Mojedano: 'En cultura s'han fet coses per als amiguets del govern' (I)

Pau Mojedano estrena el cicle. Arriba a la redacció de Capgròs amb americana i corbata, amb el gest i l'expressió ben pentinats. Coneix els entrevistadors, Perecoll i Ramon Reixach, i els saluda amb la cordialitat mesurada que el caracteritza. A l'entrevista respon amb pausa, amb control. No aixeca la veu, tot i que envia sentències groixudes. Té el discurs entrenat. La classe apresa. Els entrevistadors, tot just assagen el paper.

Perecoll: Els polítics tenen consciència de classe?
Paulí Mojedano: No penso que el concepte de classe social de fa un segle sigui traslladable a avui en dia. Les diferències ara no són tan de qualitat com de quantitat perquè hi ha una sèrie de condicions que influeixen en la qualitat de vida a les quals tothom pot accedir. Hi ha drets universalment reconeguts, com el dret a l'ensenyament, el dret a la sanitat, que han fet que el concepte de classe social no sigui el mateix que el de fa un segle.

Ramon Reixach: Quina formació acadèmica tenen vostè i les dues persones que el segueixen a la llista?
P.M: A veure, jo he estudiat Dret, vaig deixar la carrera a cinquè i em falten quatre assignatures per acabar la carrera. La vaig deixar perquè realment no he tingut mai vocació jurídica, però he fet infinitat de cursos en moltes coses: màrqueting, gestió directiva d'empreses, programació neurolingüística, comunicació, ... La persona que ve darrera meu a la llista és en Juan Carlos Ferrando que és un assessor d'empreses, és graduat social i el número tres és en José Manuel López que és mestre, és pedagog.

R.R: I pel que fa a trajectòries professionals?
PM: Bé, jo vaig incorporar-me a l'empresa familiar quan vaig acabar el servei militar i ho durant un any ho vaig estar compaginant amb la carrera. A l'empresa familiar vaig entrar-hi des de més avall, fent de mosso de magatzem, i vaig passar per tota l'escala fins arribar a la gerència de l'empresa, que malauradament va coincidir amb una època de molta crisi al sector i al final el que vaig fer va ser reconduir l'empresa cap al tancament. N'estic satisfet perquè penso que va ser una decisió responsable. El número dos ha estat treballant en diversos despatxos d'advocats i assessories fins que va fundar el seu propi negoci ja fa uns quants anys. I en José Manuel López és soci d'una cooperativa que tenen una escola concertada a Sant Boi.

PACTES POSTELECTORALS

P: Es parla d'un pacte amb Convergència, és un pacte de dretes?
P.M: No sé si és de dretes. Jo crec que el debat esquerra/dreta és vigent en moltes coses perquè tenim visions diferents del paper que ha de ser el paper d'un govern i de com s'ha d'organitzar l'estructura social i l'economia. Però en política municipal el debat no és tant esquerra i dreta sinó a dalt i a baix. A dalt, hi ha una visió d'un Mataró obert, transparent amb la gestió, amb objectius, ben situat en el primer quart del segle XXI i competitiu amb les altres ciutats. I, a baix, hi situaríem una visió tancada, ideològica, fins i tot sectària i poc transparent que és la que malauradament tenim avui a Mataró i ens està governant.

P: Això vol dir que sí que pactaran?
P.M: Amb Convergència? És prematur parlar d'això ara. Hi ha punts coincidents però a Convergència li falta fortalesa mental i efectiva per ser alternativa. Nosaltres tenim la cohesió, la unitat, la disponibilitat i la vocació de ser alternativa; qui ens vulgui acompanyar en aquest camí i sempre i quan hi hagi coincidència de visions, benvingut.

R.R: Però CiU s'ha fixat en el programa electoral de no deixar capitalitzar la qüestió ecològica a les esquerres i, per exemple, no volen sobrepassar els límits de la ciutat, en canvi vostès han dit d'urbanitzar la part de baix de les Cinc Sénies...
P.M: Sí, però també hem dit que això serà una decisió que es prendrà la ciutadania de forma vinculant.

R.R: I si hi ha pacte, qui afluixarà?
P.M: La meva opinió és que qui digui que Mataró no pot créixer està mentint, perquè és difícilment controlable. El que hi ha és una zona d'expansió natural, que jo interpreto que ha de ser el pla de Sant Simó, no totes les Cinc Sénies.

R.R: Però és que la primera proposta en el programa electoral de CiU és no fer-ho.
P.M: Em sembla molt bé, però el Partit Socialista també ho diu i jo estic convençut que si continués governant urbanitzaria les Cinc Sénies. Jo tinc aquest convenciment perquè penso que tots els partits polítics de Mataró que siguin responsables i que tinguin una visió de ciutat rigorosa acabaran fent això. Repeteixo: no totes les Cinc Sénies, sinó el pla de Sant Simó que és escassament un 10% de la superfície.

PATRIMONI I URBANISME

P: Tenim un problema amb requalificacions patrimonials, creu que s'hauria de fer una revisió al patrimoni per blindar d'una vegada el que sí que és patrimoni i el que és menys patrimoni?
P.M: Absolutament, jo penso que el Consell del Patrimoni ha perdut tota credibilitat en aquest procés de Can Fàbregas. Ha estat utilitzat i s'ha vist clarament que hi ha elements que és dubtós que necessàriament hagin de ser catalogats com és el cas de la fàbrica de Can Fàbregas, que patrimonialment té un valor molt relatiu. Una altra cosa és el tal com s'han fet les coses.

P: Vostè financiaria el ajuntaments amb el sòl?
P.M: Directament, el 50% dels ingressos pràcticament dels ajuntament provénen del tema urbanístic, això és perquè històricament no s'ha sabut resoldre el tema del finançament dels ajuntaments i entre altres coses perquè hi ha hagut molt interès per part de les comunitats autònomes. Jo penso que la descentralització de l'estat tenia dues fases: una era el traspàs de competències a les comunitats autònomes i hi havia una segona fase que està encara per culminar-se que era la transferència de les comunitats autònomes als ajuntaments. Hi ha hagut comunitats, com és el cas de Catalunya o Euskadi, que per aquest sentiment més arrelat de nacionalisme i pròpia identitat ha costat deixar anar competències però penso que aquest és un procés inevitable. Hi ha d'haver aquesta descentralització cap als ajuntaments. Estem exercint competències per les quals no tenim recursos.

Llegeix la segona part de l'entrevista aquí.