Antoni Bonamusa Saurí va morir el dia 15 de desembre als 97 anys. Bonamusa ha estat un reconegut home de ciutat que va destacar en tres àmbits diferents: com a atleta i dirigent esportiu, com a empresari industrial i com a dirigent de Caixa Laietana. Va ser un dels últims presidents de l’entitat financera mataronina en l’època de més esplendor de la seva obra social.
Bonamusa va ser un atleta destacat, a nivell català i espanyol sobretot en els seus anys més joves. Eren anys d’un salt de perxa molt rudimentari en els que va pujar a podis dels principals campionats estatals. Sempre va ser un enamorat de l’esport i de fet acte seguit de retirar-se de la primera línia va esdevenir president del Centre Atlètic Laietània entre 1961 i 1970.
- La trajectòria esportiva de Bonamusa està impecablement explicada aquí a Iluro Sport.
La vinculació amb l’esport, de la qual també va amarar tota la seva família, també es plasmava en la cultura de muntanya. Apassionat del senderisme i l’alpinisme que va practicar sempre.
Des del Servei d'Esports de l'Ajuntament de #Mataró lamentem la mort a 97 anys, del Sr. Antoni Bonamusa Saurí. Destacat atleta de la nostra ciutat en la seva joventut.
— Esports Mataró (@esportmataro) December 16, 2022
El més sincer condol per a la seva família i amics.
DEP#EsportMataró pic.twitter.com/iklEhJ7aYw
Industrial i president de Caixa Laietana
Professionalment, va ser un industrial d’èxit amb una empresa familiar de materials de construcció. Home de ciutat, va fer el salt a la Caixa Laietana de la qual va ser primer vocal i després president. Va presidir la Caixa Laietana des de l’any 1991 fins al 2003, quan va cessar en el càrrec essent substituït per Jaume Boter de Palau. Va ser per tant el l'avantpenúltim president mataroní de la caixa d’estalvis mataronina, que va acabar presidida per Josep Ibern.
Bonamusa va dedicar-se de manera honorífica i sense retribució durant més de vint anys de la seva vida a Caixa Laietana, de la que va impulsar diferents iniciatives i obres cabdals de la seva obra social. Defensava el seu pas per la Laietana com un pas lògic de servei a la ciutat de Mataró de la que sempre en va ser un ciutadà entusiasta.
Comentaris (2)