Capgròs
D’ençà que era un nen, Dani Álvarez sempre ha estat vinculat a la cultura popular mataronina. Va començar a la colla dels gegants portant un nan i, des de llavors, no ha parat, convertint-se així en un dels mataronins més actius en aquest àmbit. Actualment és el líder del grup de música tradicional mataroní La Coixinera i un dels impulsors de l’associació ...i 15!, creada l'any 2003 per divulgar la Festa Major de Les Santes. Des del seu naixement, aquesta associació ha publicat tota una sèrie de llibres i material al voltant de la festa. Ara, fa només uns dies que van presentar ‘No n’hi ha prou!’, un nou treball amb Álvarez com a un dels seus autors. “Quan des de l’associació vam començar a publicar, ho vam fer pensant en un públic més infantil, i ara crèiem que feia falta un material destinat a joves, adolescents i un públic més adult”, explica el mataroní. El llibre, que parla sobre la història de la Festa Major, les seves figures i actes, inclou també enllaços QR a vídeos penjats a la pàgina web de Les Santes realitzada per l’Ajuntament. “Hem trigat uns quants anys a fer aquest llibre perquè hem volgut sumar moltes complicitats, ha sigut el resultat de tota una feina”, apunta Álvarez.
Com comences a involucrar-te en la festa i cultura populars?
Gràcies als meus pares, des de ben petit vaig començar a viure Les Santes en primera persona. Em vaig apuntar als nans amb 9 anys, vaig aprendre a tocar el flabiol tan propi de Mataró als 11 i, a partir d’aquí, una cosa et porta a l’altra. Em vaig anar engrescant i ja d’adolescent vaig començar a fer un grup de música, a portar els gegants, a participar en la comissió de la festa i vaig involucrar-me també a altres actes com el Carnestoltes. I fins ara.
I ara es publica aquest ‘No n’hi ha prou!’. Què hi pot trobar el lector?
Una guia gràfica i il·lustrada del que són Les Santes i les figures de la ciutat. El dividim en tres parts: un pròleg del geganter i històric de Les santes Lluís Hugas, una part central que és el repàs de les figures institucionals de l’Ajuntament que ens identifiquen a tots i que justament ocupen els actes centrals de la festa i, finalment, una tercera part dels actes propis des del dia 19 fins al 29. És un llibre acompanyat de fotografies actuals i dels darrers anys, però també amb una part d’arxiu històric.
Quina és la importància social i cultural d’aquesta mena d’esdeveniments?
Cohesionen la ciutat i aglutinen gent que se sent identificada. Són festes vives, molt participades i participatives que creen vincle amb les persones i sentiment de pertinença amb la mateixa ciutat. Només cal posar ‘El Bequetero’ a qualsevol ocasió que tothom ho identifica. A part, la cultura popular et fa gaudir. Si només ens dediquéssim a repetir rituals any rere any sense cap sentiment darrere, això no tindria cap mena de sentit.
Com s’ha de transmetre això als més petits?
El paper de la família és clau. En el meu cas, la meva em va ajudar molt a fer-me partícip i ho agraeixo. També és important el paper de les escoles i de les biblioteques, per tota la feina que hi ha darrere per donar a conèixer, saber el sentit de les coses i com es fan. Això fa que tu hi connectis. I, sobretot, crec que també és clau el fet de passar-ho bé i gaudir però tenint respecte per les coses.
Com es pot mantenir la tradició i alhora actualitzar-la?
El que estem fent nosaltres ara té molt a veure al que va passar l’any 1975. Era una festa molt decaiguda i que havia perdut molt durant el franquisme fins que un grup de joves va saber trobar l’essència de la nostra festa a Mataró, els nostres costums i tradicions i mantenir-ho. Ara l’objectiu és el mateix: saber allò que és nostre i projectar-ho cap al futur. Crec que la nostra festa és totalment contemporània i hi ha hagut una selecció natural de quins eren els actes que havien de perdurar i quins desaparèixer. La mateixa gent ja ho ha triat.
Comentaris