Capgròs
Maria Bartolomé va acabar l’any 1995 els estudis de medicina. La seva va ser una generació que creia molt en l’Atenció Primària com una pedra angular dins de la sanitat pública, i va fer l’especialització a Mataró. Després d’alguns tombs va acabar al CAP de Mataró Centre, on hi és des de fa quinze anys i on dirigeix el l’equipament amb un únic objectiu: canviar les coses i millorar els serveis que s’hi ofereixen
Els Centres d’Atenció Primària estan en el punt de mira per l’evident manca de recursos en la sanitat pública i les retallades. Però per Bartolomé, la realitat és que el problema no són només els diners, sinó també “el model” que es vol dur a terme. Ella es va decidir per aquesta branca perquè considera “el contacte humà molt important” i perquè aquest tipus de medicina permet “veure a una persona com un tot, entendre que un mal de colze potser en realitat és deu a problemes amb la parella”. Per això creu que la medicina de família ha de fer un tomb per poder adaptar-se a les necessitats dels pacients.
Per què l’Atenció Primària?
És una branca que permet tenir una relació amb el pacient molt més enllà del diagnòstic o els tractaments, s’acaba establint un vincle de confiança que omple i aquest era un dels motius pels quals volia estudiar medicina: ajudar els altres.
Hauria de ser una branca clau en la sanitat pública.
Jo hi crec molt en l’Atenció Primària. Hauria de ser un pilar però no passa, ja que tenim un sistema que se centralitza massa en l’hospital. El CAP podria ser molt resolutiu perquè tenim gent formada en la base de totes les especialitats, però tal i com està muntat no és operatiu: no podem tractar durant setmanes un pacient i trobar-nos que, quan finalment l’hem de derivar a l’Hospital, no tindrà hora fins al cap de tres mesos. Davant això, a la primera de canvi ja l’acabem derivant, perquè no hagi d’allargar l’espera
Potser l’usuari també té la culpa, a la mínima se’n va a urgències...
Cal educar als pacients, però clar, si a Primària un traumatòleg et visita a tres setmanes vista i a urgències t’atenen el mateix dia... És un model que està viciat i que es podria canviar.
Com es pot fer?
Cal mirar-ho tot en global. Seguir exemples com el de Neurologia, on hem establert un protocol que diu que una determinada patologia comporta seguir uns passos i fer uns tractaments concrets; i si no funcionen, derivar el pacient a l’especialista. Aquest, quan el rep, ja sap tot el que s’ha fet prèviament i pot actuar de manera específica. Cal treballar més amb els especialistes dels Hospitals per marcar què tractem en un àmbit i en un altre, amb un model que reparteixi les tasques de manera clara.
Però per això també falten recursos.
El problema de l’Atenció Primària no és només de recursos; també un problema de model, d’organització.
I això es pot aconseguir?
Si sóc directora del CAP és precisament per intentar canviar les coses, a mi el que m’agrada és la consulta, però des d’aquí puc lluitar pel model que crec dins del meu àmbit
Comentaris