Mor Jordi Buscà, president històric del CA Laietània de Mataró

Ha mort Jordi Buscà i Colell, un referent de l’esport i la vida social i cultural mataronines. Buscà va ser el 15è president de la història del Centre Atlètic Laietània i el més longeu de tots. Sota la seva presidència l’atletisme mataroní va arribar al capdamunt en projecció i reconeixement, a nivell local i també nacional. Mataroní de cap a peus i vinculat a la vida social i cultural de ciutat, va ser un dels principals tècnics municipals en els moments de major transformació i creixement de la capital del Maresme com a enginyer municipal. Erudit i escriptor, deixa diferents volums sobre la ciutat i alguna de les seves personalitats.

• La casualitat ha volgut que el mateix dia del decés de Jordi Buscà es presentin una nova edició dels Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria amb un darrer text seu per a la secció testimonis: ‘Records del Camí Fondo i la Morberia’, on ha viscut.

L’ànima del Centre Atlètic Laietània

La cultura i l’esport, aquest des de ben petit, eren les dues grans passions de Jordi Buscà, que ha tingut una vida de ciutadà compromès, reconeixent també el valor dels altres escrivint biografies de mataronins singulars i personatges de gran transcendència com Jaume Vilaseca, Adolf Comerón, Vicenç Font, Tomàs Barris o Maria Assumpció Clavell, entre d’altres. Les seves publicacions es compten per desenes i el seu coneixement històric de la ciutat era extens com va demostrar abordant la història dels Bombers a la de l'atletisme a la ciutat. 

Sempre vinculat a diferents entitats, tant eclesials com culturals i esportives, l’haver estat el president més longeu (1987-2011) del Centre Atlètic Laietània no va ser casual: es va convertir en un líder carismàtic que va guiar l’entitat a diferents fites a ressenyar. 

Des del seu accés al càrrec el gener de 1987, la directiva que liderava Jordi Buscà va plantejar com a objectiu l’organització d’importants proves atlètiques com la millor manera d’enaltir el nom de la ciutat. Sense Jordi Buscà no s’hagués consolidat la Milla Urbana en el si de la programació de Les Santes, no s’hagués aconseguit que durant anys la Marató de Barcelona sortís de Mataró i, segurament, tampoc hauria sortit de la capital maresmenca les dues maratons olímpiques de Barcelona 92. Va ser just el reconeixement personal que li va suposar, després d’empènyer i insistir per dur a la seva ciutat una part dels Jocs Olímpics, que protagonitzés un relleu de l’antorxa olímpica. Un record del que sempre en parlaria amb gran emoció.

Enginyer municipal

El gran coneixement que tenia Buscà per la seva ciutat anava molt més enllà del seu interès i estudi de la història o de la implicació en la vida associativa. Buscà va ser un dels principals tècnics de l’Ajuntament de Mataró que van fer possible la gran transformació urbanística que va recosir la ciutat. Com a enginyer municipal va ocupar-se d’aspectes crucials d’aquesta etapa. Molts d’ells els va recollir en persona al llibre ‘El creixement subterrani d’una ciutat’.

• L’escriptor mataroní i bon amic seu Albert Pera li va escriure les memòries que porten per títol ‘L’enginyer poeta’.

La darrera etapa de la seva vida va venir marcada per un ictus patit el 2009, que li va impedir de forma molt empipadora la parla, precipitant el seu adéu a la presidència del Laietània. N’hi ha prou de recuperar els molts elogis rebuts en un homenatge el 2011 per fer-se a la idea de com n'era de conegut i reconegut i abastar la transcendència de Jordi Buscà a la ciutat de Mataró.