Mataró inaugura el monument a la memòria històrica a l'Avinguda Amèrica

Una planxa d'acer de 2,5 metres d'altura amb les siluetes d'individus simbolitzant els afusellats pel franquisme és des d'aquest dissabte, dia 3, l'element més visible del moviment per a la memòria històrica de Mataró. Unes 200 persones van participar a la inauguració del conjunt escultòric, acte que va comptar amb la presència de les autoritats municipals, la directora general de la Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya, Maria Jesús Bono, així com membres de diverses entitats com el Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Mataró.

La seva portaveu, Maria Modesta Rodríguez, va assenyalar que el monument és "un reconeixement a la gent que va lluitar per la llibertat". També va voler fer esment en el seu parlament a les dones "esposes, companyes i mares" de les víctimes del franquisme, i més concretament, els que lluitaven per la República. Rodríguez va apuntar que el Grup de Recerca de la Memòria Històrica té comptats una vintena de mataronins, que van ser afusellats per les tropes franquistes al Camp de la Bóta, un cop acabada la Guerra Civil.

També va apuntar que, com a mínim, cinc mataronins que formaven part d'un grup de 20 maresmencs, van estar al camp de concentració nazi de Gussen, situat a cinc quilòmetres de Mauthausen, entre els anys 1941 i 1944. En un acte emotiu, nombroses entitats van dipositar flors davant el monument per homenatjar a les víctimes de la repressió franquista.

L'alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron, va assenyalar que aquest ha estat "un acte de justícia" cap a aquells que van lluitar per a la democràcia "els gran oblidats" i, fins i tot, "proscrits", va dir. Baron va afegir que la presència del monument és "un signe que hem assolit la maduresa democràtica i la llibertat". Va destacar, a més, la col·laboració que en tot moment hi hagut entre l'Ajuntament, el Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Mataró i finalment la Generalitat. La seva directora general de la Memòria Democràtica, Maria Jesús Bono, va dir que Mataró "és un bon exemple de com ha d'anar les coses". L'acte es va tancar amb l'actuació del Cor Primavera per la Pau, que va interpretar peces com el poema 'Vaixell a Grècia' de Bertold Brecht, 'Diguem No' de Raimon, o la 'Cançó sense nom' de Lluís Llach.

Obra de Pierre Chiriotti
L'obra inaugurada és de l'escultor Pierre Chiriotti en coordinació amb el Servei d'Obres de l'Ajuntament de Mataró, i consisteix en una planxa d'acer 'corten' de 4 centímetres de gruix amb la forma del perfil de la ciutat de Mataró de finals de la Guerra Civil, i que fa 2,5 metres d'alçada per 3,10 d'ample. A l'interior de la planxa, s'hi veuen els perfils retallats d'una filera de persones en perspectiva, que simbolitzen els afusellaments franquistes a la ciutat. L'escultura va instal·lada sobre una pletina triangular, també d'acer, inclinada respecte al carrer. En contacte amb la vorera hi va una franja, de 2 centímetres de gruix, amb una inscripció de lletres retallades i fixades a sobre on s'hi pot llegir 'La seva absència els fa molt presents', i en lletres més petites 'En memòria dels afusellats i de totes les víctimes del franquisme a Mataró'.

Al costat de les inscripcions s'ha col·locat un mosaic amb els colors de la bandera republicana, aportat pel Grup de Recerca de la Memòria Històrica. El monument conjunt escultòric ha tingut un cost de 29.989 euros, i està ubicat a la cantonada de l'avinguda d'Amèrica amb el passeig d'Antoni Martí Cabanellas.