“Mèxic és el país de les oportunitats”

Roger Gabin va marxar de Mataró el 2014. Dissenyador Gràfic i Realitzador Audiovisual, a Barcelona no trobava cap feina en el seu àmbit. Aquest mataroní, que ara té 32 anys, va decidir provar sort a Mèxic, on també hi viu la seva germana des de fa més de 10 anys. El passat mes de gener hi va constituir la seva pròpia agència de disseny i publicitat. “Els inicis han sigut difícils però, gràcies a moltes hores de dedicació, anem tirant endavant”, explica, satisfet. “Venir a Mèxic va ser un repte però estic content d’haver superat les pors de viure tan lluny de casa”.

Per què vas decidir marxar?
Les úniques feines que trobava no tenien res a veure amb els meus estudis, no em sentia bé treballant en coses que no m’agradaven ni m’interessaven i, per tant, vaig pensar que el millor per a la meva carrera professional era fer aquest pas i venir a viure aquí. Mèxic és un país d’oportunitats. 

T’has adaptat bé?
Tenir la meva germana i la seva família aquí m’ha ajudat a no sentir-me sol, a conèixer gent, a adaptar-me a Mèxic i a la manera de ser dels mexicans. L’adaptació no ha sigut fàcil i a vegades encara em sento un estrany en aquesta immensa ciutat de més de 20 milions d’habitants. Però l’experiència m’ha ajudat a madurar i m’ha permès conèixer una altra cultura, nous aliments i llocs increïbles com Chichen-Itzá, Teotihuacan, platges espectaculars i ciutats del continent americà. 

Què és el que més t’ha sorprès del teu nou país d’acollida?
Com d’acollidora és la gent amb els estrangers i que les persones més humils són les més disposades a ajudar-te. Les notícies de Mèxic que arriben a Europa no reflecteixen la realitat del país, passen coses dolentes però també moltes de bones. En general els mexicans viuen el dia a dia i són feliços amb el que tenen. Mèxic és molt més que les platges boniques del Carib. Com a aspectes negatius, m’han sorprès les jornades laborals de 10-12 hores i els pocs drets dels treballadors. També destaco la mala conducció. Aquí no hi ha autoescoles ni cap lloc on ensenyin les normes de circulació. Vas a les Oficines de l’Administració Pública, pagues 30€ i et donen la llicència de cotxe i moto. 

Diferències respecte a Mataró?
Sobretot la quantitat de gent i de cotxes que hi ha, que fa que hi hagi molta contaminació. Pujar al metro en hora punta és un esport de risc i els diumenges la circulació dels cotxes està tallada a gran part de la ciutat perquè la gent pugui passejar en bici sense perill. Destaco també la gran diferència entre classes socials, hi ha molta pobresa però també molts milionaris, i que aspectes com l’educació i la sanitat pública estan molt lluny de països com el nostre. En general, els mexicans de seguida t’obren les portes de casa i la llàstima és que alguns encara pensen com en el segle passat respecte als drets de les dones. Per sort, els joves sí que estan lluitant per la igualtat d’homes i dones. 

Què trobes a faltar?
La platja i anar a córrer pel passeig marítim. Enyoro el menjar mediterrani, sobretot els plats que em cuinava la mare, parlar en català amb tothom, caminar per la Riera i trobar-me gent coneguda i la tranquil·litat de Mataró. També trobo a faltar Les Santes i sortir de festa per allà. I la família i els amics, clar.  

Penses tornar a Mataró o tens previst quedar-te allà?
Tard o d’hora vull tornar a casa. Ara mateix m’agradaria aprofitar que estic aquí per seguir coneixent el país i el continent americà, que té llocs espectaculars.