La volta a la serra de Rodes

Ben al costat del mar, a l'Alt Empordà, s'aixeca la serra de Rodes, una gran desconeguda per molts excursionistes a excepció del monestir de Sant Pere de Rodes, joia del romànic català. I, de fet, molts són els que pugen fins al monestir però molt pocs s'aventuren a caminar per aquesta serra, que té als seus peus els pobles costaners de Llançà i el Port de la Selva. La sortida és ben completa: a més a més del banyador i la tovallola -a l'estiu- també ens faran falta unes bones botes per creuar alguns passos propis de muntanya. Travessarem la serra de Rodes, amb vistes al mar a banda i banda i, en tot moment, fent una ruta circular des de Llançà. L'excursió és llarga (26 km) i es fa en 7 hores i mitja, però qui la vulgui fer té l'al·licient de tornar pel camí de ronda entre el Port de la Selva i Llançà.

Sortim de l'aparcament que trobem just abans d'entrar a Llançà i que queda a mà dreta de la carretera on hi ha un gran supermercat. De seguida comencem la pujada cap a la serra de Rodes i, a mesura que pugem, veiem com el poble de Llançà es va fent cada cop més petit. En arribar al primer coll, veiem, al nord, fins el cap de Cervera, límit natural entre Catalunya i França per la banda de mar.

A partir d'aquí deixem les vistes de Llançà enrere i ja posem la vista en el nostre proper objectiu: el monestir de Sant Pere de Rodes, que de seguida veurem davant nostre, aixecant-se sobre el Port de la Selva. El monestir, accessible per carretera des de Port de la Selva, es pot visitar per dins però ho deixarem per un altre dia o no tindrem temps d'acabar la ruta. En 20 minuts arribarem a les runes del castell de Sant Salvador, la cota més alta de la serra de Rodes, des d'on tenim unes fantàstiques vistes del golf de Roses, a una banda, i del Port de la Selva i el Cap de Creus, a l'altra. És molt habitual que el vent bufi molt fort aquí dalt, així que és recomanable anar preparats i portar un jersei o un tallavents per tapar-nos.

Fins aquí el camí, tot i que potser ha resultat una mica cansat per la constant pujada, ha estat força fàcil. Però a partir d'aquí i fins arribar quasi a la vall haurem de caminar amb els cinc sentits. El camí ben marcat deixa pas a un pas orientatiu per la cresta de la serra, on ens hem d'obrir pas entre roques i sortints. També haurem de fer la baixada cap al Port de la Selva amb els ulls ben oberts perquè el camí, que trobarem a mà esquerra poc abans d'arribar a Roses, que ens queda a la dreta, és molt inclinat i el terreny força sorrenc i relliscós.

La Selva de Mar ens sorprèn en arribar a la vall. Costa de creure que tan a prop de nuclis turístics de la Costa Brava, com Llançà i Port de la Selva, encara existeixi un poble on es respiri la tranquil·litat i l'ambient d'anys enrere. En poca estona, seguint la carretera, arribarem al Port de la Selva, on ja veiem més l'empremta de la mà de l'home en les nombroses construccions arran de mar. Tot així, aquest poble encara conserva l'essència del seu esperit de poble de pescadors i la típica imatge empordanesa de cases blanques vora el mar.

Segurament notarem el cansanci en arribar a Port de la Selva. Però la companyia del mar en l'últim tram de la ruta, que farem pel camí de ronda, ens donarà l'energia que ens fa falta per arribar a Llançà en una hora i mitja. Si volem, podem fer una parada en una de les cales que trobarem abans d'arribar al nostre destí per a remullar-nos una mica i reactivar la nostra circulació després de l'esgotadora jornada.