Mataró, cada cop més empobrida i segregada
Mataró, cada cop més empobrida i segregada

Mataró i les ciutats metropolitanes, cada cop més empobrides i segregades

Un estudi sobre els darrers 20 anys mostra que a Mataró han augmentat més bosses de pobresa i els problemes socials a gestionar, i han disminuït els recursos per fer-hi front

En les darreres dues dècades Mataró, en línia similar a altres ciutats de les regions metropolitanes, s’ha empobrit a marxes forçades, rebent població amb rendes baixes i un alt índex d’immigració procedent de països pobres, mentre que els veïns de rendes més altes marxaven de la ciutat per instal·lar-se a municipis més petits del seu entorn. Per motius com aquest la capital del Maresme té menys ingressos per càpita que la mitjana i recapta menys impostos que els municipis dels seus voltants (entre els quals hi figuren diversos dels més rics de Catalunya), mentre que les despeses socials a les que ha de fer front són més elevades. Una realitat compartida amb altres municipis a l'entorn de Barcelona, quelcom que ha portat els seus alcaldes a demanar conjuntament més suport d'administracions com la Generalitat per fer-hi front. 

Així ho posa de manifest l’estudi “Segregació urbana i desigualtats intermunicipals” elaborat per l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP) de la UAB per encàrrec de l’Ajuntament de Mataró. El document, que s’ha presentat aquest dimecres dia 9 a Barcelona, pren l’exemple de la capital del Maresme per analitzar la segregació urbana a nivell de renda a les ciutats de l’àrea metropolitana, i posa de manifest que ciutats com Mataró tenen cada cop més problemes socials i menys recursos per gestionar-los.

Les principals dades

  • Renda mitjana de les llars un 15% inferior a la del Maresme
  • 10% de la població té ingressos inferiors als 5.000 euros anuals
  • 20.000 nous habitants en els darrers 20 anys, 51% de fora de l'OCDE
  • Ingressos per impostos un 9% inferior a la de municipis de l'entorn
  • Despesa social un 36% més elevada que els pobles del voltant

Part de l’explicació d’aquest fenomen, segons posa de manifest el mateix estudi, és que en els darrers 20 anys (concretament entre el 2001 i el 2019) Mataró ha crescut en prop de 20.000 habitants, dels quals un 51,3% són de fora de l’OCDE (que reuneix 36 dels països més rics del món). Procedents del Marroc, l’Àfrica subsahariana, Llatioamèrica o la Xina, amb indicadors socioeconòmics baixos i per tant en risc d’exclusió social, i concentrant-se en barris com Rocafonda o Cerdanyola, que són els que pateixen la segregació de forma més acusada. En paral·lel, durant el mateix període part de la població de nacionalitat espanyola amb rendes mitjanes i altes ha marxat de Mataró i s’ha traslladat a viure a municipis del seu sistema urbà, com ara Llavaneres o Argentona.

cerdanyola

Imatge d'arxiu de Cerdanyola, que concentra bona part de la població immigrada de Mataró. Foto: R. G. 

Les dades sobre la capital del Maresme, presentades pel director de l’IGOP, Ismael Blanco, són demolidores. La renda mitjana de les llars és un 15% inferior al conjunt de la comarca del Maresme i de la Regió Metropolitana de Barcelona. Les bosses de pobresa són molt grans, ja que un 10% de la població de Mataró té ingressos inferiors als 5.000 euros anuals (la mitjana és del 7,6%).

De tot plegat se’n deriven altres problemàtiques, com el fet que el nivell d’ingressos de l’Ajuntament de Mataró, a través dels impostos, és molt més baix que el dels municipis del seu entorn, en concret un 9% per sota de la mitjana. Aquesta menor capacitat recaptatòria de tributs propis (que s’exemplifica amb l’IBI, que li dona uns ingressos un 35% inferiors a la dels municipis de l’entorn) li dona menys autonomia financera.

Això contrasta amb les despeses a les que ha de fer front l’Ajuntament mataroní en polítiques socials, un 36% més elevades que els municipis del seu voltant ja que la seva població és més pobra i, per tant, té més necessitats en tots els àmbits. Dit d’una altra manera, el consistori ha de fer un esforç major en matèria de despesa social, dedicant una part més gran del pastís a atendre les necessitats socials de la població. En el període 2012-2018 la despesa social ha augmentat un 112% a Mataró, mentre que a la resta dels municipis del Maresme ha baixat 1,9 punts.

En conclusió, tal i com posa de manifest l’estudi, en el cas de Mataró hi ha una notable relació entre les dinàmiques de canvi demogràfic (el gran creixement de població experimentat en les dues darreres dècades), l’augment de la segregació residencial (aparició dels ‘guetos’), l’evolució dels recursos i les despeses locals vinculada a l’increment de la població amb rendes baixes  contraposada amb la marxa de població més benestant cap a altres municipis, i l’augment de la polarització de les condicions de vida a l’interior de la ciutat.  
 
WhatsApp Image 2021 06 09 at 13.30.52

Presentació de l'estudi, amb la presència de l'alcalde David Bote

Bote i els alcaldes demanen més recursos

La presentació de l’estudi s’ha acompanyat d’un debat amb els alcaldes dels municipis de la regió metropolitana analitzats en el document. Tots ells han coincidit en demanar més recursos de les administracions supramunicipals de cara a fer front a dinàmiques socials com les que es viuen a Mataró, i que són comunes amb ciutats com Sabadell, Terrassa, Vilanova o Granollers. Bote ha apuntat que  la "complexitat social" lligada a la "desigualtat" fa que la necessitat de recursos públics sigui encara més forta. "Això és el que reivindiquem, comptar amb recursos per combatre la desigualtat", ha afirmat.

