‘Molts problemes es podrien evitar si la gent consultés al seu advocat’

Ha estat nomenat recentment nou degà del Col·legi d’Advocats de Mataró. Amb quins objectius assumeix el càrrec?
Els meus objectius són els d’aconseguir la participació dels col·legiats, uns 550, a les activitat del col·legi. Per altra banda, volem que el col·legi participi de la societat, i que es coneguin les activitats que fem. Per aconseguir aquests objectius, per una banda hem fet accions a nivell intern: hem enviat una carta als col·legiats perquè participin a les comissions, n’hem creat una d’atenció al col·legiat, una de comunicació i hem potenciat la de Relacions Institucionals. També estem participant a la Comissió Mixta dels desnonaments i també intervindrem en una comissió sobre les Participacions Preferents que es crearà properament. Al col·legi farem una xerrada sobre aquest tema i mirarem com podem col·laborar amb l’Ajuntament.

I com es projectarà el Col·legi a nivell extern?
Volem aprofitar la diada de Sant Raimon de Penyafort (16 de març) per donar a conèixer a la societat el que fa el Col·legi. Hem preparat un logo amb el lema “Amb la societat i per la societat” i farem actes propis però també obertes a la societat. El dia 16, coincidint amb Sant Raimon, farem activitats amb els col·legiats: una visita al museu comarcal, un partit de futbol en memòria del desaparegut Joan Bigorra, i a les set de la tarda tindrà lloc l’acte institucional, al qual vindrà la consellera Pilar Fernàndez Bozal i l’alcalde de Mataró. En aquest acte imposarem les noves togues, entregarem una medalla als col·legiats de més de 25 anys, i farem un reconeixement a Maria Teresa Giralt per la seva tasca al torn d’ofici. A més, es farà l’entrega del premi de recerca Thos i Codina, que organitza el Grup d’Història del Casal. 

Quins actes seran oberts a la població?
El 30 de març farem dues activitats. Per una banda, un judici simulat. Des del 2011 ens visiten grups d’alumnes dels instituts, que coneixen el funcionament del jutjat. Ara els farem un judici simulat on hi participaran jutges, advocats, fiscals i procuradors, i els alumnes faran les parts del procediment, seran els clients i els testimonis. Fins ara han vist per fora com funciona un jutjat i ara veuran com funciona un judici per dins. El mateix dia 30 també farem una jornada de portes obertes per donar a conèixer el Torn d’ofici i el servei d’intermediació i mediació hipotecària.

Aquests actes responen a la necessitat de donar a conèixer la feina dels advocats?
La societat coneix la feina d’un advocat, però hi ha coses com per exemple el Torn d’Ofici, que és molt desconegut. Primer, perquè la gent que no vol pagar es pensa que demanant un advocat d’ofici li donaran, i no és així. Per accedir a l’advocat d’ofici la persona ha d’acreditar que no té ingressos i si no pot, l’ha de pagar. També hi ha molta gent que pensa que l’advocat d’ofici és un advocat de segon grau, i això és mentida. És un professional igual que l’advocat privat, com un metge de la seguretat social. El que crec que la societat no coneix és la funció del Col•legi d’advocats com a tal.

I quina és la seva funció?
Doncs per exemple, informar sobre l’accés a la professió d’advocat. Ara ha canviat la llei i la gent no sap exactament si ha de fer un màster o un examen per poder exercir. El col·legi ho sap i pot explicar-ho. Un altre exemple. El Col·legi forma part d’aquesta comissió dels desnonaments que ha creat l’Ajuntament.

Quina és la seva tasca a la Comissió dels desnonaments?
Hi participem activament i de forma gratuïta per tal de donar idees sobre les mesures que cal prendre. Creiem que la comissió ha de marcar les línies d’actuació i fer un seguiment i control del que s’està fent, no ha de ser una comissió executiva. La comissió ha de marcar unes directrius però el treball l’han de fer altres institucions. Per exemple, la intermediació entre la persona afectada i l’entitat financera. Això ho han de fer els professionals, els advocats. I cal tenir en compte que no tota mediació acabarà amb èxit. Si es pot renegociar la hipoteca, perfecte. També hi ha la dació en pagament, però això no soluciona el problema perquè la gent dóna la casa però es queda al carrer, i llavors la gent s’ha de recol·locar. I aquí han d’entrar a actuar els agents socials.

També formen part de la comissió pel tema de les Participacions Preferents.
Sí. Aquest tema és similar al que va passar amb els swaps. Són casos en què no s’ha donat prou informació. Les preferents són participacions d’una entitat financera que no cotitzen en bolsa. Això vol dir que si l’entitat no pot pagar, seràs l’últim de cobrar. En època de bonança es podien vendre fàcilment però ara no compra ningú. Si això t’ho expliquen, potser t’ho penses abans d’agafar les participacions. Però molta gent s’ha refiat del que li deien al banc i ha signat el contracte sense saber que feien. Ara la solució és complicada perquè encara que vagis al jutjat a demanar la nul·litat, hi ha tants afectats que els bancs no tenen diners. Quan firmes un document l’has de llegir i si no l’entens, has de preguntar. Aquest també és el paper de l’advocat. Molts problemes es podrien evitar si abans de signar res la gent consultés al seu advocat.