Capgròs
Mataró va fer ahir dilluns, dia 23, un homenatge a la figura i obra de l’anarcosindicalista Joan Peiró i Belis. Va tenir lloc en el marc de l’Any Peiró amb motiu del 75è aniversari del seu afusellament durant el règim franquista. L’acte, organitzat per una comissió ciutadana, va tenir lloc davant de la seva tomba al cementiri dels Caputxins i va comptar amb la presència de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, l’alcalde de la ciutat, David Bote, familiars de Peiró i centenars de persones i representants polítics i sindicals.
El dilluns 24 de juliol feia 75 anys que Joan Peiró havia sigut afusellat per les autoritats franquistes. Passats uns minuts de dos quarts de sis de la tarda, va començar a sonar un antic himne de l’anarcosindicalisme espanyol, 'Salud Proletarios', que va inaugurar l’acte. Després van citar-se referències a Peiró de personalitats com Pere Gabriel, l'expresident del Parlament Joan Rigol o Josep Benet. El missatge va ser clar: “cal mantenir viu el nom de Peiró”.
Set persones van pujar a l’escenari per anomenar aquelles set víctimes del franquisme. A cada nom el seguia un silenci i un petard. L’última en trencar el silenci va ser la besnéta de l’homenatjat: “I el meu besavi, Joan Peiró i Belis” va dir
Tot seguit va fer-se un resum del judici sumaríssim de les set persones que, com Peiró, van ser assassinades la tarda de feia 75 anys. Aleshores va arribar un dels moments més emotius de l’acte. Set persones van pujar a l’escenari per anomenar aquelles set víctimes del franquisme. A cada nom el seguia un silenci i un petard. L’última en trencar el silenci va ser la besnéta de l’homenatjat: “I el meu besavi, Joan Peiró i Belis” va dir.
A continuació es va procedir a la lectura de fragments de textos de Joan Peiró i d’altres sobre ell per veure les diferents facetes de revolucionari, sindicalista i cooperativista. Més tard es va fer l’ofrena floral a la tomba on resten les despulles de Peiró. L’ofrena va ser iniciada per Carme Forcadell i David Bote i la van continuar les diferents entitats assistents a l’acte. De fons, sonava Fosses del Silenci, una cançó que critica la justícia espanyola, clama per la reparació de la veritat i dignifica les víctimes de la repressió i aquells que encara busquen els seus familiars desapareguts.
Bote va destacar "la dignitat" de Peiró i la seva "defensa dels drets dels treballadors", i Forcadell el va definir com "un home honrat, just i de principis ètics"
I va arribar el torn dels parlaments. Primer, l’alcalde de la ciutat va destacar de Joan Peiró “la seva dignitat, la defensa dels drets dels treballadors i l’alternativa al capitalisme”. “Va ser un home honrat, just i de principis ètics” va afegir Forcadell, que també va recordar que 28 persones van declarar a favor seu en aquella època “de por i terror”. “Però la sentència de mort ja estava dictada perquè va ser ministre de la República i es va negar a col·laborar amb el feixisme” va indicar. En aquest sentit, la presidenta va admetre que, malgrat l’aprovació de la llei que declara nuls els consells de guerra sumaríssims a Catalunya, en el cas de Peiró no s’ha pogut fer aquesta reparació històrica perquè el sindicalista va morir al País Valencià. “La democràcia no serà veritablement democràcia fins que les víctimes del franquisme siguin reparades i els sigui retornada la seva dignitat” va exclamar Forcadell, referint-se a l’Estat Espanyol que “continua sense demanar perdó”.L’última en intervenir va ser la filla de l’anarcosindicalista, Guillermina Peiró, que va agrair el record que s’estava fent al seu pare. “S’ho mereixia perquè va lluitar per tothom, sobretot pels obrers” va justificar. “Estic molt orgullosa de dir-me Guillermina Peiró” va afegir.
Les barricades
L’homenatge va acabar amb la cançó “Les Barricades”, queva fer aixecar alguns punys entre el públic. En acabar, va sentir-se un “visca Peiró” que va provocar un crit conjunt final de “visca”, que va donar pas als últims aplaudiments.
Comentaris