom qui hi ha conviscut. Serà difícil que s’acosti desembre sense ella fent comptes sobre els voluntaris que falten pel Gran Recapte o ser a segons quina mobilització sense ella palplantada. Ha fet camí i equip amb en Víctor Ligos, des de la joventut i al llarg de tota la seva vida. Dos fills, tres néts (més un d’imminent) i tanta gent i entitats organitzades es queden sense una d’aquelles persones que responen a la definició de Brecht de qui són les imprescindibles: els que lluiten tota la vida. En el seu cas, per un món millor.
Comentaris (10)