Mor l'empresària Maria Assumpció Clavell als 98 anys d'edat

Maria Assumpció Clavell va morir ahir als 98 anys d’edat a Mataró. Procedent d’una família d’emprenedors, es va convertir en una de les primeres dones empresàries de Catalunya, després de fundar l’empresa tèxtil que va comercialitzar les conegudes marques Macla, de roba de nines i Ninis de roba infantil. Clavell també va destacar-se en el camp social, des del Patronat Pro-Recuperació dels Subnormals, institució que va crear els anys seixanta juntament amb Domingo Montserrat, president de la Caixa d’Estalvis Laietana. La seva tasca a favor dels disminuïts i de la gent gran, a través de centres com la Llar Santa Maria Assumpta o la residència geriàtrica Mare Nostra, li van valer la Creu de Sant Jordi de la Generalitat l’any 1990.

Maria Assumpció Clavell va tenir set fills, un noi i sis noies, l’última, la Fina, amb síndrome de Down, fet que va marcar la seva trajectòria vital. “Els meus pares van creure que la Fina mereixia una educació i uns estudis com qualsevol altre persona i aquest convenciment va inspirar la seva faceta empresarial”, destaca Maria Majó, filla de Maria Assumpció. Va començar cosint vestits de nina a nivell domèstic per amigues i va acabar creant una empresa de 250 treballadors, que tenia la seu al carrer Biada, amb marques que van tenir prestigi a nivell nacional com les conegudes Macla i Ninis. “Empresarialment tinc un record emocionat pel que va arribar a fer, malgrat que la seva empresa va acabar sobtadament. Però el seu mestratge va ajudar que Mataró tingués un sector tèxtil potent”, destaca Josep Espígul, president d’ASEGEMA. “El seu caràcter maternalista el va traslladar a la feina. Arribava abans que les treballadores per preparar-los la feina i els donava consells”, apunta Maria Majó. La pròpia Assumpció Clavell va explicar en el documental sobre la història del gènere de punt ‘La ciutat teixida’ (2006), que causava sorpresa veure que ella estava al capdavant d’una empresa important. “La gent deia que no podia ser que una dona portés un negoci. I ara! Les dones havien d’estar a casa”, explicava al documental tot just fa uns mesos, quan ja estava delicada de salut.

Amb una sòlida base empresarial, Maria Assumpció es va abocar en la defensa i promoció dels disminuïts psíquics. Als anys seixanta va crear el Patronat pro Recuperació dels Subnormals, juntament amb Domingo Montserrat, que aleshores era president de la Caixa Laietana. A través d’aquesta institució, va engegar diferents projectes formatius i d’atenció als malalts mentals, com la coneguda escola Santa Bernardeta situada al carrer Floridablanca, el centre psicopedagògic de la plaça dels Bous, la llar Sant Emili al carrer Barcelona, la Llar Santa Maria per a noies amb discapacitats severes o els tallers de formació ocupacional situats a Cirera que actualment s’han convertit en els tallers Jaume Isern.

El Patronat pro Recuperació dels Subnormals ha derivat en l’actual Fundació El Maresme. L’actual gerent d’aquesta institució, Maria Carme Maltas, destaca l’aportació d’Assumpció Clavell. “Aquests dies farà 41 anys que set famílies van impulsar el que avui és la Fundació i la petjada de la senyora Majó és molt important, especialment perquè va tenir l’habilitat de posar-se de costat les institucions públiques i crear una certa consciència cívica al voltant de l’atenció als disminuïts psíquics”, comenta Maltas que destaca que actualment més de mil usuaris de tot el Maresme utilitzen algun dels serveis vinculats al centre. La gerent de la Fundació també subratlla el fet que l’atenció que presta avui la institució és integral, des de la infància fins a la tercera edat. “Quan pensava en les necessitats o els problemes de la Fina, pensava en fer coses per a molta altra gent amb les mateixes necessitats. I no pensava a curt termini, sinó en futur”, explica Maria Majó. Això la va portar a pensar també en la tercera edat i va fundar l’Associació Mare Nostra, on avui, precisament rep atenció la Fina.

La gent que ha envoltat Assumpció Clavell destaquen el seu caràcter, la seva empenta i la seva tenacitat que li permetien acabar aconseguint les coses que volia. “La recordo amb seixanta anys que va agafar l’avió i se’n va anar a Madrid a reclamar uns barracons (els actuals tallers ocupacionals Jaume Isern) a Obres Públiques”, explica Maria Majó. “Com volies que no els hi cedissin?”, es pregunta. L’anècdota la detalla Maria Carme Maltas: “Es tractava d’uns barracons que el ministeri de la Vivenda havia cedit amb motiu de les inundacions que hi va haver a Terrassa i la senyora Majó va pensar que podien servir per Mataró i els va anar a reclamar. Els primers tallers ocupacionals del Centre Especial de Treball (CEO), van estar en aquests barracons que encara avui s’utilitzen”. L’alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron, també ha posat de relleu la personalitat de Clavell. “Si alguna cosa ha distingit la senyora Clavell és el seu coratge per tirar endavant les seves iniciatives. Sobta com l’empenta d’aquesta dona va aconseguir articular una resposta i uns serveis molt importants en aquell moment a la ciutat per a les persones que tenen aquesta disminució”.

Maria Majó també ha donat rellevància al paper de matriarca d’Assumpció Clavell. “Ha estat el nucli d’una família molt nombrosa, de 7 fills, gairebé 53 nets i 23 besnéts”, comenta. “La ciutat ha d’estar molt agraïda per la feina que ha fet Clavell en tots aquests anys i evidentment es una pèrdua molt important”, ha destacat Baron.


El funeral tindrà lloc dimecres, dia 24, a les dotze del migdia, a la parròquia de Sant Josep