La Protectora d'Animals resisteix

Més personal, més creixement a tots nivells. Però  cada vegada menys recursos propis,  menys ajudes i més despeses. El 2011 va marcar un punt d’inflexió a la Societat Protectora d’Animals de Mataró, que va veure com tota la gran estructura que havien anat construint en els darrers anys començava a defallir. Les grans pèrdues van obligar a la protectora a replantejar-se el model amb l’únic objectiu de tallar d’arrel un deute creixent. La presència de deute fiscal va trastocar tots els plans fins arribar a l’embargament durant tres mesos de tots els ingressos de part de la Seguretat Social. Però malgrat tot, l’SPAM resisteix. I es troba en el camí per mantenir-se viable. D’una altra manera.

“Teníem la idea de reestructurar-nos per no generar més deute, ni demanar crèdits ni res, però el deute fiscal és un problema ja que o pagues o t’embarguen”, explica la seva presidenta, Silvia Serra, que segueix: “Vam estar tres mesos sense poder ingressar res de diners, amb treballadors sense cobrar”. I un cop superat el problema amb la Seguretat Social venia Hisenda, un altre dels deutes inamovibles. “Per sort ens va tocar una funcionaria animalista i això ens ha facilitat molt les coses per poder pagar en terminis”, afegeix. Serra lamenta, això sí, que a la protectora “se li ometi que és una fundació sense ànim de lucre i se la tracti com una empresa privada”.

La situació en la que s’ha arribat té  diversos factors. Un d’ells és que els ingressos d’ajuntaments han “disminuït” en aquests darrers temps, o que la Generalitat de Catalunya és a hores d’ara “l’únic morós que tenim a la protectora”. Uns 55.000 euros que s’esperava cobrar al setembre i que de moment no ha arribat. Xifra que ajudaria a acabar l’any en la dinàmica dels dos darrers mesos: “fa dues mensualitats que estem sense dèficit; si no fos pels pagaments a hisenda tindríem superàvit”. Això s’ha assolit reduint personal –de 50 a 17 treballadors- no cobrant per adopcions, passant de quatre centres a dos, per l’aportació  de socis i padrins, la tasca dels voluntaris i les donacions que estan rebent a nivell d’aliments, neteja, etc. “Calia redimensionar-nos i fer-nos més petits”, explica Serra.

Això passa, també, per deixar de “donar servei a 25 ajuntaments” i fer-ho només amb els que siguin “rentables”  i per promocionar-se amb noves campanyes com els encants solidaris, que el govern local els hi permet fer “dos cops al mes”. No pot ser, segons, Serra, que “hi hagi Ajuntaments amb un 75% de gossos que van sense identificar, cal espavilar en aquests casos”. La presidenta explica també que durant molts anys “regalàvem molt als ajuntaments, campanyes, serveis... tot pel bé dels animals i pel proteccionisme, però això ha acabat; no estem per regalar”.

La reestructuració, remarca la presidenta, no seria possible sense “el sacrifici dels treballadors”, que tenen un deute de tres mesos sense cobrar i que tenen problemes per cobrar al dia. “Són conscients de la situació, no es queixen i estant empenyent com la resta per tirar endavant”, afegeix. En aquest sentit, també té molt a veure la “paciència de proveïdors” en els pagaments.

Per Silvia Serra, el 2013 pot ser el punt d’inflexió  necessari per l’SPAM: “Amb els pressupostos de gener de l’any vinent, si no hi ha sorpreses ni espants d’última hora, podrem gestionar millor el deute i eixugar el deute fiscal”. La clau estarà en “augmentar els recursos propis, rebre suport de la població mantenir i intentar augmentar socis, padrins” i poder comptar “amb el paper dels voluntaris, més important que mai ara que tenim poc personal”. I una cosa molt important: “necessitem confiança; hi ha moments que perds la il·lusió, tens por perquè no pots arribar a final de mes i es genera una tensió molt grossa”. “El diner entra i has de mirar a qui pagues, a qui no, com l’administres. És complicat”, explica Serra.

Ella, però, està convençuda que els números surten: “el problema és equilibrar, sanejar l’entitat. Passarem molt de patiment”, i ho exemplifica: és com un tractament de quimioteràpia, serveix per aturar un tumor però passes per un tractament dolorós i incert”. La presidenta explica que la lliçó d’aquests anys de creixement excessiu i massa dependència de l’administració  pública “no la oblidarem en la vida”. Però malgrat tot és  “optimista”. “Ens en sortirem”, convenç.