Mataró: un munt d’oportunitats de futur (I)

Malgrat les debilitats i problemes que pateix, Mataró és una ciutat plena de potencial, amb oportunitats en diversos sectors per ressorgir i posicionar-se en el mapa català i internacional. Així ho manifesten totes les fonts consultades per a aquest reportatge: un DAFO (Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats) de la capital del Maresme, on s’estableix què s’ha fet malament a la ciutat i quines són aquelles coses que cal canviar amb urgència; però també que hi ha molts camins per corregir aquesta situació. En aquest DAFO de Mataró hi participen l’alcalde de Mataró, Joan Mora, el director del TecnoCampus, Jaume Teodoro; la presidenta de la patronal FAGEM, Roser Moré, la directora del centre tecnològic Cetemmsa, Anna Escoda, el president del Consorci Sanitari del Maresme, Josep Mañach, el líder de CCOO a la comarca, Gonzalo Plata, l’escriptor Jordi Carrión. Publiquem el primer capítol, dedicat a les debilitats i amenaces, del reportatge realitzat per a la revista especial dels 30 anys de Capgròs. Els dos següents analitzaran les potencialitats i oportunitats. 

Les debilitats i amenaces

Joan Mora: L’enganyaria si li digués que la ciutat està fenomenal, però també ho faria si li digués que és un desastre. Patim el problema generalitzat de l’atur, l’abandonament de la promoció de la indústria i del centre com a pulmons econòmics de Mataró, i de la inversió en els barris per generar-hi més activitat econòmica. Hem de fer compatible la diversificació dels centres de generació d’activitat i de riquesa. Això s’hauria de reconduir.

Jaume Teodoro: La ciutat està en la postdepressió. Som un malalt amb moltes possibilitats de sobreviure, però el diagnòstic encara és greu. I les seqüeles són la destrucció del teixit productiu i associatiu. Tenim un nivell educatiu molt baix, per sota de la mitjana catalana. No podem acceptar que en el segle XXI, en un model de societat basat en el coneixement i en els serveis, el percentatge de fracàs escolar a la nostra ciutat sigui tan gran. A això s’hi suma l’atur tan elevat. Una altra mancança és que no hem sabut reivindicar el nostre paper dins de Catalunya. Sovint els grans esdeveniments de país ens han esquivat.

Josep Mañach: La crisi ens ha colpejat per partida doble, perquè ja que veníem de la patacada del tèxtil. Malgrat que a Mataró sempre ens hem sabut reinventar, de moment la crisi ha estat molt més forta que la nostra capacitat de regeneració. Avui tenim debilitats que, si les revertim, podem convertir en oportunitats. El front marítim ens hauria de donar molt més joc. El nostre potencial turístic queda minvat per unes infraestructures fins ara molt dèbils. I la pèrdua de teixit industrial ens ha deixat en situació de feblesa. La proximitat amb Barcelona ha fet que deixéssim en mans de la capital moltes coses que hauríem pogut impulsar dins del nostre terme municipal.

Anna Escoda: El gran punt feble d’aquesta ciutat és la manca d’autoestima. No sabem posar de relleu les potencialitats que tenim. Deu ser un tema cultural, abans potser ens amagàvem de la nostra potència industrial, i avui que ja no la tenim hem descobert que era un gran actiu. Tampoc hem sabut explotar la nostra proximitat amb Barcelona, ens ha tret força quan ens n’hauria d’haver donat. A la vegada, vivim molt poc integrats en el nostre entorn; cal treballar molt millor el fet de ser capital de comarca.

Gonzalo Plata. No tenim un polígon industrial potent, comparat amb els del Vallès, que ens permetin articular una economia pròpia al voltant seu. Mataró no ha sabut relacionar-se amb el seu entorn, ha volgut jugar una lliga diferent, ho va poder fer quan la construcció li va permetre esmorteir la crisi tèxtil, però avui ja no pot seguir pensant en clau personal. Un altre problema que té és que, si bé ha cuidat molt el seu centre i la façana marítima, s’ha despreocupat dels barris perifèrics, la situació dels quals avui és un problema.

Roser Moré: El nostre teixit empresarial s’ha afeblit per les derivacions de la globalització primer i per la crisi després. L’atur és molt elevat, i difícil de solucionar a curt termini. A això s’hi suma un poder adquisitiu dels consumidors molt baix. S’han fet coses malament, com la creació de PUMSA sense tenir en compta al sector privat, la promoció d’un edifici com El Rengle poc eficient, o l’excessiu endeutament públic. L’administració ha de treballar molt més colze a colze amb les associacions i els gremis empresarials.

Jordi Carrión: Necessitem trobar un relat de ciutat, perquè no crec que en tingui. Veig Mataró desorientada, sense projecte. Debilitats: la dependència absurda de La Caixa Laietana, haver de conviure amb els còmplices del robatori, una col·lecció d'art contemporani en la Nau Gaudí que no té el nivell que es va insinuar que tindria, falta d'espais esportius i culturals d'alt nivell... Caldria invertir diners i recursos en la xarxa d'espais dedicats a la cultura, perquè el turisme i la innovació tecnològica necessita d'aquest tipus de xarxes, i també els propis ciutadans. Caldria un nou pla general de museus i centres culturals. I potser una persona amb experiència internacional al seu davant. Tots aquests punts febles eviten, precisament, que es pugui crear un discurs comú que situï Mataró en un lloc especial dins l'imaginari territorial català.