Leopoldo Abadía: ‘De la crisi només ens en poden treure les empreses’

Leopoldo Abadía, l’enginyer que no és economista però en canvi és qui millor ha desxifrat la situació econòmica actual per al ciutadà planer, té molt clar que “d’aquesta situació ens trauran endavant les empreses”. L’autor del famós llibre ‘La Crisis Ninja’ no confia en el Govern, de qui diu “ni sap, ni pot i anava a dir que ni vol”, superar el complex escenari econòmic actual. Abadía va ser el protagonista de la Jornada de l’empresariat del Maresme 2009, organitzat per la Federació d’Associacions i Gremis Empresarials del Maresme i no va decebre a una sala d’actes de l’Ateneu de Caixa Laietana que va saber la veritat: no s’apugen els impostos per dinamitzar el mercat. Ni perquè paguin els més poderosos. Es pugen perquè s’ha de treure diners d’on sigui. Per trobar una solució a un govern que “té 100 i gasta 700”. Una administració, això sí, que s’alegra, parafrasejant la ministra Elena Salgado, perquè “encara poden endeutar-se 1.500 milions d’euros més!”. “Jo li dic a la meva dona que tranquil·la, que tenim números vermells però encara puc demanar més crèdits, i em fot una bufetada”, va lamentar Abadía.

Sota el títol de ‘Parlar clar en temps de crisi’, Leopoldo Abadía va donar algunes pinzellades sobre els criteris generals a seguir. Un d’ells és l’optimisme i la lluita per “treure el millor partit d’una situació concreta”. El professor va ser molt clar: “prohibit parlar de la crisi, només jo i perquè haig de vendre el meu llibre”. Per ell, és un pas important perquè si no, la gent es queda “amagada en el ‘què malament està tot’, això ha d’acabar fora!”. Més consells. “No distreure’s”. La distracció pot venir, explicava, per un viatge a Nova York aprofitant “el canvi de dòlar favorable” on s’acaba gastant molt més que a Premià de Mar, o, també, a nivell públic. La cúpula de Barceló i el seu cost de 20 milions d’euros van iniciar el següent exemple. Mentre alguns es distreien amb aquesta obra i els diners “tirats a la brossa”, una empresa de cadires de Catalunya va nodrir la sala en la seva presentació. Abadía va explicar que aquesta empresa estava present a tot arreu, fins i tot a Guinea, i que era l’exemple de com s’havia d’estar atent: “Deuen pensar, una distracció tonta [com la de la cúpula] i els hi colo les cadires”. Això és fer negoci.

També va parlar de la prudència com a criteri general per complir. Ni ser audaç en excés ni ser un covard. “S’ha d’invertir amb normalitat; el que es troba en atur ha de gastar poc, el que té un treball normal, ha de gastar com sempre”, va afirmar. Per Abadía, el més important és no entrar en pànic i dir “ara gastaré menys per si les mosques”. Recorda en el seu cas que ha estat tota la vida amb falta de liquiditat: “Fins que els dotze fills no han treballat i marxat de casa, no tenia ni un duro; ara visc fenomenal”.

La ponència, més amena que didàctica, va servir per conèixer també l’únic indicador vàlid per Abadía: la taxa d’atur. “A mi em pregunten si les mesures del govern són bones i responc: s’ha rebaixat l’atur? Doncs no són bones”. “Els desocupats són l’únic indicador que m’agrada”, va explicar. Per això encara no sap “si hem tocat fons” però sí té clar, en canvi, que va per llarg. “potser el 30 de juny de 2010 podré dir quan s’acaba la crisi; potser aquell dia us dic que m’ho pregunteu el 30 de desembre”.

Una crisi de decència
Abadía va definir la crisi actual com de decència, i va lamentar que es digués que “s’ha de tornar als valors que no són vells”. “És antic no agafar diners de la caixa? No mentir? Ser lleial? Sincerament, no sabia que havíem marxat d’aquí per dir que ara hi hem de tornar”, va comentar irònicament. I poc més. El gruix de la conferència, en el seu tram inicial, va estar dedicat a explicar el que el 27 de gener de 2008 (data en la que Abadía va “escriure sobre la crisi”) no se sabia i ara, però, ja sí. Des dels moviments dels bancs per concedir hipoteques de risc als definits pel professor com a ciutadans Ninja (acrònim anglès per parlar de qui no té ingressos, ni treball ni propietats) fins als paquets venuts a altres entitats financeres en les que hi havia aquestes hipoteques subprime.

L’enginyer va criticar ferotgement, sempre amb un somriure i amb algun comentari humorístic, a gairebé tots els agents importants del mapa econòmic mundial. L’FMI, el president del Banc Central Europeu, Jean-Claude Trichet, el governador del Banc d’Espanya o el govern estatal en general per les seves accions amb la pujada dels impostos i la reducció d’inversió en I D.