La Torrota de Vacarisses

Hereva d’èpoques històriques passades, la figura vertical de formes arrodonides de la Torrota sembla vigilar des de la seva privilegiada talaia la població vallesana de Vacarisses. Arribar-s’hi és una passejada agradable que transcorre principalment per paratges de bosc mediterrani i que ofereix excel·lents panoràmiques, sobretot des que s’ateny la seva careneta. El perfil de Montserrat és una presència constant en aquest itinerari.
imatge

El camí està perfectament senyalitzat amb fites de fusta que incorporen plaques amb les marques verdes i blanques del sender local SL-C 51

Es tracta d’un recorregut circular, amb un desviament a la Torrota. Està perfectament senyalitzat amb fites de fusta que incorporen plaques amb les marques verdes i blanques del sender local SL-C 51. Cal fixar-se per no confondre’s amb els senyals dels mateixos colors del SL-C 60, conegut com a camí dels tubs de l’aigua.

El Castell de Vacarisses. Panoràmica de Montserrat
La primera part de l’itinerari transcorre pels carrers de Vacarisses, amb les cingleres vermelles al darrera i la muntanya de Montserrat al davant. Des de la plaça de Joan Bayà, cal seguir les fites verdes i blanques fins a la plaça del Virrei Amat, antic senyor del castell de Vacarisses. La construcció actual data del segle XVIII, quan la família Amat va aprofitar una època de bonança per enderrocar bona part del castell medieval (originari del segle X) i bastir-hi al damunt un casal fortificat.

L'Església parroquial
El carrer del castell condueix fins a la plaça Major, on es troba la part posterior de l’església, que cal envoltar per l’esquerra. L’edifici actual del temple parroquial de Vacarisses està consagrat a sant Pere i sant Feliu i va ser construït el segle XVIII sobre les restes d’una antiga església romànica (s. XI).

El campanar octogonal es va afegir durant el segle XIX, i l’any 1981 la construcció va rebre l’arrebossat blanc, conjuntament amb el rellotge automàtic i dues campanes noves. La façana presenta una vistosa i moderna figura de ferro forjat que representa sant Pere, patró de la població. L’element més destacable de l’interior és el presbiteri amb fornícules estucades i rematades amb una cúpula on hi ha una talla del mateix sant, acompanyat per sant Feliu i sant Pau en sengles petxines laterals.

El pou. Sota la mirada del castell
L’itinerari continua voltant l’església per un carrer estret que desemboca al carrer del Lladern. Cal deixar a l’esquerra el gran jardí privat que hi ha i continuar caminant fins al carrer del Pou, que caldrà prendre cap a l’esquerra. De seguida apareix, a mà dreta, l’emblemàtica figura rectangular d’un pou construït pels veïns el 1934 i que va contribuir molt al benestar de la població, especialment en èpoques de sequera. La decoració ceràmica data de 1987 i va ser obra de la ceramista Maria Dolors Colomer. En aquesta zona de Vacarisses, totes les cases presenten unes plaques de ceràmica on s’indica el nom de la casa. En arribar a una plaça amb una font, l’itinerari es desvia a la dreta pel carrer de can Còdol, que aviat es transforma en un sender que surt de la vila.

La Torrota de Vacarisses
Des que se surt del poble, el camí que es trepitja és del color vermell de la pedra i la terra típiques d’aquesta contrada. El sender es troba amb una pista més ampla, que cal seguir a mà dreta, vorejant sempre la base de les cingleres. La pujada és bastant pronunciada, fins que la ruta es desvia per un corriol que s’endinsa en un bosc típicament mediterrani, on predominen els pins i les alzines, així com el bruc, el romaní i la farigola, entre altres espècies vegetals autòctones. El sender ressegueix la carena al final de la qual s’ubica la Torrota, oferint vistes magnífiques de Vacarisses a l’esquerra i la gran masia de can Vives envoltada de boscos a la dreta.

L’itinerari arriba fins a la Torrota, on la panoràmica és encara millor i es poden veure: d’una banda, Montserrat, el Cul de la Portadora, el Puig Cendrós, el Puig Ventós, la Serra de l’Hospici i el Cap del Ros; i de l’altra, tota la serra de l’Obac. La construcció del segle XI formava part d’una xarxa d’edificacions escampades estratègicament per les carenes, amb una funció de guaita i sistemes de comunicació mitjançant senyals òptics per advertir de la presència dels enemics sarraïns. La Torrota de Vacarisses està construïda amb la característica pedra vermella i disposa d’obertures rematades amb volta de canó de mig punt.

La Rectoria Vella
Cal desfer el camí, primer pel sender i després per la pista. Després d’uns metres d’un gir a la dreta, deixarem la pista per agafar un sender que ens portarà fins a la carretera, que cal prendre a l’esquerra per deixar-la novament a l’alçada del cementiri. Després d’un últim tram de descens s’arriba a la Rectoria Vella, un gran edifici que actualment és de propietat privada. Aquí es torna a trobar l’asfalt dels carrers de Vacarisses i, ben aviat, l’itinerari completa el cercle fins a la plaça Joan Bayà i l’Ajuntament.