Capgròs
Aviat farà set mesos que en Sergi Garcia va fer les maletes i va emprendre el viatge cap a Irlanda del Nord. Des de llavors hi viu a Antrim, un poble de poc més de 20.000 habitants situat al nord-est del país. Allà hi treballa com a científic a Randox, una empresa especialitzada en la recerca, disseny i comercialització de productes enfocats al diagnòstic clínic de malalties com el càncer o malalties respiratòries. “Concretament participo en un projecte que té l’objectiu de treure al mercat un kit per al diagnòstic ràpid i simultani de múltiples malalties, establint el patogen causant i facilitant un tractament més específic per al malalt”, explica en Sergi. Després d’aquests primers mesos fora de Mataró, aquest jove mataroní de 24 anys ja està completament adaptat i traient molt profit de l’experiència tant a nivell personal com professional.
Per què vas marxar?
El motiu principal va ser l’oportunitat de poder treballar en una empresa del sector biomèdic a temps complet i amb contracte permanent. Com a graduat en Ciències Biomèdiques i havent cursat un Màster en Anàlisis Clínics, també tenia la possibilitat de fer un doctorat.
Com és el teu dia a dia?
Entre setmana, la major part del dia el passo dissenyant i realitzant diferents tipus d’experiments al laboratori de biologia molecular. Al sortir de la feina, m’agrada practicar esports com el futbol o el Tenis, o anar al cinema. Durant el cap de setmana és quan intento viatjar i descobrir nous indrets d’aquest país.
T’has adaptat bé?
Els companys de feina han fet que l’adaptació fos força ràpida. Tot i això, a algú com jo acostumat al clima mediterrani, sempre se li fa complicat viure en un país on la major part del temps el cel està cobert o plou. Afortunadament, ara el sol ja comença a fer més acte de presència. A nivell professional l’experiència està sent molt bona i, a nivell personal, tampoc em puc queixar.
Què t’ha sorprès del teu nou país?
Possiblement, l’accent. L’anglès que es parla aquí té poc a veure amb el que es parla a Londres, per exemple. Al principi em va costar tenir converses fluides amb els habitants locals, tot i tenir un bon domini de l’idioma.
Quines diferències has notat?
Sobretot el clima. Precisament a causa del temps imprevisible, molta part de la vida social té lloc als pubs o a l’interior de les llars. Un altre aspecte diferencial és la religió. Aquí la població està dividida en catòlics, que volen una Irlanda unida, i els protestants, que són partidaris de mantenir-se dins del Regne Unit.
Alguna anècdota?
Arribar un dia de desembre a la feina i veure un Tió plantat al mig de l’oficina. Dies anteriors havia estat explicant als meus companys de laboratori la tradició que tenim els catalans de fer “cagar” el Tió durant la Nit de Nadal.
Estàs connectat al que passa a Mataró?
Amb la família parlo constantment a través de Skype i amb els amics sobretot per Whatsapp. Són ells els que em mantenen al dia de tot el que passa a Mataró. A més, per sort, Irlanda del Nord no està a l’altra punta del món, de manera que puc plantar-me a Barcelona en menys de 3 hores amb avió.
Penses tornar?
Tot i que de moment hi estic bé aquí i la feina és interessant, la idea és tornar a Catalunya en un futur. Estic convençut que l’experiència laboral i el nivell d’anglès parlat que vaig adquirint dia a dia em facilitaran aquest fet quan m’ho plantegi.
Comentaris