Lliçons d’història en la presentació dels guanyadors del Premi Iluro

Tres lliçons magistrals d’història en un sol acte. Les que van oferir els historiadors Albert García Espuche, Ramon Reixach i Francesc Forn en la presentació de les publicacions premiades en la passada edició dels Premis Iluro de monografia històrica, obra precisament de Reixach i Forn. García Espuche va ser el convidat especial d’un acte que va omplir l’àmbit zero de l’Ateneu de Caixa Laietana, i que va estar presidit per l’alcalde, Joan Antoni Baron, i el president de l’entitat d’estalvis, Jaume Boter de Palau. La cita va servir també per inaugurar l’ampliació d’aquest àmbit zero amb 300 metres quadrats més que s’afegeixen a l’espai expositiu, i que facilitaran l’accés a l’Ateneu directament des de la Riera.

Abans d’estrenar aquest nou espai vindran amb una copa de cava, els historiadors guadornats van fer gala de la seva passió per la història i del rigor que els ha fet valedors del Premi Iluro. Reixach, que l’any passat va guanyar el seu tercer Premi Iluro amb un treball sobre “Els orígens del catolicisme social contemporani a Mataró”, va explicar que la idea per aquesta obra va sorgir quan va tenir accés a al documentació que tenia a casa seva una dona que havia fet de majordoma de Mossèn Girbau. Investigant sobre la identitat d’aquest capellà, Reixach va anar descobrint les personalitats la tasca dels integrants del que s’acabaria convertint, a principis del segle XX, en el Cercle Catòlic. Un grup de liberals que van ser “innovadors i incompresos en el seu temps”, però que s’han de considerar uns “precursors” en la seva defensa d’un estat democràtic de dret, segons va explicar Reixach.

Francesc Forn, per la seva banda, va donar alguns detalls del treball amb el qual va obtenir l’accèssit, i que gira al voltant de la vida a la zona de Marina de la Selva (l’Alt Maresme) al segle XVI. Una vida, segons va relatar, marcada pels atacs pirates i les accions dels ciutadans per lluitar-hi en contra.

La Barcelona i la Catalunya del segle XVII
L’historiador Albert Garcia Espuche, autor entre d’altres del llibre La ciutat del Born, va ser el convidat d’honor en aquest acte de presentació dels premis Iluro. Garcia Espuche va explicar que la investigació prèvia a aquesta obra sobre la vida a la Barcelona del segle XVII l’havia portar a documentar-se sobre les relacions entre espai públic i la societat arreu de Catalunya, passant també per Mataró. L’historiador va donar detalls del model territorial català de l’època i va amanir la seva ponència amb diferents anècdotes com, per exemple, que les peces que es fabricaven al forn del vidre de Mataró es feien passar a fora per vidre venecià. Gran part de la seva intervenció, però, es va centrar en demostrar, a través de dades i aspectes de la vida quotidiana de la ciutat, que la Barcelona del segle XVII, de la qual es coneixen pocs detalls, era una ciutat moderna i cosmopolita amb una economia dinàmica, que es va veure truncada pels fets del 1714.