La màgia de la Fogonada fa rememorar el millor de Sant Jordi

La Fogonada és potser el més singular del Sant Jordi local. La seva màgia consisteix en que a Mataró tinguem una versió pròpia de la llegenda. Que culmini un dia amb un ritual compartit com és Sant Jordi, que els voltafocs amb música de la Coixinera siguin el bateig de guspires dels petits, que el Drac sigui protagonista, que aparegui un cavaller d’aires carrinclons i de cop tot se resolgui. La màgia de la Fogonada és rematar un dia sensacional com és cada 23 d’abril. Es pot comprovar en els vídeos del que ha estat. 

La màgia de la Fogonada aquest any no es pot desplegar. No hi ha ni els utensilis, ni els ingredients per complet ni els condicionants ni el context. Però es volia evocar, en els 25 anys de l’acte. Es volia poder fer una versió de la Fogonada que permetés rememorar l’acte i tot el que suscita. Aquest divendres, diada del 23 d’abril, al vespre, el primer passi ha aconseguit emocionar els afortunats que van fer fira aconseguint una reserva. També els espectadors de la tele. No ha estat la Fogonada però ha permès recordar perquè és tan màgica, la Fogonada. De la mateixa manera que aquest Sant Jordi a mitges no ha estat normal però ha ensenyat la pota.

L’olor, els sons i les imatges enyorades

Amb tota la concurrència asseguda i amb mascareta, la peculiar llegenda del boc i els ajudants, el Drac primer dolent per l’encanteri i després bo per prioritzar el final feliç, els tres narradors, la Coixinera, les Diablesses i els portadors del Drac han permès compartir les notes, les guspires i els regustos de la màgia de la Fogonada. De l’olor de pólvora que ha amarat tota la Plaça a l’espurneig de tons carbasses dels ‘patums’, les bengales que s’encenen en els voltafocs. N’hi ha hagut dos, amb la seva melodia. I han estat els dos millors moments de la jornada. Dos xarrups que encenen l’ànima, esveren els records i alhora són ració massa menuda. 

També s’ha vist un cartell, dels Tabalers do Maresme, enfadats per no haver aparegut a l’acte. Fan constar protesta. 

Òbviament tot ha acabat feliçment, pel que fa a la llegenda i també respecte el propi acte. Les famílies han mostrat una disciplina que ja voldrien tots els mestres a les seves aules i la plaça s’ha omplert i buidat de forma dligent. Dissabte i diumenge hi haurà segon i tercer passi. Però la major part de gent es quedarà sense. Una cadira (totes eren plenes, aquest cop) per un espectacle de cultura popular s’ha convertit en un bé escàs i demandat. Els de dins érem quatre gats, literalment. Cal afinar el rol públic, per tant.

Ha estat un Sant Jordi d’ànims. De sensacions, imatges i pensaments. Poques diades com la d’avui deuen haver tingut tanta gent pendent del 23 d’abril anterior (el que ens vam perdre!) i del Sant Jordi de l’any vinent (podrà ser normal?). Mentre una bateria pirotècnica rematava la Fogonada, tothom mirava amunt. Just després la foscor i el silenci. Sant Jordi finit. Retorn a la no normalitat.