Queda menys d’un mes per a la inauguració d’un dels equipaments més esperats de la ciutat. Es tracta de la Biblioteca Antoni Comas, la segona biblioteca pública de què disposarà Mataró. Obrirà portes el diumenge dia 3 de febrer a l’edifici modernista de l’antic Escorxador, un recinte protegit en el catàleg del patrimoni arquitectònic. Amb aquesta inauguració, la capital del Maresme farà un pas decidit per començar a pal•liar una mancança històrica: comptarà amb dues de les tres biblioteques públiques que estableix la Generalitat per a una ciutat de les seves característiques (se suma a la biblioteca Pompeu Fabra, a l’espera de la tercera, que s’ha de construir al Triangle dels Molins). A més, s’espera que aquest nou espai jugui un paper clau en la vertebració social d’un sector de Mataró, integrat per barris com Rocafonda, Palau, Escorxador i l’Havana, on hi viuen més de 30.000 persones.
La biblioteca Antoni Comas comptarà amb prop de 2100 m2 dividits en els tres edificis del recinte de l’antic Escorxador. El central comptarà amb la recepció i la zona d’adults; l’ala dreta estarà dedicada al públic infantil; i l’esquerra es destinarà a una àmplia sala d’actes polivalent. La dotació inicial serà de 21.000 documents (17.000 llibres i 4000 audiovisuals) amb expectatives d’arribar amb el pas del temps fins als 40.000. L’espai comptarà amb uns 120 punts de lectura, 80 de “formals”, tots ells electrificats per connectar-hi dispositius informàtics, amb i 40 més entre butaques i cadires. Els horaris encara estan per tancar, per a una biblioteca de les característiques de l’Antoni Comas es preveuen entre 37 i 40 hores a la setmana. Els usuaris disposaran de 28 punts de consulta a Internet, cinc ordinadors per accedir a la xarxa de biblioteca virtual, i wi-fi gratuït a tot l’equipament.
La plantilla estarà integrada per nou treballadors, el màxim previst en aquesta “categoria” de biblioteca: 2 bibliotecaris, cinc auxiliars de biblioteca i dos ajudants de servei. Els bibliotecaris van a sou de la Diputació, així com la dotació informàtica i de gran part dels documents: el fons adquirit en els darrers dos anys específicament per a l’Antoni Comas, i els 10 lots a l’any de noves adquisicions que li pertocaran a partir d’ara. L’Ajuntament s’encarrega del manteniment de l’edifici (de titularitat municipal) i dels salaris de la resta de treballadors, a més de finançar el pressupost propi amb què compta la biblioteca per a adquisicions.
Aquest és el resum en fred, a nivell tècnic i numèric, de la nova biblioteca. Però la dimensió d’un equipament com aquest ha d’anar molt més enllà d’aquestes xifres. “Volem ser un nexe d’unió entre barris, cultures i estrats sociodemogràfics”, explica la directora del centre, Sílvia Barragan. Amb una frase resumeix la importància que pot tenir una biblioteca pública, que va molt més enllà de ser un dispensari de llibres i pel•lícules. La seva ubicació geogràfica és clau, a cavall de quatre barris de perfil força diferent, i com a futur emblema d’un important pol d’equipaments integrat per l’Associació de Veïns de Santes-Escorxador, l’escola bressol Els Menuts, el local dels Capgrossos o l’IMPEM. “Ens agrada molt la idea de treballar a la vegada per a persones d’edats, cultures i estrats molt diferents” resol Barragan. Aquesta mataronina, nascuda al barri de Rocafonda, s’havia encarregat en els darrers tres anys de la direcció de la Biblioteca del Singuerlín, a Santa Coloma de Gramanet. Torna a casa amb l’encàrrec de liderar la segona biblioteca de la ciutat.
Treball en xarxa
“Aquesta no serà una biblioteca de segona categoria ni res similar, sinó que treballarem amb la Pompeu Fabra totalment en xarxa, com un mateix servei amb dues seus diferents”, explica Barragan. Aquest és un dels principals reptes als que ha de fer front el seu equip. Malgrat que la Pompeu serà la referent de les biblioteques mataronines –i del conjunt de la comarca- i l’Antoni Comas no serà simplement la germana petita. Tot i així, una de les missions principals de la biblioteca serà el treball de proximitat, obrint-se a les entitats del sector de la ciutat on es troba situada. En aquest sentit, la directora destaca l’esperit positiu que han demostrat les associacions de veïns dels diferents barris implicats, que ja els han fet moltes propostes d’activitats i col•laboracions. “Ens anima molt les ganes que mostren, estan impacients perquè obrim portes” diu Barragan. El tret de sortida, per al 3 de febrer.
-
Servei d'autopréstec
Amb la posada en marxa de la biblioteca Antoni Comas arrencarà un nou sistema d’autopréstec, que també es començarà a aplicar a la Pompeu Fabra. Això vol dir que els usuaris ja no hauran de passat pel tradicional taulell per endur-se o retornar els documents. Es tracta d’un sistema per radiofreqüència que permetrà autogestionar el préstec i retorn, amb l’objectiu de reduir el temps d’espera. A més, ha de servir per alliberar el personal bibliotecari de les tasques més mecàniques, de cara a què es puguin dedicar a l’atenció personalitzada als usuaris i a altres feines de més valor afegit. Les màquines que hi haurà disponibles funcionen amb tecnologia RFID, més fiable, ràpida i senzilla d’utilitzar que les màquines d’autopréstec actuals que hi ha a la Pompeu Fabra. En tot cas, sempre hi haurà personal a recepció per atendre possibles incidències. L’Antoni Comas i la Pompeu Fabra seran pioneres en l’aplicació d’aquest sistema dins la xarxa pública de biblioteques municipals; fins ara tan sols s’està utilitzant a la biblioteca Camp de l’Arpa de Barcelona i a la Biblioteca Les Bases de Manresa.
-
Comentaris