Capgròs
Mataró podria arribar aquest any als 120.000 habitants si es manté l'actual ritme de creixement de la població. Durant el 2005 la població va augmentar en 2.127 persones (un 1,82% en termes relatius), principalment a conseqüència de l'arribada d'immigrants a la ciutat, fins arribar a les 118.981 persones registrades l'1 de gener del 2006. Aquesta és una de les dades recollides a l'Estudi de Població de Mataró i que aquest dilluns dia 10 al matí ha presentat en roda de premsa l'alcaldessa accidental Pilar Gonzàlez-Agápito.
L'estudi, elaborat pel Servei d'Estudis i Planificació de l'Ajuntament, conté les dades demogràfiques i socials extretes a partir del Padró municipal d'habitants. Segons aquestes dades, el creixement de la població durant el 2005 va seguir la tendència dels darrers anys, tot i que a un ritme lleugerament inferior. A més, el creixement és desigual als diferents barris de la ciutat, ja que mentre Cirera i Palau registren creixements de més del 3%, altres barris com Pla d'en Boet i Molins Torner disminueixen el nombre d'habitants.
Durant l'any 2005, s'han empadronat a la ciutat 6.573 persones procedents d'altres poblacions o països. Es tracta d'una nova xifra rècord des de finals dels anys noranta, que és quan es va iniciar l'etapa d'augment continuat de la població. Palau-Escorxador, Rocafonda i Cirera són els barris que han rebut més altes durant tot aquest període.
Pel que fa a les baixes, durant el 2005 tmabé es va registrar un nou màxim amb un total de 4.852. La variació respecte l'any anterior va ser del 12%. Entre el 2001 i el 2005, el saldo migratori ha estat positiu en 9.893 habitants, mentre que l'any passat va ser de 1.721.
Més població estrangera
El nombre de residents a la ciutat d'origen estranger eren, a 1 de gener del 2006, un total de 17.000, que representen un 14,38% de la població. Aquesta xifra situa el percentatge de població nascuda fora de l'estat espanyol en el 14,33%, un 1,78% més respecte l'any anterior. Per primera vegada, el nombre de ciutadans procedents d'altres països superen en nombre d'immigrants d'origen andalús que hi ha a la ciutat, segons ha explicat Gonzàlez-Agápito a la roda de premsa.
Aquesta població estrangera prové, principalment, del Magreb (41,44%), del Centre i Sud-Amèrica (20,97%), de l'àfrica subsahariana (18,58%) i de la Xina i l'Orient Llunyà (9,59%). La distribució d'aquesta població estrangera per barris és força irregular. Així el 31,76% del Palau-Escorxador, el 27,24% de Rocafonda i el 17,94% de Cerdanyola contrasten amb el 3,70% de Vista Alegre i el 6,22% de la Llàntia.
Sobre el total de la població de Mataró, els ciutadans procedents de països del Magreb representen el 5,96%, els centre i sud-americans el 3,02%, els subsaharians el 2,67% i els de l'Orient Llunyà l'1,38%.
Sisena ciutat de Catalunya i cinquantena d'Espanya
Mataró es disputa la sisena plaça en el rànquing de ciutats més grans de la província de Barcelona amb Santa Coloma de Gramenet que actualment compta amb 118.680 habitants segons el seu últim estudi de població. Barcelona (1.593.075), Hospitalet de Llobregat (252.884), Badalona (218.553), Sabadell (196.971) i Terrassa (194.947) són les cinc ciutats més grans de l'àrea metropolitana. Per darrere de Mataró hi ha Cornellà de Llobregat, Sant Boi i Sant Cugat, que no passen dels 80.000 habitants. Respecte el conjunt d'Espanya, la capital del Maresme està en el lloc número 51 per darrere de ciutats com Lleó (136.414), Cadis (131.813), Tarragona (128.152), Lleida (124.709) o Marbella (124.333) i per davant de poblacions com Jaén (116.540), Dos Hermanas (112.273) o Algesires (111.283).
-
Més naixements i més defuncions
Tant el nombre de naixements com el de defuncions van registrar augments durant el 2005. L'any passat es van registrar 1.484 naixements, un 2,70% més respecte el 2004, tot i que és inferior als valors registrats els darrers dos anys amb el 12,28% (2004) i 10% (2003). La taxa bruta de natalitat -naixements cada 1.000 habitants. se situa en el 12,59 per mil, 1 punt més elevada que la de l'any passat. Pel conjunt del període dels darrers cinc anys la taxa de natalitat ha estat de l'11,48. El major nombre de naixements s'han registrat a Cirera (18,42), La Llàntia (14,58) i Cerdanyola (13,47), mentre que les més baixes són les de Peramàs (8,85) i Pla d'en Boet (9,73).
Pel que fa a les defuncions, l'any passat se'n van produir 908, un 12,10% més que l'any 2004. Tot i la millora de l'esperança que arriba als 80,98 anys- l'envelliment de la població afavoreix la tendència a l'alça dels nivells bruts de mortalitat. Aquest envelliment de la població es pot observar en l'evolució de l'edat mitjana de la població. A 1 de gener de 2006, l'edat mitjana a Mataró era de 39,21 anys. L'edat mitjana dels homes se situa en els 37,74 anys i la de les dones als 40,71 anys. Els barris que presenten l'edat mitjana més elevada són Peramàs, Centre i Eixample, mentre que els que la tenen més baixa són Vista Alegre i La Llàntia.
El major nombre de naixements que de defuncions dóna com a resultat un creixement vegetatiu positiu de 576 habitants per a l'any 2005 i de 2.328 pel període dels darrers cinc anys.
Un moment de la roda de premsa on s'han presentat els resultats.
Comentaris