Mataró, de rebaixes

Precisament havia de ser a Mataró. El míting més fluix d’aquest inici de campanya. El decorat era el de sempre. Domina l’escena l’entarimat vermell, amb el faristol i la senyera. Al fons, es col·loquen els joves. La idea és que a la tele se’ls vegi darrere del candidat, per donar la imatge d’un públic juvenil. A una banda i en rengle, els periodistes. Els focus, i en Serrat que canta “Hoy puede ser un gran día”. L’únic que faltava era el carisma dels oradors. El més important, de fet.

La tinent d’alcalde Consol Prados va quedar lluny de les arengues de Celestino Corbacho (a l’Hospitalet) i Maite Arqué (a Badalona). I per descomptat, la intervenció de l’actor Abel Folk deixava fred, després d’haver escoltat en Felipe i en Gurruchaga. A més, tant l’una com l’altre van aferrar-se a la lectura dels seus textos sense arriscar amb la improvisació. En aquestes condicions, només el protagonista de la vetllada va ser capaç d’arrencar uns apluadiments com cal. I encara.

L’acudit sobre l’exregidor Remigio Herrero (“M’agrada el Remigio, però no el de les cartes, perquè no hi sé jugar”) va tenir poca gràcia. A aquestes altures, a més, el seu discurs comença a estar afusellat de clixés. Quan surt amb la cançoneta que “De Tots Sants a Sant Martí, onze dies i un matí... i quatre més per al canvi”, els periodistes no poden evitar somriures de complicitat.

Per cert, que continuen fent broma amb el “lo-lo-lo-lo-ló” que en Maragall va entonar dissabte a costat d’en Gurruchaga. Ahir l’acompanyava el diputat Oriol Nel·lo, i algú va saludar-lo com a Nel·lo-lo-lo-lo-ló. L’humor, que no falti. All you need is laugh.