Les illes Medes

A la costa catalana, zones rocoses com el cap de Creus, Begur, Garraf i el cap de Salou, alternen amb allargades platges de sorra fina com les de Castelldefels, Calafell, el golf de Roses, el Maresme i les del Camp de Tarragona. Petites badies i cales amagades entre els penya-segats de la costa rocosa fan les delícies dels banyistes àvids d'intimitat, de sol i de llum. En alguns sectors de la costa les zones rocoses han quedat envoltades d'aigua tot formant petites illes, com les illes Medes i les illes Formigues, a la Costa Brava.

D'altres, com l'illa de Buda i l'illa de Cava, a l'Ebre, s'han format per l'aïllament de terres entre els diferents braços del riu. Les Medes formen un arxipèlag situat a poc menys d'un quilòmetre de la costa de l'Estartit. El conjunt és compost per la Meda Gran, la Meda Xica, el Carall Bernat, els Tascons Grossos i alguns esculls més. L'arxipèlag és en realitat l'acabament de les roques calcàries del proper massís del Montgrí.

La presència humana a les illes es remunta a la colonització grega. Els pirates a l'edat mitjana, els francesos de Napoleó i els anglesos van deixar les seves empremtes als illots. Des de l'any 1932 estan deshabitades. El riquíssim fons submarí de les illes, on encara es troba el corall vermell i on abunda el nero, ha estat declarat reserva natural submarina. La part emergida allotja, entre d'altres espècies, la colònia més important de gavià argentat de Catalunya.

Extret de la guia “100 indrets de Catalunya que cal conèixer”