‘La polèmica de l’empadronament només ha servit per atiar el foc’

Quin paper jugues a la Generalitat?
Estic a la direcció general de Coordinació Intedepartamental, adscrita a Presidència. Bàsicament tracto temes d’immigració, tot allò que afecti aquest àmbit en relació amb el president Montilla passa per mi.

Els darrers mesos com a assessor en immigració deuen haver estat durs.
Han estat uns últims mesos molt distrets. I tal i com van les coses, segur que aquesta qüestió serà un dels cavalls de batalla electoral. Hem patit problemes a Vic, Cunit, Salt, Badalona, Llavaneres, el tancament de l’oratori il·legal de Mataró... Però vaja, som 947 municipis a Catalunya i estem parlant d’una dotzena de casos. Els problemes de convivència son inherents en una societat com la nostra que en 10 anys ha incorporat un milió de persones de 150 països que parlen 300 llengües diferents.

Existeixen diferències importants en el seguit de problemàtiques detectades...
A Salt, per exemple, sí que s’ha produït un increment estadístic de la delinqüència. Però no parlem de grans fets il·lícits, sinó de robar tres pomes perquè es passa gana. A Salt hi ha un 43% d’immigració, un percentatge similar al de Roses o Lloret. Però en aquests dos últims casos hi ha feina i en el primer no. És molt diferent, en tot cas, que a Vic, on un alcalde està fent una lectura jurídica determinada d’una llei.

Suposo que està en contra de no empadronar els immigrants irregulars, com pretenien a Vic.
La llei no es pot negociar. Quan un alcalde es nega a empadronar està incomplint la llei, perquè com a màxim responsable de l’administració local, està obligat a fer-ho. El padró no és interpretable. Per a nacionals i estrangers, empadronar-se és un dret i alhora un deure. El problema de tota aquesta polèmica és que no ha aportat res, només ha servit per atiar el foc.

Per què ha saltat ara aquesta polèmica?
Jo també em pregunto quin sentit tenen aquests posicionaments ara. Fa uns anys es podria entendre, amb l’arribada massiva de nouvinguts. Però llavors ningú deia res, perquè feia falta mà d’obra barata. Que quedi clar que el 95% de la immigració irregular ha arribat a aquest país per Barajas, no pas amb pasteres. Em sembla molt sospitós que tota aquesta controvèrsia hagi sortit de Vic, bressol d’un partit xenòfob i racista com Plataforma x Catalunya, que malauradament algunes enquestes el situen com a formació més votada.

Sembla que es vulguin donar respostes fàcils i contundents a fenòmens molt complexos.
S’aposta per solucions presumptament fàcils a situacions complexes, però aquest tipus de solucions no existeixen. Diuen que les polítiques són gestos, però sempre es fan aquests gestos en la mateixa direcció i cap a la població més feble. Amb aquestes respostes no es resol res, només fas que generar malestar. Cal recordar que si no empadrones els immigrants, deixes de prestar-los serveis bàsics i trenques l’únic camí que tenen per a la regularització i tota via futura d’integració

I què opina del fet de denunciar els immigrants irregulars a través del padró?
Hi ha partits que demanen que els ajuntaments passin el padró a la Policia Nacional perquè exerceixi la llei d’estrangeria. Però els ajuntaments ja estan obligats a passar tots els padrons al Instituto Nacional de Estadística perquè els creui i pugui trobar coincidències en diversos municipis. El que està clar és que un alcalde no pot denunciar una persona que sap que està en situació irregular, perquè existeix el dret a la intimitat i la llei de protecció de dades. Si ho fa, un alcalde se la juga a que el denunciïn per prevaricació.

Sembla que darrere d’aquests moviments hi ha posicionaments electoralistes.
S’estan traient aquests temes a la palestra quan falten sis mesos per les autonòmiques i un any per les municipals. En un context de crisi econòmica brutal, intenten apagar el foc amb benzina. En moments molt complicats, amb una taxa d’atur elevadíssim, els partits retroalimenten la bèstia de “primer jo i després els altres”. Això és un torpede en la línia de flotació de la convivència en molts barris on es viuen situacions precàries. I aquest torpede pot enfonsar tot el vaixell, dinamitar la convivència i la cohesió d’un poble o d’una ciutat.

A Mataró també s’han viscut polèmiques arran de la proposta del PP de denunciar immigrants il·legals.
Molta gent voldria que Mataró fos com el 1945, tots blanquets, però la realitat és molt tossuda. La capital del Maresme ha estat un model de gestió de la immigració, va ser la primera ciutat de tot l’Estat que va signar un pacte local en aquest àmbit, que incloïa tots els partits polítics. Ara aquest pacte es pot dir que s’ha trencat. Jo vaig participar en la seva creació. Més enllà d’una feina, va ser un compromís personal de molta gent. Quan has fet tants esforços, aquesta situació genera una certa tristor.

No tens por que una guspira trenqui tot el treball en favor de la convivència que s’ha fet a la ciutat?
És una espasa de Damocles que tenim a sobre. Però la cosa era molt pitjor fa 10 anys. Si en un partit de futbol a Rocafonda o El Palau un nano que es deia Harrak li donava una puntada de peu en una jugada a un altre nen que es deia Martínez, no era estrany que aquell mateix vespre l’associació de veïns promogués una manifestació. Això ja ho havíem superat, creant ponts de diàleg i coneixement amb les entitats d’immigrants i convencent les entitats veïnals que no es podien descontextualitzar temes menors. Però tot plegat ha canviat perquè determinats partits utilitzen ara un missatge molt populista i perquè la situació econòmica i social és tant greu que hi ha un sector de la població molt receptiu a aquests missatges. Si tens gana, no tens feina, has hagut de tornar a casa dels pares perquè no pots pagar el lloguer o no pots amb la hipoteca, i et construeixen un missatge que diu que la culpa és de l’altre, o tens una formació i uns plantejaments prou sòlids o t’ho empasses sense remei.