A Mataró hi ha al voltant d’una dotzena d’entitats de dones. Les seves activitats són tan variades com les persones que les integren però el seu objectiu és comú: visualitzar la feina, les inquietuds, les opinions i les aportacions de les dones a la societat. Hi ha dues dates en el calendari en què aquestes associacions de dones troben un major ressò social i mediàtic per a les seves reivindicacions. Una és pels volts del 8 de Març, Dia Internacional de les Dones, i l’altre, el 25 de Novembre, Dia Internacional contra la violència masclista. Però la tasca que porten a terme va molt més enllà d’aquestes dues dates. Durant tot l’any, treballen per dotar la ciutat d’espais on les dones puguin fer sentir la seva veu. No és una feina fàcil encara ara, ben entrat el segle XXI. Fenòmens com el de la nova immigració, la crisi econòmica i la permanència de determinats estereotips masclistes provoquen que la mirada femenina es vegi sovint tapada per la dels homes. Per això, a la pregunta de si són necessàries avui en dia les vocalies i associacions de dones la resposta és un sí rotund.
“Les dones sempre han format part dels moviments socials, però la història està escrita pels homes i la feina de les dones no s’ha visualitzat prou”, afirma Cristina Sarrà, membre de la Vocalia de Dones de Rocafonda, la primera que es va constituir, ara fa 13 anys, a Mataró. “Va sorgir de la necessitat de les dones de disposar d’un espai propi, per poder parlar de les necessitats de les dones que, en espais masculins, es difícil que surtin”, relata Sarrà. Al principi, van organitzar tallers de labors i manualitats que servissin de “reclam”. Mica en mica, aquests “tallers compartits” es van transformar en “dones compartint” i l’espai s’ha convertit en un autèntic punt de trobada de les dones de Rocafonda i la resta de Mataró on es toquen temesdiversos com la convivència, la salut o l’alimentació, a través d’activitats que poden anar des de cursos a xerrades fins a tallers de teatre social. Paral·lelament, la vocalia de dones de Rocafonda ha desenvolupat el projecte ‘Totes plegades’ destinat a dones nouvingudes, amb el qual s’ha demostrat que des d’aquestes associacions també es pot treballar per la integració i la cohesió social des d’una òptica de gènere.
Després deRocafonda, seguint un model similar van arribar les del Pla d’en Boet i Vista Alegre, i més recentment, la de Cerdanyola i la del Pati de Can Marchal. Eva Ramírez, de la vocalia de Vista Alegre, explica que volien “donar veu a les dones, parlar de què volem, què ens agrada, les nostres carències”. Així va sorgir un espai on es combina l’oci, la cultura, la solidaritat i altres activitats que tenen, de nou, la perspectiva de gènere en el seu objectiu. Aquesta vocalia, explica Ramírez, és diferencia de la resta perquè ha incorporat “temes més novedosos com ara la intel·ligència emocional o l’emprenedoria”. Per la seva banda, la vocalia del Pati de Can Marchal es va crear ara fa un any tot i que ja en fa tres que treballen en l’organització d’activitats en motiu del 8 de març. La seva portaveu, Pilar Capella, admet que la problemàtica al centre no és la mateixa que en determinats barris però tot i això constata que hi ha reivindicacions comuns de totes les associacions de dones.
Entre aquestes vocalies s’ha potenciat una xarxa de treball que permet que s’organitzin conjuntament activitats per al 8 M o el 25N, però també iniciatives com els Tallers de Teatre Social, a càrrec de les Dones de Matagalpa, col·lectiu de Nicaragua que des del 2003 visita periòdicament Mataró per fer tallers de teatre social on hi participen dones de tots els barris. Lea Cornellana és membre del Grup de Suport a les dones de Matagalpa, l’entitat local que coordina les activitats del grup a la ciutat.
Sarrà i Cornellana, entre d’altres, també formen part de les Dones Reporteres de Mataró, un col·lectiu sorgit l’any 2008 després d’un taller de ràdio. D’aquell taller va sorgir la proposta de fer un programa a Mataró Ràdio. Així va néixer l’espai ‘Amb veu de dona’, que s’emet cada dos dilluns a les quatre de la tarda i que toca temes des d’una perspectiva de gènere. “Parlem d’homes que treballen per la igualtat, de l’ecofeminisme, dels efectes de la crisi entre les dones, del 8M...”, explica Mercè Alabarce, integrant de Dones Reporteres. Després de cinc anys en antena, tenen ganes de portar les seves activitats més enllà. Fruit d’això ha nascut el projecte “Fem una infusió amb...”, un cicle de xerrades mensuals a El Públic sobre aspectes relacionats amb la dona i la perspectiva de gènere.
Per Alabarce, a Mataró hi ha força entitats de dones però la seva feina “es visualitza poc”. “És important que hi hagi espais on puguem deixar sentir la nostra veu sense que quedi tapada”, afegeix Sarrà, que defensa l’existència d’entitats femenines com un espai “on es pugui fer aquest procés d’empoderament i on les dones s’hi sentin segures”. “Moltes dones no se senten cridades a participar”, adverteix Cornella, que destaca la tasca de cohesió social que fan aquestes entitats. “És important que hi hagi espais i organismes que treballin en aquesta línia”, afegeix, recordant que les vocalies de dones reivindiquen el Casal de la Dona. Aquesta proposta, defensada per l’anterior govern municipal, s’havia de construir al carrer Gibraltar i havia de ser un espai polivalent per a les associacions de dones. De moment,compten únicament amb el Centre d’Informació i Recursos de la Dona (CIRD), un servei que es va obrir al carrer Blai Parera, es va traslladar a les Tres Roques i que s’ubicarà properament a l’antic edifici de la Politècnica, la mateixa seu de la regidoria de Benestar i Família. La regidora Olga Ortiz, destaca l’important moviment de les dones a Mataró i assenyala que “aquest associacionisme és essencial per la seva promoció activa”. La regidora de Dona recorda que les vocalies reben suport tècnic de l’Ajuntament i celebra que amb aquestes entitats “hi hagi més dones involucrades”socialment".
-
Comentaris