En paraules de l'alcalde de Mataró, les ciutats de l'àrea metropolitana "tenen menys oportunitats, si actuen individualment, de corregir els desequilibris que s'hi donen". Per això, ha reclamat "polítiques de requilibri i redistribució", que han de provenir de la Diputació o de la Generalitat. "Aquestes dinàmiques (que es relaten a l'estudi) formen part de sistemes urbans qeu van més enllà de les ciutats en sí, i les administracions han de reconèixer les nostres realitats", considera. 

 

Comentaris (16)

Parpers Fa 12 dies
L’empobriment i encara, la decadència té l’origen en l’absència de lideratge -entès com la capacitat d’impulsar projectes de ciutat- dels masovers locals del PSC, en els darrers 40 anys L’Ajuntament ha esdevingut en aquest període la primera “empresa” del municipi; una engreixada màquina de col·locació auto-referenciada. Les comparacions -avui- amb ciutats com Sabadell, Terrassa, Granollers són vergonyants en qualsevol indicador que es vulgui analitzar: economia, esport,
mataronina Fa 11 dies
exactament compareu la MAtaró dels anys 60, 70 i la actual i des de que están els socialistes i es una autètnica decadència i declivi total que han aconseguit perquè no han tingut idees per reindustrialitzar la ciutat ni res, compareu amb Granollers, Sabadell, fins i tot Badalona en tot, en la tasa d'atur, renda per càpita i dona vergonya aliena hauria al Bote i antecessors seus. Haurien de retornar les seves nómines als mataronins per tant mal fet però ells sí tenen les butxaques plene
Joan Coromines Fa 12 dies
El discurs del "pobrisme" ("volem acollir", etc) ha donat molts vots als partits d esquerra i cada vegada els hi donarà mes doncs cada cop hi hauràn mes pobres que venent del tercer mon. Mes pagues, mes subvencions, mer tarjetes d´aliments i per tant mes vots asegurats.Al final això acaba amb guettos, zones de pobresa, deiniquancia , drogues i molesties als veins locals que, si poden, marxen. Però bé, queda tant progre que les ONG portin mes i mes inmigrants que no li veig so
Apex Fa 12 dies
Es que los partidos, sobre todo los de izquierda, nos decían que esta inmigración nos iba a pagar las pensiones y no hemos parado de traer talento africano que no sabe hacer la O con un canuto y nos arrasan a impuestos para pagar su intensivo uso en colegios, sanidad y paquitas.
albert Fa 12 dies
cada dia vamos a mejor, disfrutar de lo votado!!!
Mirla Fa 12 dies
Cal revisar l'otorgament d'ajudes perquè no rebin gent q es dedica o a robar o a viure del conte sense intenció mai d'aportar.A més dels que no tenen res en principi però després cobren en negre ajudes i tenen propietats i diners als seus països.I menys demanar als demés com diu Bote si abans no talles les ajudes i diners ddespilfarratsI no atraure tanta xusma i q es deixi Bote dels complexos de sempre que no porten enlloc. Fora xusma i que no aporten , la gent en general s'ho agrairia
cachuli Fa 12 dies
iba a poner un tocho de texto... pero total para que. https://pbs.twimg.com/media/EgGHmDZWkAEi2nI?format=jpg&name=small ale a disfrutar lo votado !
A. Abascal Fa 12 dies
Tiempos de rojos, hambre y piojos
Demanaran perdó els grans gestors tècnics del PSC Fa 12 dies
A no, no poden ara ells viuen a Argentona, Cabrils, El Masnou i Alella.... I un Alcalde que passarà a la història per ser el més sord de tots.
x Fa 12 dies
Home!!! un que ha sumat 2+2, a veure, si importes pobresa, que vols tenir?...riquesa?, pero desmonta un altre mite, sempre venen que l inmigracio portava riquesa, que donaven mes que rebien, que si superavit per la seguretat social, que si pagarien pensions...a llavors...perque ara resulta que necessiten mes recursos?..sino nomes s 'autogestionaven sino que donaven superavit...tot era mentida, alguns ho van dir pero eren feixistes, racistes....bueno doncs ara que voleu?.
Mataroni de tota la vida Fa 12 dies
Ja els tenim aquí, ara a donar-lis menjar, pis, cole... no sigui que robin (que ja ho fan) o okupin (que també). Mataró ha deixat de ser una ciutat atractiva, ni el centre renovat (???) ni el port, ni res de res portarà turisme ni inversions mentre tinguem la classe de gent que tenim. O algú vol posar una farmacia al center o un comerç perque l'atraquin a dos metres de l'ajuntament?

Amb la col·laboració de

Generalitat de Catalunya
Logo Capgròs
  • Capgròs Comunicació, SL
  • C/ Sant Benet,16-18 08302 Mataró (Barcelona)
  • Telf:93 790 45 46
  • info@capgroscomunicacio.com
  • redaccio@capgros.com
  • publicitat@capgros.com

Associat a l’àrea digital

Amic mitjans d'informació i comunicació

Web auditada per OJD Interactive