La presentació de l'informe amb el director de Fundació Mar (esquerra).
La presentació de l'informe amb el director de Fundació Mar (esquerra).

ACN

Mataró, entre les millors puntuades de Catalunya pel seu fons marí

Es valoren índez de biodiversitat i altres indicadors, com capacitat de recuperació natural.

La setena edició de l'informe Global Silmar que valora la qualitat dels ecosistemes del fons marins del litoral català han donat la millor nota a Mataró, Sant Feliu de Guíxols i l'Ametlla de Mar. La xarxa Silmar té desplegades 18 estacions de seguiment de fons marí en el litoral català. Dels resultats ponderats de cada una d'aquestes estacions, la Fundació Mar, propietària de la xarxa, realitza un informe anual on valora els índexs de biodiversitat, l'estat dels bioindicadors de qualitat ecològica com la 'posidònia', la capacitat de recuperació natural, la implicació social dels veïns del municipi en la conservació del litoral i la inversió que fan els ajuntaments en la conservació del medi marí. 

En l'examen d'aquest any, es constata que 13 de les 18 estacions del litoral català han pujat la nota en relació amb l'any passat, i això ha passat inclús en el municipi de Badalona, que tot i treure la pitjor nota de tot el litoral català, ha millorat la seva puntuació gràcies a la inversió econòmica que ha fet l'Ajuntament de Badalona en analitzar la qualitat de l'aigua. Tots els municipis aproven menys dos (Badalona i Torredembarra).

Xavier Salvador, biòleg de Silmar, explica que invertir com fa Badalona en analitzar la qualitat de l'aigua de la costa no és una mesura que serveixi per corregir les deficiències de l'ecosistema del fons marí que requereix d'altres tipus d'actuació per afavorir la millora d'aquest fons. 

L'informe parla d'una gran biodiversitat d'ecosistemes i especies marines a Catalunya

En l'informa de la Fundació Mar s'assegura que en general la costa catalana presenta una elevada biodiversitat d'ecosistemes i especies marines, tot i que el seu estat actual està anys llum de l'estat que tenia fa seixanta anys, abans de la irrupció del turisme. 

La manca de sensibilitat i coneixement de la realitat del fons de mar per part de la ciutadania en general és un llast que s'arrossega en l'estat del fons del mar. Tot i que hi ha punts d'atracament de barques en diferents cales del litoral, la majoria d'usuaris de barques segueixen tirant l'ancora al fons del mar, carregant-se el fons marí, explica Ventura.

Comentaris

Amb la col·laboració de

Generalitat de Catalunya
Logo Capgròs
  • Capgròs Comunicació, SL
  • Ronda President Irla,26 (Edifici Cenema) 08302 Mataró (Barcelona)
  • Telèfon: 93 312 73 53
  • info@capgroscomunicacio.com
  • redaccio@capgros.com
  • publicitat@capgros.com

Associat a l’àrea digital

Amic mitjans d'informació i comunicació

Web auditada per OJD Interactive